Arxiu d'etiquetes: Roberto Romei

– 154 – Teatre – GERMANES (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045) – 2020.02.14

GERMANES (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero.

Aquesta és la tercera producció conjunta del Tantarantana i Arsènic Creació, després de “Shenzhen significa infern” (2018) i “Monster” (2019). També ha co-produït, amb el Festival TNT, “La nit just abans dels boscos” (2013) i “Lampedusa Beach” amb Artescena Social. La companyia Arsènic Creació va néixer en 2005 com a espai de formació teatral i té la seva seu a Granollers a Roca Umbert Fabrica de les arts.

This slideshow requires JavaScript.

Dimarts dia 11 va tenir lloc la roda de premsa i passi de gràfics, de la que us deixem una escena de la representació i també l’àudio de la presentació.

Passi de gràfics de l’onze de febrer al Teatre Tantarantana

Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – SHENZHEN SIGNIFICA INFERN (🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.07.22 (temp. 17/18 – espect. nº 362)

Deixa un comentari

SHENZHEN SIGNIFICA INFERN (temp. 17/18 – espectac. nº 362)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, dins del Festival Grec vam veure al Teatre Tantarantana, SHENZHEN SIGNIFICA INFERN, un text de Stefano Massini que amb traducció de Carles Fernández Giua, dirigeix Roberto Romei.

Una proposta de la què ens van parlar en la roda de premsa del passat dia 3 de Juliol. Un text, un monòleg, que vol ser una denúncia al món del treball globalitzat en què tots estem controlats i manipulats. Una proposta en la què es pretén que els espectadors ens convertim en còmplices del dramaturg i ens hem de contestar a nosaltres mateixos a la pregunta … Què estàs disposat a fer per conservar la teva feina?

Stefano Massini

Stefano Massini és un dramaturg italià, director artístic del Piccolo Teatro de Milà, del que nosaltres hem vist alguns dels seus textos de caràcter polític, “Dona no reeducable” i “Crec en un sol déu” totes dues al Lliure de Gràcia en 2015 i “Lehman Trilogy” a la Villarroel en 2016. Aquesta última va ser també dirigida per Roberto Romei que, ara, torna a fer tàndem amb l’autor.

Quatre obrers d’una fàbrica de components electròniques han de passar una sèrie de proves i exàmens. Ho fan per guanyar un petit premi o senzillament per no perdre el seu lloc de treball. Per una hora estaran a la mercè d’una examinadora sense compassió que els sotmetrà a tota mena de prova i pressió psicològica.

Massini va escriure aquest text contra l’explotació laboral l’any 2015, en sortir a la llum l’experiència dels treballadors d’una gran multinacional localitzada a la Xina, sotmesos a una pressió tan extrema que havia provocat suïcidis entre els treballadors.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint →

-Teatre – Festa de presentació del CICLÓ (2ª temporada) – Mau Mau – 15/02/2016

Deixa un comentari

Aquest dilluns passat vàrem estar convocats, igual que l’any passat (aquí podreu veure aquella crònica), a la festa de presentació del CICLÓ (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona), que ben aviat es podrà veure de nou al Teatre Tantarantana; aquesta vegada es va celebrar al Mau Mau del Poble Sec… i nosaltres com a tontets, sense haver llegit bé la convocatòria, ens presentem davant del Tantarantana i evidentment la persiana estava tancada…. encara sort que el Mau Mau està força a prop.

En un ambient divertit i totalment jove (excepte nosaltres), on gairebé tots portàvem una cervesa a la mà, es va presentar aquesta nova edició en la qual han estat escollides 5 companyies joves de teatre: Companyia Ignífuga, La Calòrica, Dara Teatre, La Casa Real i el Col·lectiu La Santa, que faran residència a la sala i que ja tenen dates de representacions, malgrat que algunes de les obres que s’interpretaran estan encara en una fase molt inicial de gestació.

