Arxiu d'etiquetes: RENÉE FLEMING

– Òpera al cinema – LA VÍDUA ALEGRE (🐌🐌🐌) The merry Widow de Franz Lehár (5/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 17/01/2015

Anàvem aquest passat dissabte als cinemes Icària Yelmo amb molta il·lusió, perquè per primer cop veuríem l’opereta LA VÍDUA ALEGRE, “Die lustige Witwe” de Franz Lehár, encara que en la versió anglesa “The merry Widow”, retransmesa en directe des del Metropolitan de New York. Ja us avanço que ens va decebre força i encara que veieu en capçalera la valoració de tres 🐌 , la qual cosa significaria que ens hauria agradat, no va ser així i únicament mantenim aquesta valoració per què la música d’aquesta òpera, te fragments molt coneguts, que ens agraden molt.

La vídua alegre, és en realitat una opereta, però això tant me fa, ja que a vegades moltes operetes poden superar en qualitat a òperes reconegudes. El seu llibret està escrit per Viktor Léon i Leo Stein, que es van basar en la comèdia “L’attaché d’ambassade” d’Henri Meilhac. La seva estrena va ser l’any 1905 a Viena.

2015/01/img_0115.jpg

El compositor austre-hongarès, Franz Lehár (1870 – 1948) va ser conegut principalment per les seves operetes i “La vídua alegre” sense cap mena de dubte, és la més cèlebre; però també va compondre sonates, poemes simfònics, marxes, i un gran nombre de valsos, alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes, com en el cas que ens ocupa.

Entre els passatges musicals més coneguts de “La vídua alegre”, es troben la cançó Vilia i també el Vals de la vídua alegre.

La historia, està ambientada en un país imaginari on una “bellíssima jove” ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d’Estat. Una comèdia amb un argument força senzill que des del seu inici ja es veu avenir com acabarà.

El MET ha escollit per protagonitzar aquesta “femme fatale” a la coneguda soprano RENÉE FLEMING, segurament no tant jove com s’escau al paper que ha d’interpretar; així i tot és la que va aportar més de tota la producció, independentment és clar, de la meravellosa música de la mateixa opereta.

Continua llegint

– Òpera al cinema – RUSALKA (**) de Dvorak – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 08/02/2014

Fa una mica mes d’un any, precisament quan l’Anna Lizaràn ens estava deixant, nosaltres estàvem en aquell precís moment al Gran Teatre del Liceu, veient l’òpera RUSALKA de Dvorak. L’òpera ens va agradar molt i la varem valorar amb 4 estrelles i la extraordinària posada en escena en 5 estrelles, ja que sense trair ni una sola paraula del text ni per suposat, sense trair la musica, ens la va apropar molt al nostre present. Varem sortir del Liceu aquella nit realment eufòrics per el gran espectacle que havíem pogut veure.

Rusalka Met 2014 cartell 2

Aquest dissabte, tornem a veure la mateixa RUSALKA en directe des de el Metroplitan de Nova York, a traves de les pantalles dels Cinemes Icaria Yelmo de Barcelona. Malauradament en aquesta ocasió han volgut ser fidels al 100% i s’ha representat amb una escenografia que vol ser “hiper realista” simulant el llac dins del bosc i el Palau del príncep.  Tot reconeixen la perfecció de la escenografia, a mi l’òpera, encara que sembli mentida, se m’ha fet feixuga i força avorrida. Mes que un llac, semblava un pantà tenebrós o les portes de l’infern….. mes que un compte de fades, semblava que es tractava d’uns història de terror.

Estem d’acord que l’important d’una òpera es la música i les veus…. i el que menys, l’argument i en aquest cas, claríssimament m’he importava ben poc l’historia de les nimfes, el Gnom del aigua i els esperits, la bruixa lletxa i el príncep blau. Es , mes si aquesta producció l’hagués escoltat tan sols per àudio, l’hauria valorat de ben segur amb 4 estrelles.

Rusalka Met 2014 6

Però insisteixo, la representació d’una òpera te molt d’espectacle, ja que es la barreja de Teatre, veu i musica. La posada en escena, la escenografia i sobretot el vestuari m’ha semblat penosa i tristíssima.  Tota la representació en penombra, perquè no es veies amb claredat el cartró pedra, obligava al tècnic de llum il·luminar amb un focus (tipus espelma), a cada cantant per tal que no s’entrebanqués i per que es pogués distingir una mica entre tanta fullaraca.

Continua llegint

– Òpera al Cinema – OTELLO de Giuseppe Verdi (****) – retransmissió en directe des de el Metropolitan de New York – Cinemes Yelmo Icaria – 27/10/2012

Fa ja unes setmanes que va començar la temporada d’Òpera al Metropolitan de Nueva York i almenys a Barcelona tenim la sort de què la cadena Yelmo ha comprat els drets a l’estat espanyol per retransmetre en directe totes les òperes de la temporada.

Aquestes òperes son retransmeses en directe a 64 països del mon. Encara que el so dels cinemes Yelmo Icaria no tenen segurament la qualitat adient per aquestes retransmissions, és un luxe veure en Alta definició i en directe (subtitulat en castellà… de moment) les que estan considerades les millors produccions operístiques del món. A mes a mes, això ens dona l’oportunitat de retrobar-nos amb una bona colla d’amics i coneguts que hem fet al llarg d’aquets ultims anys.

El dissabte 27 d’Octubre anem al cinema Yelmo per tal d’assistir a la retransmissió en directe des del MET de l’Òpera OTELLO de Giussepe Verdi. No és una obra massa coneguda per nosaltres, encara que l’hem escoltat en alguna ocasió i revisada a casa en versions gravades en DVD. Segons els mes entesos aquesta Òpera és l’obra cabdal d’aquest compositor i segurament veient els resultats, arribem a la conclusió de què tenen una gran part de raó.

Otello és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret d’Arrigo Boito, a partir de l’obra de Shakespeare, Otel·lo. Va ser estrenada en el Teatro alla Scala de Milà, el 5 de febrer de 1887.
Otello és la penúltima òpera de Verdi, on va demostrar la seva maduresa com a artista. Junt amb Aïda, estrenada l’any 1871, i Falstaff, 1893, els crítics consideren que és una de les obres mestres del compositor. Per a aquesta obra ja Verdi havia abandonat l’estructura de divisió enàries i recitatius, aconseguint un sentit d’unitat i continuïtat en tota l’obra.
Evidentment, un dels personatges més importants de l’obra, a més d’Otel·lo i Desdèmona, és Iago, interpretat per un baríton. Una de les parts més conegudes de l’obra és el seu credo, en el segon acte. Altres parts destacables són el duet d’amor del primer acte, la cançó del salze i l’ Ave Maria, interpretades per Desdèmona en el quart acte, i tota l’escena final, de l’assassinat de Desdèmona i el suïcidi d’Otel·lo.

Continua llegint