Arxiu d'etiquetes: Richard Strauss

– Concert OBC – La cinquena de XOSTAKOVITX ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – L’Auditori – 26/04/2015

Tornem a L’Auditori i ens tornen a fer el favor de canviar-nos les nostres entrades de fila 1 del primer pis per unes altres més accessibles amb el “descapotable”.

L'OBC - 26 abril 2015 -1-imp

Sota el títol “comercial” de la capçalera, avui hem pogut escoltar el següent programa:

1 – Wolfgang Amadeus MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 31 en Re major, KV 297, “París) ( 🐌🐌🐌 )

Mozart deia que el públic francès tenia poc criteri musical, però els va donar una bella simfonia, plena de bon humor, que ràpidament es va convertir en molt popular.

2 – Richard STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Quatre últimes cançons ( 🐌🐌 + 🐚)

Camila NylundUn any abans de la seva mort, Strauss va compondre les Quatre últimes cançons, una simbiosi perfecta entre la veu i la delicadesa d’orquestra que s’ha convertit en una de les més delicades obres de l’autor i un repte per als artistes. Van ser interpretades per la soprano finlandesa Camilla Nylund.

3 – Dimitri XOSTAKÓVITX ( Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 ( 🐌🐌🐌🐌 )

Continua llegint

– Concert OBC (6/16) – El cavaller de la rosa de Strauss (****) – L’Auditori – 21/12/2014

Un altre concert extraordinari de l’OBC, els dies previs a Nadal i en el que ens van fer gaudir del principi a fi, inclosa la sorpresa final, amb unes Nadales catalanes que el públic va agrair moltíssim, “El noi de la mare, el dimoni escuat i el fum, fum, fum”, totes elles orquestrades per Albert Guinovart.

El programa va ser el següent:

1 – RICARD LAMOTE DE GRIGNON – Barcelona 1899 – 1962

– Preludis de l’amic absent – 1a audició (****)

Músic d’un extraordinari talent, format en la ciència orquestral amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon, Ricard va acabar la composició de la seva partitura més important per a piano, Preludis a l’amic absent, el 24 d’agost de 1935, i quatre mesos després en va fer la versió orquestral, que es va estrenar finalment el 19 de març de 1936 al Liceu. Malgrat el seu valor artístic, mai més no va tornar a ser interpretada: l’obra estava inspirada i motivada per l’empresonament de Ventura Gassol, amic i conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a causa de la seva participació en la declaració de l’Estat català. Després de la Guerra Civil, la dictadura va ser implacable amb el compositor, que va ser empresonat i va patir una cruel depuració política.
Anys difícils per a un músic honest que, durant l’exili, va deixar petjada en la seva etapa com a sotsdirector de l’Orquestra de València i, des del 1957, com a sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, càrrec que va exercir fins a la seva mort, el 1962.
La refinada orquestració dels Preludis a l’amic absent captiva tant com la seva profunda expressivitat. El primer temps, Lent, comença amb uns acords dramàtics que progressivament es transformen en una melodia espiritual, d’una gran bellesa, que evoca el record per la dramàtica absència de l’amic; a Agitat s’imposen la ràbia i la impotència davant la injustícia, mentre que el final, Serenament, transmet la profunda espiritualitat del compositor.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 1-imp

Ens va sorprendre molt que aquesta composició d’un músic català, no s’hagués pogut escoltar de nou des de la seva estrena l’any 1936. Una injustícia que l’OBC ha volgut rescatar i li volem donar les gràcies, perquè és senzillament bellíssima.

2  i 3 – CARL NIELSEN – (Norre-Lyndelse 1865 – Copenhagen 1931)

 – Concert per a flauta i orquestra (***)

Dues partitures ens mostren el refinament orquestral i la inspiració melòdica del compositor danès Carl Nielsen: el Concert per a flauta és una peça de factura impecable i virtuosisme màxim, que va ser escrit per a Holger Gilbert-Jespersen, flautista refinat de sensibilitat francesa que el va estrenar a París el 1926. No és casual, per tant, l’al·lusió a Syrinx per a flauta sola de Debussy, en aquest concert de textures lleugeres, melodisme elegant i sonoritat delicada.

