Arxiu d'etiquetes: Piotr Beczala

– 384 – Òpera – LUISA MILLER (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2019.07.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 295)

LUISA MILLER de Giuseppe Verdi (temp. 18/19 –  espectacle  nº 295)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment.

Però bé, ja se sap allò de què “a mal temps bona cara” i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada.

LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en “Kabale und Liebe” drama de Friedrich Schiller que denunciava les diferències socials. Era el tercer llibret que Cammarano escrivia per a Verdi després d’”Alzira” i “La battaglia di Legnano”, i abans d’”Il trovatore”.

Giuseppe Verdi (1813-1901) va compondre la música donant tot el protagonisme a una Luisa Miller que esdevé la primera de les grans heroïnes verdianes. Va ser estrenada el 8 de desembre del 1849 al Teatre San Carlo de Nàpols marcada pel pes excessiu de la censura que evitava la crítica social i política. Al Liceu es va estrenar el 1851 després d’oferir tres representacions al Teatre Principal.

Amb un muntatge del director d’escena italià Damiano Michieletto, estrenat a l’Òpera de Zurich l’any 2010, l’acció se situa a Suïssa en un espai intemporal, que només s’ubica a finals del segle XVIII pel vestuari d’època de Carla Teti.

Dos mons enfrontats: nobles i classes baixes, tonalitats clares i tonalitats fosques en el vestuari, elements escenogràfics del dret i de l’inrevés. Un cub que conté tots dos mons i que gira fins a tancar-se en un de sol. Una escenografia de Paolo Fantin, sempre plena de foscors i d’ombres.

El cub del primer acte, desmuntat, mostra els dos àmbits: Luisa i Rodolfo, dos llits, un a cada banda, i dues taules també a banda i banda. La meitat superior de l’escenari s’il·lumina quan veiem els aristòcrates, la part inferior s’enfosqueix quan veiem la casa Miller i el poble. Una magnífica il·luminació de Hans-Rudolf Kunz.

Continua llegint

– Òpera – UN BALLO IN MASCHERA (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2017.10.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

UN BALLO IN MASCHERA (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Iniciem la nostra temporada liceista amb aquesta òpera de Verdi, UN BALLO IN MASCHERA, estructurada en tres actes i amb un repartiment encapçalat per Piotr Beczala.

Si la memòria no ens falla, d’ençà que escrivim aquest Blog, és la quarta versió que veiem d’aquesta òpera i la segona en directe, ja que les altres dues van ser al cinema, des del Metropolitan Opera House de Nova York en 2012 en versió de David Alden,  protagonitzada per Marcelo Alvarez i Sondra Radvanovsky i des de l’Òpera House de Sidney en 2013 en versió de la Fura dels Baus amb Diego Torre i Tamar Iveri.

L’any 2000 vam poder assistir, també al Teatre del Liceu, a la controvertida versió de Calixto Bieito amb la recordada escena dels vàters i la de la violació. En aquella ocasió va estar protagonitzada per Walter Fraccaro i Ana Maria Sánchez.

La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia.

El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo.

Continua llegint

– Òpera (171) – WERTHER de jules Massenet (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 02.01.2017

WERTHER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Basada en la novel·la de Goethe, WERTHER és un drama líric en quatre actes, amb llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann  i música de Jules Massenet.  La seva estrena absoluta va ser a l’Òpera de Viena el 16 de febrer del 1892 (en versió alemanya)  i a Barcelona va ser estrenada, al Liceu, el 29 d’abril del 1899. La darrera representació al Liceu havia estat el 19 de juliol del 1992 on Werther va ser interpretat per Alfredo Kraus.

werther-gran-teatre-del-liceu-5

El muntatge minimalista de Willy Decker ha estat un èxit en diversos teatres i ens presenta una escenografia de gran expressionisme romàntic amb contrastos de color que acompanyen els diferents moments anímics de l’obra. Particularment creiem que és un dels encerts de la proposta. Un espai buit que juga amb el contrast i l’abstracció per reviure l’atmosfera que envolta els personatges. El vestuari respecta l’època del drama.

