Arxiu d'etiquetes: Quimet Pla

– 367 – GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.07.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. Nosaltres hem vist moltes de les seves propostes com “Othello” (La Seca 2018), “Mambo” (El Maldà 2016), “Un tramvia anomenat desig” (Sala Muntaner 2016),”Somni americà” (Lliure de Gràcia 2015), “Stockmann” (Sala Muntaner 2014) i “Vània” (Espai Lliure 2014). (clicant sobre els títols en vermell es podrà veure la ressenya corresponent).

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.

Solange és l’Imma Colomer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Continua llegint →

– 077 – Teatre – TRAVY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.10.10 (temp. 18/19 – espectacle. nº 058)

2 respostes

TRAVY (temp. 18/19 – esp. nº 058)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família.

TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director.

Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el si de la família, Quimet Pla (Olesa de Montserrat 1950) el pare, Núria Solina (Barcelona 1957) la mare, Diana Pla (Barcelona 1991) la germana gran i l’Oriol Pla (Barcelona 1993) el germà petit. El nom de l’obra ve del malnom que s’aplicaven els propis membres de la família quan es feien dir “la família Travy” com si és tractes d’una família de pallassos italiana.

Continua llegint →

– Teatre (148) – ODISSEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 04.01.2017

Deixa un comentari

ODISSEUS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La companyia Teatre Tot Terreny va iniciar el procés de creació d’aquesta producció al gener del 2015, un procés que va durar quatre mesos. La investigació i l’experimentació col·lectiva són el motor del seu mètode de creació. Hi ha treballat un equip multidisciplinari de trenta artistes de diferents àmbits, actors, ballarins, cantants, músics i fotògrafs aportant cadascú la seva visió del clàssic.

odisseus

L’Odissea d’Homer ha esdevingut un referent de la literatura universal i un dels grans mites de la cultura mediterrània. El mar esdevé l’escenari perfecte per replantejar el sentit de la memòria i l’amor, i un lloc on l’equilibri entre el deure i el desig -el seny i la rauxa- es pertorba. Una guerra que acaba, el retorn d’uns aqueus fatigats que lluiten per veure de nou la seva terra; i un rei que, rodejat de mar, posa en dubte la seva noble identitat per abraçar les despulles de la supervivència.

Un espai escènic poc menys que fascinant acull aquesta proposta que ens ha deixat literalment meravellats. La sala Beckett inicia amb aquesta obra el cicle “Mar de miralls. Fluxos de Migració a la Mediterrània” que vol promoure una reflexió i debat sobre aquesta temàtica i que inclourà també les obres “De carenes al cel“, “El rey del gurugú” (que vam poder veure a Porta 4), “Nador” i “Sous la plage” (que vam veure al Festival TNT).

Entrem a la Sala de Dalt de la nova Beckett, amb les seves parets desconxades que envolten un ampli espai escènic que permet reproduir les baralles entre aqueus i perses, els dies de navegació d’Ulisses buscant la seva Ítaca, el mar, els monstres marins, la cova de Polifem ….

Continua llegint →

– GREC2015 – Dansa o Teatre ??? – AQUIL.LES O L’ESTUPOR – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 28/07/2015

Deixa un comentari

ESTUPOR és el que vàrem sentir en veure que el que podria haver estat un magnífic espectacle de Dansa, es va malmetre per la dramatúrgia massa descriptiva i la direcció de l’espectacle (🐌), responsabilitat d’Albert Mestres, que no ens va convèncer gens ni mica.

Nosaltres potser equivocadament, creiem que anàvem a veure un espectacle de Dansa/Teatre i malauradament sembla que era a l’inrevés…. Teatre/Dansa.

El que hauria pogut ser un gran espectacle de dansa, segons el nostre punt de vista, es va malmetre per un text teatral enrevessat d’Albert Mestres (en clau d’un humor de dubtós gust), sobre la mitologia clàssica, que no va aclarir als espectadors l’entrellat de qui era qui, si prèviament no s’havia ben embegut de la història dels Déus mitològics…..

I si Aquil·les i Helena, la filla de Zeus raptada per Paris, s’haguessin entrevistat en secret durant la guerra de Troia i s’haguessin enamorat sense remei? Són dos éssers de gran bellesa que s’atreuen com a imants però que viuen un amor impossible. La vida d’Aquil·les, un heroi ambigu en la vida, en l’amor i en la mort, en el qual entren en conflicte dues concepcions de l’existència.