 – Aladdin, op. 34 1a audició (****)

La selecció de peces de la música incidental per al drama del poeta danés Adam Oehlenschlager Aladdin, op. 34 mostra la desbordant imaginació de Nielsen a l’hora de recrear el món oriental amb una música exquisida, de fi exotisme, fluïdesa dramàtica i subtils accents expressius. Nielsen va estrenar en concert 26 peces del drama el 12 de novembre de 1925, però no va arribar a escoltar mai la seva música com la va concebre per al teatre.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 2-imp

El virtuos i mol conegut solista de flauta Emmanuel Pahud, va interpretar el concert de flauta. Ens va agradar i reconeixem la vàlua d’aquest music, però hem de reconeixer que la flauta solista en concert, no es el que mes ens emociona. En canvi, Aladdin, ens va agradar des de la primera nota i el vàrem gaudir intensament.

4 – RICHARD STRAUSS – (Munic 1864 – GarmischPartenkirchen 1949)

– El Cavaller de la Rosa, op. 59. Suite (****)

Amb la Suite del cavaller de la rosa entrem en l’opulent univers orquestral de Richard Strauss. Més enllà de la suite de valsos publicada per Adolph Fürstner poc després de l’estrena de l’òpera a Dresden, Strauss va decidir arranjar per a la sala de concerts una suite amb els temes més populars, assegurantse així nous ingressos en concepte de drets d’autor d’una obra mestra que li va proporcionar sempre un gran èxit popular. Enlluernadora i plena d’encant vienès, la Suite es va estrenar el 28 de setembre de 1946 a Konzerthaus de Viena dirigida per Hans Swarowsky.

Per molt que escolto aquest concert, mai m’acabo de cansar de fer-ho. Espectacular composició i espectacular la interpretació de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director Eivind Gullberg Jensen, que ens va agradar moltíssim des de la primera peça.

Concert OBC 21 desembre 2014 - 3-imp

Us deixo el LINK per si ús bé de gust escoltar el concert tal com va sonar aquest matí de diumenge prenadalenc.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Eivind Gullberg Jensen, director
Emmanuel Pahud, flauta

Cargol i rosa

– Concert OBC ( 4/16) – POEMES SIMFÒNICS DE STRAUSS (****) – L’Auditori – 30/11/2014

Aquest passat diumenge al matí, vàrem assistir a un concert al qual no teníem previst anar-hi, però que el vam bescanviar fa unes setmanes pel que ens pertocava el 9N ….. i hem sabut escollir bé, ja que ha resultat un concert realment extraordinari.

Concert OBC 30-11-20144-imp

1 – LLUÍS BENEJAM i AGELL (Barcelona 1914 – Birmingham 1968)

Fantasia sobre la primera benaurança (estrena a Catalunya)

Lluís Benajam fou un violinista i compositor de música de cambra i sardanes. Va estudiar al Conservatori del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i durant bona part de la seva vida, va formar part com a violinista i violista de diversos conjunts simfònics i de cambra. El 1954 va traslladar-se a l’Equador per a fundar-hi l’Orquestra Simfònica Nacional d’aquell país, on va residir durant cinc anys fins que l’any 1959 es va traslladar als Estats Units com a músic de l’Orquestra de la ciutat de Birmingham i com a professor de composició i d’instrumentació del Birmingham Southern College, on va cursar el doctorat. És a Estats Units, on va realitzar la major part de les seves composicions.

Concert OBC 30-11-20141-imp

En el centenari del barceloní Lluís Benejam, vàrem poder escoltar per primer cop aquesta obra inacabada estrenada fa cinquanta anys als Estats Units. Ens va agradar molt i encara no entenem com pot ser que aquesta peça fos desconeguda a casa nostra, tot i que és un compositor de casa nostra.

Continua llegint

– Òpera – ARABELLA (**) de Richard Strauss – Gran Teatre del Liceu – 26/11/2014

Aquesta òpera, ARABELLA no entrava dins del nostre abonament i com la desitjàvem conèixer, vàrem comprar entrades ja fa uns quants mesos, en quant es van posar a la venda. Estàvem realment expectants, ja que al Liceu no és representava des de fa més de 25 anys …. i ara ho fa de nou, però únicament per tan sols 5 representacions.

Amb aquesta òpera, Richard Strauss va tornar a la comèdia situada a Viena, com havia fet amb la seva obra més famosa, El cavaller de la rosa. L’ambient de decadència d’Arabella mescla l’amor amb l’interès a l’Àustria de 1860: el comte Waldner, empobrit pels seus deutes, pretén casar la seva filla amb algun pretendent que alleugi la pobresa de la família. El conte de fades està a punt de fer-se realitat: Mandryka, un foraster ric, ha demanat la mà de la seva filla Arabella.

