DYBBUK – Roda de premsa
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
D’ençà que puc assistir a les Rodes de premsa de presentacions d’espectacles d’Arts Escèniques (aquesta temporada des de setembre, ja en porto 63 amb aquesta), crec que em posaré “catxes”, perquè intento anar caminant sovint des de casa. En aquesta ocasió la presentació de DYBBUK, era a Poble Nou i el meu mòbil en arribar a l’Hotel Melià Sky indicava que havia caminat des de Vallcarca, 8 quilòmetres a una mitja de 7 quilòmetres per hora.
Sixto Paz ha volgut fer la presentació en un saló de l’hotel Melià Sky, molt a prop de la Sala Beckett, i segurament amb la intenció de voler aparentar el que no és, perquè la seva nova posada en escena va una mica d’això. Pau Roca ens rep molt elegant amb un frac, del que li pengen encara les etiquetes amb els preus dels establiments que li han prestat. També estan presents uns personatges que volen suplantar a Donald Trump, Jan Dausà, Pilar Rahola, Paulo Coelho i Witney Houston. Ens conviden a prendre un còctel.
En aquesta ocasió, Sixto Paz presenta una coproducció de la mateixa companyia, que es va estrenar a Temporada Alta i ara es podrà veure a la Sala Beckett, a partir d’aquest proper dijous 9 de febrer: Dybbuk.
Jan Vilanova i Claudín firma el text, una reflexió sobre la idea de veritat, frau i ficció, que parteix de la fascinant biografia de l’escriptor francès Romain Gary. Autor prolífic i notablement reconegut, guanyador del premi Goncourt, el més important de les lletres franceses, Gary va convèncer el seu nebot d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Émile Ajar. En realitat, Ajar no va existir mai. Només era un pseudònim que Gary emprava per signar novel·les d’èxit i, sobretot, per ordir una de les mistificacions literàries més increïbles de la història.
Romain Gary va viure moltes vides: va ser aviador i heroi de guerra, diplomàtic, cineasta, reporter… i un dels més grans escriptors de les lletres franceses. Incansable, va inventar múltiples pseudònims però va ser durant els anys 70 que va aconseguir donar vida a Émile Ajar, un dels enganys més grans mai vistos.