Arxiu d'etiquetes: RdP TOT VA BÉ SI ACABA BÉ

– Roda de Premsa – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ – Parking Shakespeare – Parc de l’Estació del Nord – 2018.07.18 (temp. 17/18 – RdP 113)

RdP – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – RdP nº 113)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres d’aquesta mateixa setmana i gairebé per casualitat ens vam assabentar que estava convocada la Roda de premsa del nou espectacle de la companyia Parking Shakespeare, al Parc de l’estació del Nord, on acostumen a representar les seves comèdies durant l’estiu; malgrat que aquesta vegada no estava convocat, em va venir de gust assistir.

Una RdP a l’aire lliure, com de fet acostumen a realitzar les seves actuacions, on es van presentar TOT VA BÉ SI ACABA BÉ, la 10ª i última comèdia de William Shakespeare que la companyia representarà; no ens van voler donar més detalls del que interpretaran a partir de l’any vinent, tot dient que quan tinguessin tot més cuit  lligat i madurat, ja ens ho comunicarien en una nova roda de premsa.

Aquesta nova comèdia (amb traducció de Salvador Oliva), ha estat estrenada aquest passat cap de setmana a Manresa, sota la direcció de Mònica Bofill i Judith Pujol amb  la participació de tots els actors de la companyia Parking Shakespeare, que curiosament és el primer cop que ho poden fer junts i al complet.

This slideshow requires JavaScript.

Ens la presenten l’actor i director artístic Pep Garcia-Pascual, acompanyat per les dues directores de l’obra, Mònica BofillJudith Pujol.

La jove Helena sap que en qualsevol conte de fades, si l’heroi salva el rei, obté com a recompensa la mà de la seva estimada damisel·la. Però no ha previst que en aquest cas, el suposat heroi és “ella” i que la seva recompensa, el noble Bertran, també hi voldrà dir la seva. S’acaba aquí el conte de fades i comença una història d’enganys, mentides i manipulacions, on cada personatge només mira per a si mateix i les estratègies són cada cop més fosques. Però diuen que tot va bé, si acaba bé. O no?

Com ja sabeu, la companyia Parking Shakespeare aposta per apropar el teatre i per tant la cultura, de forma gratuïta, perquè els diners no sigui un impediment per la gent que no tingui disponibilitat econòmica; malgrat tot i per la supervivència de la companyia, en acabar les representacions demanen la col·laboració del públic perquè aquest aporti els calerons que cregui convenient.

Comenten que potser no és el millor text de Shakespeare ni tampoc la més divertida, però precisament per això ha estat un repte per les directores i els actors, que conjuntament han creat una dramatúrgia paral·lela, que actua a manera de meta-teatre i que dialoga amb l’obra original de Shakespeare, traient els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint