Arxiu d'etiquetes: Ramón Godino

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

L’Antonio (Ramon Godino) és el germà gran que fa anys que no parla amb el seu germà David (Jordi Cadellans) pintor que viu a París. L’Antonio està ofegat pels deutes i té els treballadors de la seva empresa en vaga per cobrar els salaris, ell visitava la seva mare dos cops per setmana. En David, un somiador a qui la seva carrera artística no va tan bé com diu, i que va marxar de Barcelona per poder viure amb llibertat la seva condició homosexual. El tercer germà és en Santi (Marc Casals), el més petit dels tres, sense ocupació coneguda i que mostra una gran    inestabilitat emocional a la qual intenta compensar amb les pastilles que pren.

Parlen de l’herència de la mare i del que faran amb els diners derivats de la venda del pis, per intentar resoldre les seves dificultats financeres i/o vitals. La visita al tanatori de Joan Bofill (Txema Puigdollers), Johnny, el cuidador sanitari que s’havia fet càrrec de la Mary durant els últims anys de vida, ho trastocarà tot i desenterrarà un passat que semblava mort i oblidat.

El funeral de Mary-Lin aborda els conflictes no resolts entre germans i sobre com els llaços efectius amb els pares poden condicionar-nos fins i tot després de les seves morts. Una comèdia fúnebre sobre les relacions familiars.

Una comèdia ben estructurada amb moments volgudament exagerats, a la que acompanya la banda Sonora de Malacara Blues Band.

Óscar Molina ha adaptat i dirigit aquest text i aconsegueix una posada en escena àgil i unes interpretacions molt acurades, dibuixant perfectament els perfils dels quatre protagonistes del drama. Molt convincent Carmen Verdugo (l’entranyable senyora de la taquilla d’aquesta Sala), en el seu petit paper d’hostessa del tanatori.

EL FUNERAL DE MARY-LIN estarà al Versus Glòries fins al dia 1 de setembre i s’ha programat conjuntament amb “Separacions“, de manera que podreu veure les dues propostes el mateix dia de forma consecutiva.

Dues fresques comèdies, per passar una bona estona.

Text: Pere Anglas

Direcció i adaptació: Óscar Molina

Intèrprets: Ramon Godino, Jordi Cadellans, Marc Casals,  Txema Puigdollers

Disseny de llums i so: Dani Gener \ Vestuari: Elena Ballester \ Imatge gràfica: Dani Ballesteros \ Fotografía: Guillem Medina \ Escenografía: Apunta Teatre SCCL \ Música original: Malacara Blues Band

Idioma: català

Durada: 80 minuts

– Teatre (323) – SOTA LA CATIFA (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 01.08.2017

SOTA LA CATIFA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Per sort, quan acaba el Grec no s’atura del tot la maquinària de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona, gràcies a iniciatives com les dels teatres Gaudí, Versus, Teatre de l’Eixample, Teatre del Raval, El Maldà … que continuen programant alguns espectacles pels teatraires que es queden a Barcelona durant aquest mes de “sequera” cultural.

Ahir dimarts 1 d’agost, era nit d’estrena al Teatre Gaudí Barcelona i gran expectació per veure aquesta proposta escrita a quatre mans per Jordi CalafíAlexis García i dirigida per Oscar Molina que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 28 de juliol.

I abans de començar (20,15 h) té lloc un petit concert, al vestíbul del teatre, per part del grup Malacara and Wilson Band. Aquests concerts de mitja hora de durada es repetiran els dies 3,10,11,12,16,18,25,26 i 31 d’agost i l’1 de setembre, amb cervesa gratuïta inclosa.

Estem davant d’un text escrit com un thriller en clau de comèdia. Els dos escriptors són experts en guions de sèries de televisió, a Catalunya Jordi Calafí i a Cuba Alexis Garcia.
que atrapa pel seu punt d’intriga.

Una habitació d’un luxós hotel. En Medina, un home elegant d’uns cinquanta anys, jau a terra, moribund. Hores després, David, Toni i Alex, tres detectius d’uns quaranta anys que són a l’hotel per participar en el congrés anual organitzat pel seu col·legi professional, venen a l’habitació del seu professor, Medina, a buscar-l0.

Medina no s’ha presentat a fer el discurs inaugural. Troben l’habitació regirada i sota la catifa, taques de sang.

Tots quatre personatges es coneixen de quan havien estudiat junts a la Universitat i tots quatre tenen una doble cara, amaguen tensions, enveges i algunes traïcions entre ells.

Continua llegint

– Teatre (207) – CLOACA (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 12/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta producció de l’obra de Maria Goos porta una llarga trajectòria als escenaris catalans i ara torna de nou al Teatre Gaudí. En paraules de la mateixa autora, aquesta versió catalana és una de les millors que ha pogut veure de la seva obra.

CLOACA  tracta sobre l’amistat de quatre homes adults i com el pas del temps i la recerca constant d’èxit, diners i poder acaba perjudicant el vincle de la relació.

Un grup d’amics de joventut es retroben després d’una temporada allunyats i on cadascú ha seguit el seu camí sense saber-ne poc o no res dels altres tres.

Cloaca cartell

Comença l’obra amb en Pieter, que lesionat per un accident de bici, rep de cop la visita d’en Jan que busca un lloc per viure temporalment, en haver deixat la seva dona.

Pieter és un funcionari públic que col·lecciona pintures descartades pels museus. Rep una trucada que l’informa que ha de retornar-les. Aquest fet, és el deslliurador de tota la història.

Continua llegint