Avui a primera hora ens acompanyen a la terminal d’autobús on fem el chek i embarquem les maletes.

Un itinerari d’uns 450 quilòmetres per paisatges realment increïbles, que es pot fer en tren turístic o bé amb autocar amb totes les comoditats. Nosaltres optem per aquesta segona opció perquè encara que el trajecte ocupa gairebé tot el dia, fa una sèrie de parades amb visita guiada inclosa, a llocs emblemàtics que paga la pena conèixer.

Sortim puntualment i fem la primera parada a PUCARÁ a 3.905 metres d’altura, on visitem el Museu Lític, un museu arqueològic amb una col·lecció de monòlits i escultures de la cultura pucará (1400 aC a 400 dC). L’anomenada “estela de la pluja” té dos metres d’alçada. També alberga una col·lecció de ceràmiques. 

Durant el viatge hem vist exposicions millors que aquesta o almenys amb millors condicions museogràfiques, però agraïm la parada perquè almenys ens ha servit per estirar una mica les cames. La venda de souvenirs, especialment de les rèpliques del “torito de pucará” … és fins i tot exagerada per la mida d’aquesta petita població.

El carrer que des de l’església condueix al Museu està ple de paradetes que venen el famós “torito de la prosperidad” … peró nosaltres, com no ??? comprem un petit cargol.

Seguim ruta fins als 4.335 m, LA RAYA, el punt més alt del recorregut i que delimita la zona andina i l’altiplà, les províncies de Puno i Cusco.

El lloc on parem també ple de paradetes i persones que amb llames molt guarnides demanen diners per fer fotos. Això ens fa notar que el punt més turístic del país ja el tenim a tocar.

Continuem ruta fins a la població de SICUANI, la segona ciutat més gran del departament de Cusco, on parem a dinar en un restaurant amb bufet lliure força bo.

Després de dinar, (cal dir que tot el viatge està tenint lloc amb els temps molt mesurats i acurats), continuem fins a RACCHI (en quechua Raqchi).

El més important del lloc arqueològic de RACCHi és el Temple de Wiracocha, una enorme estructura rectangular de dos pisos que mesura 92 metres de llarg per 25,5 d’amplada i una paret central d’adob de 20 m d’alçada, amb una base de pedra andesita.

Compta amb finestres i portes, està flanquejada a banda i banda per una filera d’11 columnes circulars amb la part inferior en pedra i la superior en fang. Sembla que era un lloc, que a l’estil dels caravanserais de la ruta de la seda, feien parada els mercaders que anaven d’un lloc a un altre.

Abans de la seva destrucció pels espanyols, el temple tenia el que es creu, el sostre més gran en l’Imperi incaic, tenint la seva cúspide a la paret central que s’estén sobre les columnes i uns 25 metres més enllà de cada costat. Les grans proporcions del temple, i la seva prominència en el lloc expliquen per què a tot el complex també es denomina com el Temple de Wiracocha.

Dins del recinte observem també unes construccions rodones que eren magatzems d’aliments i tenien sostres cònics de palla.

Després de gaudir d’aquest magnífic conjunt continuem ruta fins a ANDAHUAYLILLAS, on visitem l’església de Sant Pere Apòstol batejada com la capella sixtina d’Amèrica per la quantitat de pintures i guarniments a l’interior. Ni un espai en blanc, barroc total i daurats arreu.

Seguim fins a CUSCO, on ens vénen a recollir a la terminal per anar fins a l’hotel que hem contractat nosaltres directament des de Barcelona, Casa Biru Hotel Boutique.

Conversem una estona amb el guia i després de deixar les maletes a l’habitació sortim a sopar. Un primer intent fallit, però finalment tenim la sort de descobrir el restaurant Incanto, (que visitarem mes d’una vegada aquests dies), molt a prop de la plaça d’Armes, on sopem molt i molt bé. Fem un tomb per la plaça i els voltants, abans de tornar a l’hotel.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 23, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 25, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–