Arxiu d'etiquetes: Piotr Ilitx Txaikovski

– 073 –  Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI – L’Auditori – (🐌🐌🐌🐌🐌) 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 054)

Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI (temp. 18/19 – esp. nº 054)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segon diumenge consecutiu “d’Auditori” en un concert que no correspon al nostre abonament, sent un dels que hem bescanviat a causa del nostre imminent viatge, que ens allunyarà de les arts escèniques uns quants dies.

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb el pianista Piotr Anderszewski per a la segona peça que s’ha interpretat.

El programa ha estat el següent:

  1. MARCOS FERNÁNDEZ BARRERO (Barcelona, 1984)

Homenatge a Bernstein (2017). Estrena absoluta (🐌🐌🐌)

Aquesta obra d’encàrrec de l’OBC, amb motiu del centenari de Leonard Bernstein està emmarcada en el Music Up Close Network, un projecte europeu de col·laboració entre institucions musicals europees que agrupa diverses orquestres. Una iniciativa que pretén apropar la música simfònica als joves i connectar-la amb nous públics.

Marcos Fernández és compositor i pianista i actualment exerceix la docència musical a Londres. Atret per tota mena de música creu que la barreja de llenguatges permet crear peces interessants.

La peça, que ha estrenat aquest cap de setmana, juga amb la figura rítmica de l’hemiòlia (Compàs format per l’alternança de compassos de 6/8 (1-2-3,1-2-3) i compassos de 3/4 (1-2,1-2,1-2)) que és present a tota l’obra mentre utilitza tècniques compositives del jazz, el latin, el pop, el flamenc o la música contemporània.

  1. BÉLA BARTÓK (Nagyszenmiklós, Hongria 1881- Nova York 1945)

Concert per a piano i orquestra núm, 3 (1945) (🐌🐌🐌+🐚)

Una obra que consta de tres moviments, i que ha comptat amb el pianista polonès Piotr Anderszewski (Varsòvia, 1969) com a solista. Amb una forta personalitat artística interpreta la peça amb una gran intensitat.

Continua llegint

– Concert – LA PATÈTICA, amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌) – 08/05/2016

Aquest passat diumenge ens va sorprendre molt favorablement el concert al que vàrem assistir dins del nostre abonament de l’OBC; aquesta vegada però no era pas un concert de l’OBC, cosa que a priori ens tirava força enrere i sincerament no ens venia massa de gust; l’orquestra convidada era la titular del Gran Teatre del Liceu i malgrat que l’escoltem sovint quan assistim a veure les òperes en aquest teatre, no haguéssim pas pagat una entrada de exprofés per escoltar-la fora del fossar del Liceu.

Creiem que l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha millorat molt d’ençà que el seu director titular és en Josep Pons, i en aquest concert ens ho ha demostrat amb escreix. Una altra raó important del nostre entusiasme en l’audició d’aquest concert és per poder tornar a escoltar una altra vegada a l’extraordinari solista de violí Kai Gleusteen, que forma part de la formació i que ens agrada especialment.

Concert Orquestra del Liceu a l'Auditori - Voltar i Voltar - 1

L’any 2000, Kai Gleusteen va guanyar la plaça de concertino de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Paral·lelament continua actuant com a solista en nombrosos recitals per Europa, la Xina i Nord-Amèrica i és professor de violí del Conservatori del Liceu i de l’ESMUC. El 2011 va crear el projecte Kaimerata, un cicle de concerts didàctics de música de cambra al voltant d’un compositor. Toca un violí G.B  Guadagnini del 1781

Continua llegint

– Concert OBC – La quarta de TXAIKOVSKI – (🐌🐌🐌) L’Auditori – 10.05.2015

Diumenge passat va arribar el que ha estat el nostre últim concert de la temporada de l’OBC, així com el nostre comiat del director titular Pablo González, que ens ha fet gaudir de valent des de la seva incorporació a la temporada 2010/2011.

Amb el nostre estimat Eiji Oue

comiat del nostre estimat Eiji Oue

La veritat és que va entrar com a responsable de l’orquestra més important de Catalunya, en un moment que els seus seguidors estàvem força disgustats amb els gestors de l’Auditori, per l’acomiadament d’un dels directors d’orquestra més estimats pels músics i pel públic. Eiji Oue.

 

Pablo Gonzàlez, no te el seu carisma, però al cap de poc temps a molts dels abonats ja ens tenia a la seva butxaca, especialment per la seva acurada i esplèndida direcció, però també per la seva total integració a la ciutat de Barcelona i a la cultura de Catalunya, incloent-hi la seva llengua que l’ha intentat parlar fins al darrer moment en aquest concert, presentant la primera obra de Unsuk Chin. Per molt bo que sigui el proper director titular, estic segur que molts de nosaltres el trobarem a faltar.

pablo-gonzalez

Pablo González, director titular de l’OBC

El programa del concert estava compost per dues peces ben dispars en gairebé tot.

1 – UNSUK CHIN (Seül 1961)

Concert per a clarinet i orquestra (🐌🐌🐌)

Unsuk Chin, és una compositora sud-coreana de música clàssica europea, que actualment viu a Berlín i segons les seves paraules “El virtuosisme li fascina”; per això mateix s’explica la dificultat demoníaca del seu concert de Clarinet, que va compondre en escoltar tocar aquest instrument a Kari Kriiku, pel que el va compondre especialment.