La història de ‘Werther’ s’inspira en la trobada real entre Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Charlotte Buff i el seu promès Kesner. L’autor es va enamorar de la noia però per sort va abandonar la idea del suïcidi i la va transformar en art. Publicat en 1774 el seu llibre va causar tant furor que Werther es va convertir en un model de llibertat i individualitat. Molts homes van començar a vestir-se igual que el seu protagonista, fins i tot se suïcidaven amb el llibre sota el braç.

Continua llegint

– Òpera al cinema – IOLANTA de Txaikovski (🐌🐌🐌🐌) – EL CASTELL DE BARBABLAVA de Bartok (🐌🐌🐌🐌) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/02/2015

Aquest passat dissabte vàrem assistir a la que ha estat segurament la millor sessió d’òpera oferida en directe, d’aquesta temporada pel Metropolitan Opera de NY… i precisament ho diem quan nosaltres estem valorant molt seriosament no abonar-nos la temporada vinent, ja que no ens acaben de satisfer les produccions, amb unes posades en escena carrinclones … i sobretot per la deficient imatge (molt fosca) i un so pèssim, culpa de la tècnica emprada per propi MET i no pas dels cinemes que les projecten. No hi ha comparació amb la qualitat que s’ofereix en altres teatres com el ROH de Londres o també si ho comparem amb la magnífica retransmissió que s’ha fet recentment de NORMA des del nostre Gran Teatre del Liceu.

De moment el MET ja ha anunciat les 10 retransmissions de la temporada vinent 2015/2016:

Il Trovatore de Verdi – 3/10/2015
Otello de Verdi – 17/10/2015
Tannhäuser de Wagner – 31/10/2015
Lulu de Berg – 21/11/2015
Les Pecheurs de Perles de Bizet – 16/01/2016
Turandot de Puccini – 30/01/2016
Manon Lescaut de Puccini – 5/03/2016
Madama Butterfly de Puccini – 2/04/2016
Roberto Devrereux de Donizetti – 16/04/2016
Elektra de Strauss – 30/04/2016

Ja veurem el que fem, però ara mateix crec que potser farem una tria molt reduïda.

Però, com ja he dit, aquest dissabte vàrem gaudir de valent, per la doble retransmissió de dues òperes:

IOLANTA de Piotr Ilitx Txaikovski, òpera en un acte amb llibret del seu germà Modest Txaikovski ; va ser estrenada l’any 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg en un programa doble, òpera i ballet, junt amb el ballet El trencanous, que es va estrenar en la mateixa sessió.

IMG_0555

L’acció ens porta a una cort de l’edat mitjana francesa amb un interessant personatge, Iolanta, una princesa cega de naixement que adquireix la vista per una barreja de medicina oriental, fe cristiana i amor humà d’un cavaller, evidentment també noble, que arriba casualment fins al seu castell. L’obra exigeix ​​un repartiment extens de primeres figures: soprano, tenor, dos barítons i baix.

Continua llegint

– Òpera al cinema – RUSALKA (**) de Dvorak – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 08/02/2014

Fa una mica mes d’un any, precisament quan l’Anna Lizaràn ens estava deixant, nosaltres estàvem en aquell precís moment al Gran Teatre del Liceu, veient l’òpera RUSALKA de Dvorak. L’òpera ens va agradar molt i la varem valorar amb 4 estrelles i la extraordinària posada en escena en 5 estrelles, ja que sense trair ni una sola paraula del text ni per suposat, sense trair la musica, ens la va apropar molt al nostre present. Varem sortir del Liceu aquella nit realment eufòrics per el gran espectacle que havíem pogut veure.

