Arxiu d'etiquetes: Robyn Orlin

– GREC 2012 – (6) – Dansa – WALKING NEXT TO OUR SHOES… (***) – Sala Ovidi Montllor – Mercat de les Flors

El mateix dia del meu aniversari i desprès d’una bona migdiada forçada per una digestió laboriosa del meu estomac a causa de la visita a Can SAÜC, tornem a sortir de casa en direcció al Mercat de les Flors, per tal de veure un altre espectacle englobat al GREC 2012.

L’espectacle que oficialment està catalogat en el programa de ma, com de “Dansa”, mes aviat és una barreja de tot plegat, sobretot de cant, també de dansa que no és el mes fort de tot, teatre, mímica i moltes altres components de les Arts escèniques. Es tracta de ” WALKING NEXT TO OUR SHOES…” (espectacle en anglès i Zulu amb sobretítols en Català).

Walking next to our shoes… intoxicated by strawberries and cream, we enter continents without knocking… I això què és? Doncs la creació de dansa, teatre i música d’una coreògrafa sud-africana establerta a Europa, interpretada per una cantant d’òpera, dos ballarins, un actor i deu cantaires sud-africans. D’aquí el títol, ja que, en zulu, “Walking next to our shoes” vol dir ‘ser pobre’. Les veus dels cantants i les seves danses parlen de guerra, malaltia i pobresa…. és tracta de l’isicathamiya, un tipus de cant a cappella propi de la cultura zulu. 

Al entrar a la sala estan tots el membres de la companyia “firmes” fent un passadís que tens que creuar per asseure a les teves butaques; son de raça negre (negre abetumat) i tot son homes que van vestits exactament igual… com a complement porten ulleres de sol negres que impedeix veure-li els ulls.

Tres components s’interelacionen amb el public i com poden es comuniquen amb ells…. un unic tema de conversa…. les sabates, les sandàlies… un d’ells amb càmera de video a la ma retransmet en directe el que fan a una pantalla força petita a l’escenari.

Juguen amb el public força estona fins que s’apaguen les llums… però la cosa continua amb la obsessio sabatil.
De sobte comencen a cantar amb diferents veus, cançons tradicional africanes i d’una manera força maldestre balls tribals tot al voltant d’un parell de sabates que han requisat temporalment a un espectador de la primera fila. Es tracta del cor zulú “Phuphuma Love Minus” que canten increïblement bé i ballen com poden si ho veiem amb els nostres ulls occidentals.

Continua llegint