Ni el text, ni la posada en escena dirigida pel mateix autor, Albert Mestres, ens va agradar; des del nostre punt de vista, va espatllar la que hauria pogut ser una de les coreografies estrelles d’aquest GREC2015, signada per la molt reconeguda coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen i interpretada pels magnífics i joves ballarins de la Companyia IT DANSA.

Fa tan sols 5 dies, vàrem tenir la gran sort de veure l’espectacle THE GUEST de la mateixa coreògrafa i sense cap mena de dubte, considerem que ha estat la millor producció d’aquest Grec2015.

L’espectacular començament amb un ballarí a escena interpretant a Zeus, prometia i molt, però de sobte es va tallar per un monòleg que es va fer llarguíssim, gairebé insuportable, que a més a més estava escrit en clau d’una mena de “conya marinera”, tot intentant apropar el text a l’espectador, suposem que a la recerca de les riallades que gairebé no es van produir.

L’actor Quimet Pla, ho va fer prou bé…. ell no tenia pas la culpa d’aquell text … i encara sort que amb la seva professionalitat va intentar salvar els mobles; posteriorment la interpretació de l’actor Pep Planas va estar força aconseguida, malgrat que el text ens va deixar d’interessar ben aviat.

Un altra cosa ben diferent va estar l’extraordinària coreografia (encara que malauradament entretallada), quan el director permetia que és desenvolupes; els ballarins de IT DANSA, com sempre, van interpretar magníficament la coreografia de Ina Christel Johannessen, malgrat les pauses de text imposades, que en bona part malmetien la continuïtat d’un espectacle que de ben segur hauríem valorat en 4 cargols Voltaires.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball del compositor Knut Vaage va ser excel·lent des del primer minut i és un dels actius que va salvar l’espectacle; també l’escenografia va ser un element que va contribuir que la nostra valoració no fos més negativa del que ja és; un espectacular final, protagonitzat exclusivament per l’esclat de la mateixa escenografia, la dansa i la música….. que no el text, va deixar un agradable sabor de boca.

Autoria i direcció: Albert Mestres

Coreografia: Ina Christel Johannessen

Composició i direcció musical: Knut Vaage

Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla, Pep Planas

Dansa: IT Dansa (direcció: Catherine Allard)

Interpretació musical: Tom Chant, Marc Egea, Jørgen Træen, Knut Vaage

Escenografia i vestuari: José Menchero // Vestuari: Raquel Bonillo // Disseny d’il·luminació: Quico Gutiérrez // Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos i Jørgen Træen // Ajudant de direcció: Iban Beltran // Regidoria: Germano Bozzelli // Producció: Queralt Riera, Sol Blasi i Isabel Castellet – Collserola, projectes culturals

Cargols dansaires

– Teatre – L’ART DE LA COMÈDIA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 13/02/2015

7 respostes

Dos dies seguits de Teatre Nacional de Catalunya, i així com ahir no ens va acabar de fer el pes la producció “No feu bromes amb l’amor”, avui el que hem vist ens ha satisfet plenament i hem estat a un pèl de classificar-la amb la màxima puntuació “cargolaire”.

L’ART DE LA COMÈDIA va ser escrita l’any 1964, pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900 – 1984) i sembla que ell mateix, li tenia una especial estimació a aquest text; segurament una de les raons era perquè el seu argument parla essencialment de TEATRE; tot i així aquesta obra no va tenir un èxit immediat després de la seva estrena, però ha anat aconseguint reconeixement a mesura que ha anat passant el temps, fins que ara mateix, està considerada una de les grans obres del segle XX.

Eduardo De Filippo, és un dels meus dramaturgs de capçalera i aquí a casa nostre hem pogut veure i gaudir, moltes de les seves obres, entre les que jo destacaria per sobre de totes, un parell que varen tenir un gran èxit a Barcelona: Natale in casa Cupiello (1931) i Sabato, domenica e lunedi (1959).

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

L’ART DE LA COMÈDIA és un veritable “manifest” del teatre polític, una denúncia de Eduardo De Filippo a la censura ideològica, dirigida directament a un tipus d’art teatral, que intenta sensibilitzar les consciències dels ciutadans amb la mostra explícita dels problemes reals de la societat. El “Teatre” i els seus protagonistes (autors, directors i actors) es veuen obligats a patir censures brutals dels governs, i consignes per tal de què la “cultura de masses” sigui menys “política” i molt més de “divertimento”. Torna a plantejar de nou el debat etern, sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.

Continua llegint →