Arxiu d'etiquetes: Ramón Bonvehí

– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, és HIVERN de Jon Fosse traduïda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escèniques i recordem per exemple Llàstima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park  i El drac d’or al 2014. El personatge masculí en aquesta proposta, en general  és força passiu, en fort contrast amb el caràcter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femení; potser aquesta característica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una Bàrbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Continua llegint

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

 L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640).  Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals.   La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella El germà i la germana

Continua llegint