IMG_9719.JPG

Aquesta producció ha estat plagada d’incidències, fins a última hora:

* El director austríac Ralf Weikert, ha substituit al mestre Antoni Ros-Marbà en la direcció musical, ja que durant el mes de setembre, el mestre Ros-Marbà va patir una sèrie d’episodis de taqui-arítmia que s’han tornat a reproduir una setmana abans de l’estrena.
 ** La soprano Ofelia Sala canta el rol Zdenka, substituint a la soprano  Genia Kühmeier, que ha cancel·lat la seva actuació per motius personals.
*** El baríton James Rutherford va cantar el rol de Mandryka en les funcions de 23 i 26 de novembre, en substitució de Michael Volle que va cancel·lar les dues funcions per malaltia.

Per acabar de rematar-ho, la nit del 26 abans de començar el segon acte, s’anuncia pels altaveus que la principal protagonista, Anne Schwanewilms, que fa d’Arabella pateix d’una indisposició i que encara que continuarà amb la representació es prega la comprensió del públic. De fet en el primer acte va fer nombroses errades.

IMG_9717.JPG

Tot i això, segons el meu punt de vista van estar força bé les veus de Ofelia Sala (Zdenka) i James Rutherford (Mandryka)…. i salvable la de Anne Schwanewilms, malgrat les errades.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (1/11) – DANIEL BARENBOIM – STAATSKAPELLE BERLIN (*****) – Palau de la Músic Catalana – 07/07/2014

Encara que ningú entén encara. el  perquè la temporada PALAU100 comença abans de que comenci la època de vacances, haig de reconèixer que el concert inaugural ha estat realment  memorable, d’aquells que paga la pena guardar en la nostra memòria. L’any passat també i per primer cop la temporada PALAU100 va començar a deshora per tal d’aprofitar la gira europea que estava realitzant la Berliner Philharmoniker Orquestra.

Daniel Baremboim - Palau100 1-imp

Enguany, quan fa poques setmanes que ha finalitzat  aquesta temporada, s’inaugura la temporada 2014/2015,  amb la extraordinària orquestra STAATSKAPELLE BERLIN dirigida per un dels directors mes importants del mon, ni mes ni menys que en DANIEL BARENBOIM.

Nosaltres hem aconseguit tornar a unes localitats semblants a les que teníem fa dues temporades i sembla que la sort ens ha vingut de cara, ja que la visió des de la fila 14 centre  del segon pis, es gairebé perfecte. Els cabrejos que vàrem patir (no veiem ni un borrall), a cada concert de la temporada passada i 10 fileres mes endavant, van ser èpics, però ja son història, gracies als Deus. Aquest any hem pres la decisió de canviar els concerts de la temporada que som mes de “cambra”, per localitats del primer pis. Crec que aquesta solució, ha estat tor un encert i ens reconcilia amb el Palau de la Música, ja que vàrem estar a punt de deixar l’abonament per sempre mes.

Daniel Barenboim

Daniel Barenboim

El programa també va estar extraordinari i unicament basats en Richard Strauss, per tal de conmemorar el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss (11 de juny de 1864)

Continua llegint

– Concert PALAU 100 (11/13) – BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA (****+) – Palau de la Musica

Amb força retard em poso a escriure l’apunt força breu, per tal de deixar constància de un dels millors concerts d’aquesta temporada. El passat dissabte 12 de maig 2012 varem anar al Palau de la Música per assistir a un altre concert englobat en el nostre abonament del PALAU 100.

En aquesta ocasió varem tenir la enorme sort de escoltar per primer cop, una de les orquestres millor considerades d’Europa, la BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA, dirigida per el seu director titular IVAN FISCHER, el mateix que va fundar l’orquestra i que amb el seu extraordinari treball, l’ha portat al cim de la musica internacional. L’orquestra va ser fundada el 1983 amb l’intenció de fer 3 o 4 grans concerts anuals, a la ciutat de Budapest, amb els millors musics hongaresos…. però avui en dia l’orquestra ja amb gran renom, fa constants gires internacionals actuen a les sales musicals més prestigioses del món.

Continua llegint