Arxiu d'etiquetes: Ramón Bonvehí

– 111 – Teatre – HERÈNCIA ABANDONADA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – (temp. 19/20 – espectacle 072) – 2020.01.17

HERÈNCIA ABANDONADA (temp. 19/20 – espectacle nº 072)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres, en sortir del Club Capitol, vam anar a veure el primer dels dos espectacles que la Sala Beckett ha aixoplugat dins del paraigua del cicle “Memento mori. Recordem-nos de morir”, i que ens van presentar dimarts en roda de premsa.

Es tracta d’HERÈNCIA ABANDONADA, escrit i dirigit per Lara Díez Quintanilla, un text que ens parla de les herències materials i emocionals. Aquesta és la setena producció de la companyia La Volcànica, creada per la Lara Díez en 2014 amb la finalitat de fer produccions pròpies.

HERÈNCIA ABANDONADA va néixer el 2014 com una peça curta escrita pel Cafè Bar de la Beckett. Tres anys més tard, la peça va ser recuperada i revisada al Festival Mikro Akadèmia. Finalment, l’autora va convertir-la en una obra de teatre que es va poder veure en 2018 a l’Àtic 22 del Tantarantana, guanyant el Premi Crítica Serra d’Or 2018.

L’acció té lloc en el despatx provisional d’en Felip (Ramon Bonvehí), advocat de la família, que acaben d’enterrar el pare. Espera als quatre germans per fer els tràmits associats a l’herència. Però només es presenta l’Àngela (Francesca Vadell).

L’escenografia de Carles Royo ens presenta un espai caòtic i asfixiant on tots els documents del Felip estan en capses, en un estat provisional, en un racó d’un edifici malalt.

Felip i Àngela, sols en aquest despatx, esperen els germans, i inicien una conversa a moments surrealista, on ella li acaba confessant que vol trencar amb tot, que vol recuperar la seva vida i que per fer-ho ha de fugir, i vol fer-ho amb ell. Creu que cal deixar enrere les herències, les materials i les emocionals. Tots dos es precipiten a una sèrie de confessions impulsades per la solitud en què viuen. Una conversa on es barregen temes com la família, els records d’infantesa, la pèrdua, els desitjos amagats, les frustracions, les mancances afectives, la por al canvi …..

Continua llegint →

– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

Deixa un comentari

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, és HIVERN de Jon Fosse traduïda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escèniques i recordem per exemple Llàstima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park i El drac d’or al 2014. El personatge masculí en aquesta proposta, en general és força passiu, en fort contrast amb el caràcter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femení; potser aquesta característica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una Bàrbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Continua llegint →

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

1 resposta

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640). Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals. La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana.

Continua llegint →