Arxiu d'etiquetes: Robert Brubaker

– Òpera – IL PRIGIONIERO (*) de Luigi Dallapiccola / SUOR ANGELICA (***) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 25/06/2014

Ultima sessió operística de la temporada, la que estava prevista inicialment; a posteriori es va afegir Porgy & Bess, considerada també òpera i que esperem veure el mateix dia de l’estrena, el pròxim 11 de Juliol, a la que farem un forat entremig un munt de propostes del Grec2014. De fet aquestes dues òperes IL PRIGIONERO (*) i SUOR ANGELICA (***) les hem avançat en el temps per tal de deixar espai al Juliol a causa del GREC.

Suor Angelica _Liceu 1-imp

Dues òperes ben diferents amb una mateixa i espectacular escenografia giratòria de Paco Azorin, que volia donar la mateixa visió de privació de la llibertat, i ho aconseguia amb escreix en ambdues representacions. A mi em va agradar molt i la situaria entre les millors de la temporada Liceista. Les posades en escena per part de Lluís Pasqual em van semblar extraordinàries, especialment la de Suor Angèlica, amb un toc de color, mes lluminositat però la mateixa sensació d’angoixa que la de la presó, amb tres monges que vigilaven des de simulats púlpits a les seves “presoneres” amb nom de Déu.

Era la primera vegada que es representava a Barcelona IL PRIGIONERO amb llibret i música de Luigi Dallapiccola; valoro molt que se’ns doni l’oportunitat de conèixer òperes que mai havíem vist, però ailàs, en aquest cas no vaig poder connectar quasi en cap moment de l’òpera en l’aspecte musical. La música dodecafònica no m’agrada pas, però he vist alguna òpera amb aquest tipus de música que m’han arribat a interessar. No es el cas.

L’acció està situada en una presó de la “Santa” Inquisició a Saragossa en la segona meitat del segle XVI; Una mare espera al seu fill que ha estat empresonat per la Inquisició. Té el pressentiment de què el seu final resta proper, ja que en somnis ha vist com el rei Felip II, responsable de la fúria inquisitorial, es convertia en la mort.

Il Prigionero - Liceu - foto de A Bofill

Un altre aspecte són les veus que em van semblar més que correctes, especialment la del presoner, Evgeny Nikitin amb una potència que arribava amb claredat al cinquè pis on en aquesta ocasió estàvem recol·locats. També especial menció de Robert Brubaker, que interpretava el doble paper de carceller i el del gran inquisidor.

Ja la segona part un canvi potser massa brutal amb la música de Giacomo Puccini. Aquesta SUOR ANGELICA, a pesar del seu argument que en l’actualitat sembla especialment ridícul…. i és que tancar-se (o ser tancada) en un convent per quedar-se embarassada sense el “sagrat” compromís matrimonial, deixar que el seu fill sigui arrancat de les seves mans, per després al cap de 7 anys recordar-se de sobte i fins i tot suicidar-se per retrobar l’amor del seu fill en el més enllà….. és del tot infumable, avui en dia.

Suor Angelica - Liceu - foto de A Bofill .jpg

Però la meravellosa música de Puccini ho compensa tot i també la extraordinària veu de la soprano que la interpretava, Maria Agresta, que debutava al Liceu i que va aconseguir aixecar de la cadira a la majoria de public, amb un “brava” unànim. La resta de cantants a un bon nivell així com la breu aparició del cor del Gran Teatre del Liceu.

Sour Angelica - Liceu - foto de A Bofill

La direcció musical de Edmon Colomer també va estar a una molt bona alçada i l’orquestra va sonar esplèndida.

Suor Angelica _Liceu 2-impSuor Angelica _Liceu 3-imp

Direcció musical: Edmon Colomer / Direcció d’escena: Lluís Pasqual / Escenografia: Paco Azorín / Vestuari: Isidre Prunés / Il.luminació: Pascal Mérat 
IL PRIGIONERO – El presoner: Evgeny Nikitin / La mare: Jeanne-Michèle Charbonnet / El carceller: Robert Brubaker / El gran inquisidor: Robert Brubaker / Sacerdots : Albert Casals i Toni Marso
SUOR ANGELICA – Sor Angelica: Maria Agresta / La Princesa, sa tia:  Dolora Zajick /  L’abadessa: Gemma Comma-Alabert / La zeladora:  Marina Rodríguez-Cusí / La mestra de les novícies:  Itxaro Mentxaca / Sor Genovieffa:  Auxiliadora Toledano – Sor Osmina: Angèlica Prats / Sor Dolcina:  Olatz Gorrotxategi / La germana infermera: Anna Tobella / Germanes Almoinerers:  Sandra Ferrández e Inés Moraleda / La novícia: Raquel Lucena / Converses:  Mariel Fontes i Eun Kiung Park
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció original: Opéra National de París / Nova Producció: Gran Teatre del Liceu / Teatro Real (Madrid)

________________________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 141,75 € a 8,50 € – ( abonament i suplement per canvi de data i zona 44 € )
________________________________________________________________________________

 Cargol i monja

 

– Òpera al cinema – FRANCESCA DA RIMINI (**) de Riccardo Zandonai – en directe des de El Metropolitan de N.Y. – Cinemes Icaria YELMO – 16/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

No coneixíem aquesta òpera i suposem que aquesta és una de les causes de que al no conèixer la música no varem arribar a entrar del tot en aquesta producció. Per ser clars, ens varem avorrir força aquesta vegada i al principi del quart acte ja teníem ganes de que finalitzes l’espectacle. Com diu un amic nostre… “no està feta la mel per la boca dels…”.

Francesca da Rimini és una òpera en quatre actes, composta per Riccardo Zandonai, (Sacco di Rovereto, 1883 – Pésaro, 1944), amb llibret de Tito Ricordi, sobre la peça teatral de Gabriele D’Annunzio de 1902. Es va estrenar al Teatre Regio de Torí l’any 1914.

Francesca da Rimini

Aquesta òpera és la més coneguda de Zandonai, i d’una sèrie d’òperes inspirada en la història de la Divina Comèdia de Dante dedicat als amants adúlters Paolo Malatesta i Francesca de Rimini. Aquesta òpera poques vegades es representa en l’actualitat, en les estadístiques de Operabase apareix amb només 3 representacions en el període 2005-2010.

La musica de Riccardo Zandonai, es amb tota seguretat el millor d’aquesta òpera i encara que no em va quedar en la memòria cap passatge musical en especial. Una música agradable sense mes però que en cap cas em va arribar a emocionar.

Francesca da Rimini 4

La retransmissió en directe i amb tres entreactes de mitja hora cada un, va trencar i allargassar l’òpera, que ens va omplir per complert la tarda (de 17 a 21 hores); moltes cadires buides al començament que es va anar omplint a partir de les 19 hores… i és que es va avançar l’hora i no estava prou anunciat.

Continua llegint