Estàvem molt atents de què s’anunciés la data en la que els nostres legítims líders polítics, (forçosament exiliats per la repressió de l’estat espanyol), tornessin a posar els peus a Catalunya, almenys a la Catalunya Nord, que sortosament per estar dins de l’estat francès, encara està lliure de les grapes de la “injustícia” espanyola.
Recordo que vaig veure pel telèfon mòbil i encara al llit, al voltant de les 7 del matí, el correu on s’anunciava que estarien a Perpinyà el dissabte 29 de febrer. Em vaig aixecar ràpidament a la recerca de l’ordinador i vaig entrar a Booking per intentar reservar allotjament a Perpinyà les nits dels dies 28 i 29; la meva rapidesa va tenir premi perquè vaig aconseguir un apartament en ple centre de la ciutat a 200 metres del Castellet, i a bon preu. Al cap de poques hores les places hoteleres s’havien exhaurit.
L’Imma i jo havíem estat també a la trobada a Brussel·les el desembre del 2017, i ara no ens volíem perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment. En aquests dos enllaços podeu veure aquelles ressenyes… ressenya 1 – ressenya 2.
Totes les activitats culturals de Teatre i Música que ja teníem programades a Barcelona les vàrem cancel·lar o posposar ….. i divendres 28 de febrer de bon matí vam sortir amb el nostre cotxe cap a Perpinyà, ciutat que no trepitjaven des de feia massa temps i que ara hem redescobert, gràcies a la celebració d’aquest acte polític en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, actualment eurodiputats i per tant immunes gràcies als vots de la majoria independentista de la que orgullosament formem part.
No érem els únics que havíem pres aquesta opció, ja que divendres en sortir a passejar per la ciutat, després de dinar a l’apartament, vàrem comprovar que la ciutat estava ja totalment envaïda pels catalans del sud i l’ambient era màgic per la il·lusió que tots teníem i que les expectatives preveien de què l’endemà, l’acte polític seria tot un èxit de participació, com de fet així va ser.