Arxiu d'etiquetes: Rebeca Valls

– 341- GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

GREC2019 – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019.

VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la “ruta del bakalao”, el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries.

Tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, veuen com els seus camins vitals es van separant a mesura que la crisi econòmica i de valors dels anys noranta es fa gran. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona).

Una proposta que comença justament amb l’advertiment que “tots els personatges i situacions són ficticis i que qualsevol semblança amb personatges o fets reals són pura coincidència“. Aquest advertiment provoca en el públic una atenció més gran per identificar-los. Són dotze els actors a escena que interpreten una gran quantitat de personatges en escenes curtes i contundents: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero i Carlos Amador.

Els crims d’Alcàsser presentats des de l’òptica del show mediàtic que va crear el pare d’una de les noies i de com els mitjans de comunicació, televisions públiques o privades és disputàvem la seva presencia constant en programes que podem anomenar de tele-escombraria dirigits per personatges com Nieves Herrero o Paco Lobaton.

La corrupció del PP a les terres de la comunitat valenciana, impulsats inicialment per xarxes periodístiques i mediàtiques i convertits més tard en els personatges polítics més corruptes que hem conegut fins ara. Unes persones que van estendre les seves xarxes de corrupció amb total impunitat i deixaven pel camí a tots els que ja no eren profitosos pels seus interessos.

Continua llegint

– Teatre (206) – VÀNIA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 09.03.2017

VÀNIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anton Pàvlovitx Txèkhov (1860-1904) va escriure “La gavina”, “L’oncle Vània“, “Les tres germanes” i “El jardí dels cirerers” entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc més de quaranta-quatre anys a conseqüència de la tuberculosi. Després del rotund fracàs que obtingué l’estrena de La Gavina l’octubre de 1896, Txèkhov havia sentenciat: «Mai més escriuré o muntaré cap altra obra de teatre». I malgrat tot, tres anys més tard havia escrit i tenia preparada per a l’escenari una nova obra, “l’Oncle Vània“.

Oncle Vània” va ser estrenada el 26 d’octubre de 1899 al Teatre de l’Art de Moscou. Va ser un gran èxit. En aquella producció el paper d’Helena va ser interpretat per Olga Knipper que esdevendria, un parell d’anys més tard, la dona de Txèkhov.

Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al públic, perquè en lloc d’una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim». A l’obra de l’oncle Vània mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima.

En aquest espai ja hem parlat d’aquesta obra alguna vegada, l’última va ser el 2014, en una versió de la Companyia Les Antonietes que vàrem poder veure a l’espai Lliure.

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduïtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Continua llegint