Rusalka Met 2014 cartell 2

Aquest dissabte, tornem a veure la mateixa RUSALKA en directe des de el Metroplitan de Nova York, a traves de les pantalles dels Cinemes Icaria Yelmo de Barcelona. Malauradament en aquesta ocasió han volgut ser fidels al 100% i s’ha representat amb una escenografia que vol ser “hiper realista” simulant el llac dins del bosc i el Palau del príncep.  Tot reconeixen la perfecció de la escenografia, a mi l’òpera, encara que sembli mentida, se m’ha fet feixuga i força avorrida. Mes que un llac, semblava un pantà tenebrós o les portes de l’infern….. mes que un compte de fades, semblava que es tractava d’uns història de terror.

Estem d’acord que l’important d’una òpera es la música i les veus…. i el que menys, l’argument i en aquest cas, claríssimament m’he importava ben poc l’historia de les nimfes, el Gnom del aigua i els esperits, la bruixa lletxa i el príncep blau. Es , mes si aquesta producció l’hagués escoltat tan sols per àudio, l’hauria valorat de ben segur amb 4 estrelles.

Rusalka Met 2014 6

Però insisteixo, la representació d’una òpera te molt d’espectacle, ja que es la barreja de Teatre, veu i musica. La posada en escena, la escenografia i sobretot el vestuari m’ha semblat penosa i tristíssima.  Tota la representació en penombra, perquè no es veies amb claredat el cartró pedra, obligava al tècnic de llum il·luminar amb un focus (tipus espelma), a cada cantant per tal que no s’entrebanqués i per que es pogués distingir una mica entre tanta fullaraca.

Continua llegint

– Òpera al cinema – EUGENE ONEGUIN (****) de Txaikovski – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 05/10/2013

Fa molt poc temps que conec aquesta òpera de Piotr Ilitx Txaikovski, a pesar de ser un dels compositors que em va fer descobrir la música que anomenen “Clàssica”. En tan sols uns pocs mesos he pogut gaudir de dos produccions diferents de EUGENE ONEGUIN i en aquest poc temps (tan sols 8 mesos), ha passat del desconeixement total a una de les meves òperes preferides.

El 20 de febrer d’aquest mateix 2013, vaig assistir a la representació d’aquesta mateixa òpera, en directe des del Royal Opera House de Londres en una producció de Kasper Holten. En aquella ocasió els protagonistes principals van estar  Krassimira Stoyanova en el paper de Tatyana,  Simon Keenlyside en el d’Eugene Onegin i Pavol Breslik en el de Lensky.

Eugene Onegin és una òpera en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, publicada l’any 1831. Txaikovski es va negar a què l’obra fóra estrenada al Teatre Bolxoi perquè desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pogueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, de manera que va decidir estrenar-la en una funció del Conservatori de Moscou, a càrrec d’un grup d’estudiants, el 29 de març de 1879. Posteriorment s’estrenaria en el Teatre Bolxoi de Moscou.

Continua llegint

– Òpera al cinema – RIGOLETTO (*****) de Verdi – en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York – Cinemes Icaria Yelmo 16/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Aquest dissabte passat varem tornar virtualment a Nova York, al potser mes important Teatre d’Òpera al mon en l’actualitat, és a dir al Metropolitan Òpera House, i des dels cinemes Icaria Yelmo de Barcelona assistir en directe a la matiné de RIGOLETTO potser l’òpera mes coneguda de Giuseppe Verdi. Has estat retransmesa en directe i en Alta Definició a 1.900 cinemes de 64 països.

Rigoletto cartell

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’ 11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 359 representacions.

Com veieu per les 5 estrelles de la meva valoració em va agradar moltíssim, tant des del punt de vista Teatral com des del punt de vista musical i vocal. Sé que no existeix la perfecció absoluta i no pretenc buscar-la en lloc, però sota el meu punt de vista aquesta producció, s’aproxima molt a aquesta perfecció.

Continua llegint