Kari Kriikku

Kari Kriikku

El finès Kari Kriikku és un dels pocs artistes internacionals que ha estrenat obres per a clarinet arreu del món, com aquesta de la compositora sud-coreana Unsuk Chin, fruit d’un encàrrec fet en col·laboració amb cinc orquestres de cinc ciutats: Nova York, Londres, Gothenburg, Colònia i Barcelona.

Encara que per la nostra cultura musical és força difícil entrar una mica en la concepció de molta de la música d’arrel asiàtica, el concert em va interessar força, malgrat que en algun moment hauria desitjat descansar una estona i que alguna persona m’hagués explicat quelcom per poder-la entendre millor. Això si, el solista Kari Kriikku, em va deixar fascinat.

Continua llegint

– Concert OBC ( 4/16) – POEMES SIMFÒNICS DE STRAUSS (****) – L’Auditori – 30/11/2014

Aquest passat diumenge al matí, vàrem assistir a un concert al qual no teníem previst anar-hi, però que el vam bescanviar fa unes setmanes pel que ens pertocava el 9N ….. i hem sabut escollir bé, ja que ha resultat un concert realment extraordinari.

Concert OBC 30-11-20144-imp

1 – LLUÍS BENEJAM i AGELL (Barcelona 1914 – Birmingham 1968)

Fantasia sobre la primera benaurança (estrena a Catalunya)

Lluís Benajam fou un violinista i compositor de música de cambra i sardanes. Va estudiar al Conservatori del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i durant bona part de la seva vida, va formar part com a violinista i violista de diversos conjunts simfònics i de cambra. El 1954 va traslladar-se a l’Equador per a fundar-hi l’Orquestra Simfònica Nacional d’aquell país, on va residir durant cinc anys fins que l’any 1959 es va traslladar als Estats Units com a músic de l’Orquestra de la ciutat de Birmingham i com a professor de composició i d’instrumentació del Birmingham Southern College, on va cursar el doctorat. És a Estats Units, on va realitzar la major part de les seves composicions.

Concert OBC 30-11-20141-imp

En el centenari del barceloní Lluís Benejam, vàrem poder escoltar per primer cop aquesta obra inacabada estrenada fa cinquanta anys als Estats Units. Ens va agradar molt i encara no entenem com pot ser que aquesta peça fos desconeguda a casa nostra, tot i que és un compositor de casa nostra.

Continua llegint

– Dansa – LA BELLE (***1/2) – Les Ballets de Monte-Carlo – Gran Teatre del Liceu – 15/02/2014

Ens agrada la dansa, però cada cop mes ens decantem cap a la dansa contemporània i menys a la clàssica. Per tant ens be mes de gust, el que es fa al Mercat de les Flors que no pas el que es representa al Gran Teatre del Liceu.  Així i tot, no varem resistir la temptació de comprovar el que ens brindava els Ballets de Montecarlo i ja fa mesos varem comprar entrades fora del nostre abonament, per tal de veure LA BELLE.

LA BELLE - Liceu 3

Es tracta d’un ballet clàssic en la seva concepció, encara que han substituït els “tutús” per un vestuari colorista tipus… entre  Walt Disney i el Circ du Soleil, especialment en el primer acte.

La Belle és una de les peces més celebrades del repertori creat per Maillot per la companyia de Mónaco. El mateix any de la seva estrena (2001), va obtenir el Premi Nijinski a la millor producció i, un any després el de la critica italiana.

La escenografia d’Ernest Pignont-Ernest, és minimalista però gens freda… un bon suport per els intensos colors del vestuari de Philippe Guillotel.

LA BELLE - Liceu 7

L’escena inicial de l’embaràs i naixement de la princesa adopta un to pop, quasi be de circ.  Aquest primer acte, a banda del vestuari es potser el que ens va agradar menys de tota la representació, amb pocs números de ball dels millors solistes i on el cos de ball varen tenir forces errades.

Continua llegint

– Òpera al cinema – EUGENE ONEGUIN (****) de Txaikovski – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 05/10/2013

Fa molt poc temps que conec aquesta òpera de Piotr Ilitx Txaikovski, a pesar de ser un dels compositors que em va fer descobrir la música que anomenen “Clàssica”. En tan sols uns pocs mesos he pogut gaudir de dos produccions diferents de EUGENE ONEGUIN i en aquest poc temps (tan sols 8 mesos), ha passat del desconeixement total a una de les meves òperes preferides.

El 20 de febrer d’aquest mateix 2013, vaig assistir a la representació d’aquesta mateixa òpera, en directe des del Royal Opera House de Londres en una producció de Kasper Holten. En aquella ocasió els protagonistes principals van estar  Krassimira Stoyanova en el paper de Tatyana,  Simon Keenlyside en el d’Eugene Onegin i Pavol Breslik en el de Lensky.

Eugene Onegin és una òpera en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, publicada l’any 1831. Txaikovski es va negar a què l’obra fóra estrenada al Teatre Bolxoi perquè desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pogueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, de manera que va decidir estrenar-la en una funció del Conservatori de Moscou, a càrrec d’un grup d’estudiants, el 29 de març de 1879. Posteriorment s’estrenaria en el Teatre Bolxoi de Moscou.

Continua llegint