Arántzazu Ruiz del Col·lectiu La Santa, va fer el primer parlament tot dient: “No som cares conegudes ni tenim gran pressupost, però fem el que ens dóna la gana”; els directors artístics del Tantarantana, Julio Álvarez i Roberto Romei, en pujar a l’escenari van comentar que encara els hi tremolaven les cames exactament igual com l’any passat, malgrat que aquella experiència va resultar del tot satisfactòria…”No tenim ni idea del que passarà, ni aquí ni al teatre, però aquesta és la idea del Cicló” … i és que els han donat absoluta llibertat de creació.

Continua llegint →

– Teatre – Festa de presentació d’el CICLÓ – Tantarantana Teatre – 27/01/2015

2 respostes

Dimarts passat vàrem ser convidats a la festa de presentació del CICLÓ, primer cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona, que a partir de la setmana vinent i durant els mesos vinents es representara al Tantarantana. Donem gràcies des d’aquí a Julio Álvarez, per aquesta iniciativa de fer la presentació a altres mitjans complementaris a la premsa tradicionals, com són els Blogs on parlem de Teatre i sobretot a hores en què, els que encara treballem podem assistir.

Fa ja gairebé 3 anys el responsable del Teatre Tantarantana (Julio Álvarez), va obrir una sala a les golfes del mateix Teatre, on des de llavors es creen noves activitats al voltant del TEATRE; es tracta de “l’Àtic22” … que ha servit com espai de llibertat creativa per diferents grups exclosos moltes vegades de la xarxa “oficial” de Teatre a Barcelona.

Amb aquesta experiència enriquidora, ara Julio Álvarez i el codirector artístic Roberto Romei, volen transformar l’antiga sala del Tantarantana, per tal de fer quelcom complementari; per començar s’ha canviat el nom de la Sala que a partir d’ara s’anomenarà “Baixos22” i s’iniciarà una nova etapa, per tal de què companyies joves residents, puguin crear, assajar i desenvolupar noves propostes i que aquestes no siguin vistes, ni per ells ni pel públic, com a meres vendes de productes teatrals; s’intentarà que amb diferents iniciatives que inclouran activitats que van molt més enllà que les mateixes representacions teatrals, com poden ser concerts, col·loquis, trobades post-funció, lectures dramatitzades i qualsevol altra experiència que serveixi per apropar al públic, que ara mateix no acostuma a assistir al Teatre, i descobreixin i s’interessin per aquesta forma de viure la Cultura.

Continua llegint →

– Teatre – LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS (** 1/2) – Teatre Romea – 31/10/2013

2 respostes

Entrem al Teatre Romea, quant el públic de la funció de tarda/nit, esta sortint de la Sala… una mica d’embolic tot plegat, ja que ni tan sols ens demanen les entrades; esperem al Hall del Teatre fins que ens posen una chapeta distintiva i ens diuen que tenim que seguir una persona amb direcció al carrer….. som unes 30 persones i al sortir del Teatre girem la cantonada.

No arriba als 100 metres quant un immigrant “indigent”, potser tan sols un solitari o be un marginat (qui sap)… des de l’altre banda del carrer de la Junta de Comerç, ens crida i comença a parlar en veu alta, en principi de lluny i poc a poc apropant-se ens comença a tractar de “companys” i ens ofereix la seva ma…. ens toca d’una manera que vol inspirar la nostra confiança…. evidentment és l’actor Òscar Muñoz que esta interpretant un paper. La gent que passa pel carrer es queda sorpresa i suposo que ni s’imagina que es una representació teatral.

Valoro molt aquesta nova forma de fer Teatre, fora dels espais establerts, en “petit comitè” on et veus de sobte quasi be actuant, ja que tens que intentar respondre d’alguna manera les accions o preguntes que l’actor et fa personalment. De totes maneres casi tothom es queda en silenci… i es que no estem acostumats a trencar la quarta paret del Teatre convencional. La representació depèn en aquest cas de la reacció dels espectadors… i en el nostre cas no varem saber trencar la nostra posició d’espectadors passius…. una llàstima.

Continua llegint →