Arxiu d'etiquetes: Philippe de Coen

– Òpera i Circ – DARAL SHAGA (🐌+🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver -2018.01.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 168)

DARAL SHAGA (temp. 17/18 – espectacle nº 168)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Lliure ha programat durant tres dies DARAL SHAGA un espectacle internacional conceptuat com a òpera circense.

Amb direcció escènica de Fabrice Murgia, i direcció artística de Philippe de Coen, la companyia Feria Musica ens parla de la tragèdia de la immigració mitjançant l’òpera, el circ, el teatre i el cinema.

Un teló semi transparent cobreix totalment l’escenari, darrere aquest teló, a la dreta, al fons, tres músics (Fabian Fiorini al piano, Lode Vercampt al violoncel i Jean-Philippe Poncin al clarinet) interpreten en directe la música de Kris Defoort.

Una foguera i unes persones que s’apropen a escalfar-se les mans, un d’ells llença un passaport al foc. Una càmera ens mostra (força malament) els primers plans projectats al teló que fa de pantalla i al mateix temps deixa veure el que està passant darrere. Es pinten les cares de blanc. A la part superior d’aquesta “pantalla” els sobretitulats en català (a vegades també a banda i banda de l’escenari).

Aquestes persones volen traspassar les fronteres de Melilla, Lampedusa o Tijuana (tant és el lloc, la tragèdia humana que viuen és igual a tot arreu), busquen una vida millor a l’altra banda.

Nadra viatja acompanyada del seu pare, i porten a sobre únicament el que poden carregar.

Perquè les nostres ciutats estan plenes a vessar de mirades exiliades pendents de ser calmades, perquè el circ, art de l’obstinació extrema, hi surt guanyant quan torna a endinsar-se en territoris nous, perquè ajuntar un autor, un compositor, un director, acròbates, cantants i músics ens dóna el coratge d’avançar, triem forjar la utopia de Daral Shaga a diverses veus.

Fins aquí la declaració d’intencions que la mateixa companyia ha escrit en el programa de mà, però per nosaltres, i com sempre, és una opinió molt personal, han volgut abastar massa camps, barrejar diferents arts escèniques i han creat un popurri de coses sense aprofundir en cap d’elles i que almenys a nosaltres no ens ha satisfet.

Continua llegint