Arxiu d'etiquetes: PUNO

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de l’illa de AMANTANÍ a la de TAQUILE (al LLAC TITICACA) i tornada a PUNO – 2019.09.30 (crònica 23)

Avui hem dormit a una casa particular a l’illa de AMANTANÍ. Ens llevem a quarts de sis del matí i després d’esmorzar ens dirigim al port per agafar el vaixell que ens durà a l’illa de TAQUILE a una hora de navegació.

Llac TITICACA i aproximació a San Carlos de PUNO i les illes de AMANTANí i TAQUILE

Ens hem acomiadat de la nostra “casera” la senyora Silvia, i ens hem fet fotos amb ella. A un quart de vuit sortim. Tot i que és un llac, les aigües estan una mica mogudes.

Cal tenir en compte que el llac TITICACA és realment enorme (204 quilòmetres de llarg per 80 d’ample) i quan estàs navegant per ell ens fa la sensació que ho estàs fent per dins del mar.

En arribar a TAQUILE ens espera una caminada de tres quilòmetres, al principi en forta pujada. El vaixell ens ha deixat en un punt de l’illa i ens recollirà en un altre punt al final de la caminada.

Al final del primer quilòmetre arribem a la plaça de l’església, la municipalitat i el centre d’artesania. Estem a 3.950 metres d’altitud. En aquest indret són els homes qui fan els teixits des de ben petits, en tant que les dones filen la llana i la tenyeixen.

El centre d’artesania, gestionat comunitàriament, ofereix una mostra de les peces d’artesania tèxtil que treballen manualment i no ens podem estar de comprar-ne uns guants i una gorra.

En sortir de la plaça, en un petit carrer, un mercat. Sortim del petit nucli i continuem la caminada fins al restaurant on dinem una sopa de quinoa i una truita de riu a la planxa. El Carles, el nostre guia, ens explica una mica les tècniques tèxtils tradicionals. Després de dinar ens apropem al port on embarquem.

Tenim per endavant tres hores de navegació per arribar a San Carlos de Puno, conegut popularment com a PUNO.

Arribats a l’hotel “recuperem” les maletes i deixem tot a l’habitació per sortir a passejar. Anem a la Catedral, que és enorme per molt poc acollidora, entrem al pati de la casa del Corregidor i després anem al Museu Municipal Carlos Dreyer.

Museu ubicat a la casa del col·leccionista i artista alemany Carlos Dreyer (1895-1975), un immoble declarant Patrimoni Cultural de la Nació. El Museu és petit però mostra 1.800 peces de les èpoques preinca, inca, colonial i republicana.

En sortir del Museu, passegem i traiem el cap a algunes botigues, entrem al Santuari de la Verge de la Candelera i tornem al pati del Corregidor on, aquesta vegada, ens asseiem a prendre un jugo. Anem a sopar a la pizzeria Jhutmay on sopem molt bé.

… I després a l’hotel, de retirada, ja que demà el despertador sonarà un altre cop a les 5 del matí.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 22, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 24, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–