Arxiu d'etiquetes: REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA

– 089 – XXIV Edició dels PREMIS BUTACA – 2018.11.26 – Teatre-Auditori de Sant Cugat

XXIV Edició dels PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova gal·la d’entrega dels PREMIS BUTACA que ha tingut lloc en un espai diferent, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que celebra enguany els 25 anys.

Es tracta de la XXIV edició d’aquests premis presentada com cada any pels seus impulsors Gloria Cid i Toni Martin, que van encetar-ho des del seu programa de ràdio de Premià de Mar. Un premi que atorga el públic sobre una llista de nominats que prèviament ha seleccionat un Comitè de persones de tots els àmbits amb l’únic requisit d’haver vist al llarg de la temporada més de seixanta obres.

Aquest any el Miquel ha format part d’aquest comitè.

Fem cap a l’Auditori de Sant Cugat, que no coneixíem, molt d’horeta. Comencem a veure cares conegudes i de mica en mica el gran espai d’entrada de l’auditori és ple de gom a gom. Somriures, encaixades de mans, petons, càmeres, copes, … I nosaltres gaudint de l’ambient i de la proximitat de persones que admirem per la seva vàlua professional i humana.

En estar asseguts al final de la platea ens dóna perspectiva de tot l’auditori i ens permet escoltar les instruccions que reben els càmeres instal·lats al darrere del tot. Que han de gravar, com, i en quin moment, ….

La Gala comença amb una extraordinària puntualitat amb un número protagonitzat per Clara Peya, Mariona Castillo, i les germanes Sey. Amb text de Marc Rosich i coreografia d’Ariadna Peya, el numero ha estat farcit de referències a la situació actual del teatre català passant per sobre de totes, i sota una pàtina de finíssim humor, “Cal obrir finestres, cal que corri l’aire“.

A l’escenari l’Orquestra Banda Ciutat de Sant Cugat que conformen els alumnes de l’escola conservatori Victòria dels Àngels i de l’escola Fusió, dirigits per l’Enric Mestre.

Al llarg de la Gala han anat intervenint els dos presentadors amb referències a diferents problemàtiques que afecten el sector teatral, i que han fet palesa la seva simpatia i desimboltura dalt de l’escenari.

Els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i durant la gala hem pogut gaudir de l’enginy de les Glorias Cabareteras, la Capitana (Marta Bernal) i la Martínez (Gloria Martínez) que han fet la seva “espatarrant aparició” i en cinc minuts han deixat anar un munt de “puyes” cap a la professió teatral i  cap a la mateixa gal·la.

Continua llegint

– Teatre – REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA – L’Antic Teatre (🐌🐌🐌🐌+🐚) -2018.01.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 166)

REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA (temp. 17/18 – espectacle nº 166)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No som gens de repetir espectacles i menys dins de la mateixa temporada, perquè per sort tenim una enorme oferta d’arts escèniques al nostre abast, que per nosaltres ens és inabastable, però en aquest cas teníem molt clar que quan fes temporada a Barcelona a l’Antic Teatre, repetiríem, perquè teníem curiositat per veure l’evolució de REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA, que vàrem tenir la sort de veure al Festival TNT de Terrassa el setembre passat.

Dijous era el primer dia que es podia veure a l’Antic Teatre i nosaltres una bona estona abans ja estàvem asseguts al bar de l’entrada del Teatre, per intentar asseure’ns a primera fila …. i ho vam aconseguir. Agnés Mateus ens ha tornar a sorprendre amb el seu espectacle i això que no hem sigut capaços d’apreciar els canvis que ha incorporat, però us assegurem que hem tornat a riure com el primer dia.

Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Però aixó si, fa especial émfasi en tot alló que traspua un exces de masclisme i s’ho carrega sense consideracions, ridicularitzan-les a tort i dret.

Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.

Continua llegint