Arxiu d'etiquetes: Pere Arquillué

– Teatre – VICTORIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 06/05/2016

Per Miquel Gascón & Imma Barba

M’havia fet unes grans expectatives amb aquesta producció del TNC, a partir de la roda de premsa a la qual vaig poder assistir fa uns dies i a vegades això fa que a l’hora de veure-la representada a l’escenari et pugui arribar a decebre; en aquest cas, aquesta premissa no es va complir gens, perquè literalment em va fascinar absolutament tot, especialment el text de Pau Miró, la seva direcció, l’escenografia espectacular de Max Glaenzel i les excel·lents interpretacions dels set actors.

Victòria - TNC - Voltar i Voltar - 1

Victòria 1

VICTÒRIA, és una història de por, d’amor i de corrupció situada als anys 50, però d’alguna manera molt present en els nostres dies. Com si d’aquells dies, encara ens n’arribés l’ombra. Aquella gran derrota que va ser la Guerra Civil per a gran part de la població, només es podia combatre amb petites victòries quotidianes. Aquesta és la història d’una d’aquestes petites victòries.

La por, evidentment els mecanismes brutals de repressió que exercia el sistema policial i la col·laboració espiritual de l’església, creaven un estat de pànic en el ciutadà. Aquesta por i les pors actuals són diferents, però ho són tant? Hi ha ecos d’aquelles pors que encara ressonen avui? Hi ha alguna cosa de la nostra passivitat relacionada amb aquella por?

La vídua protagonista està interpretada per Emma Vilarasau; Mar Ulldemolins és una noia francesa que ajuda molt amb la seva presencia al canvi de visió de la vídua; Jordi Boixaderas és un falangista “sensible”; Pere Arquillué, un mestre republicà; Mercè Aránega interpreta una dona que abans de la guerra era una persona alegre i que s’ha convertit a la força en una persona trista que ha d’amagar el seu passat; el germà es Joan Anguera i el personatge d’un noi ha estat interpretat per Nil Cardoner, que m’ha agradat molt especialment.

Continua llegint

– Teatre – TRIPULA (🐌🐌🐌) … i posterior Roda de premsa – TNC – Sala Tallers

Aquest matí he pogut assistir a una funció escolar de l’espectacle TRIPULA dels germans Farrés i després a una petita roda de premsa, que aquesta vegada hem celebrat en petit comitè.

TRIPULA

Amb aquest espectacle el TNC tanca la programació per infants, que aquesta temporada ha ofert especialment a les famílies, perquè segons ha comentat Xavier Albertí, director del TNC, aquest teatre aposta per promoure el teatre per a nens, però creu que el més interessant és que aquests siguin acompanyats per la seva família, mes potser que per les escoles com acostuma a passar. Les entrades pels tres espectacles s’han exhaurit ràpidament, malgrat que en aquest cas avui encara queden algunes localitats que es poden adquirir.

Podeu veure la nostra valoració dels anteriors espectacles, si cliqueu a sobre dels noms dels mateixos …. CAPAS i BITELS PER A NADONS.

Continua llegint

– Teatre – ELS VEÏNS DE DALT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 18/11/2015

Com ja de molts de vosaltres sabeu, nosaltres els “voltaires” no som massa aficionats a veure comèdies quan anem al Teatre, per la senzilla raó de què estem una mica escarmentats de veure produccions comercials que tenen poca qualitat i que l’únic que recerquen realment és fer un bon calaix i com més ràpidament millor. La temporada passada aquesta producció de ELS VEÏNS DE DALT, se’ns va escapar, perquè vàrem creure erròniament que seria una d’aquestes comèdies que serveixen per cremar hora i mitja del temps quan no es té res millor per fer. Quan ens vàrem donar de l’error, ja vam fer tard, perquè les localitats estaven exhaurides o bé havíem d’anar a les últimes files del Teatre, cosa que no ens agrada gens ni mica.

EL VEÏNS DE DALT 1

Ara l’hem pogut repescar i hem de fer penitència, perquè les nostres pors vers una producció “comercial”, aquesta vegada han estat totalment injustes. Ens ho hem passat d’allò més bé i considerem que tant el text com la posada en escena estan molt treballades, amb resultats totalment satisfactoris…. i més tenint en compte que el treball dels quatre actors és excel·lent del primer al últim, tot i saber que l’autor dóna més joc als dos protagonistes masculins.

Continua llegint

– Grec2014 – Teatre – KRUM (crosta) (****) – Mercat de les Flors, sala MAC – 03/07/2014

Quan en la foscor de la sala vaig veure a l’esquerra de l’escenari a l’actor Pere Arquillué començar el seu primer monòleg, vaig arrufar el nas, però va ser una sensació negativa momentània, perquè al moment es van encendre els llums de tot l’escenari i el que vaig veure, amb tots els actors a escena palplantats, en un esclat de color i vestimenta estrafolària… em va fer canviar el meu estat d’ànim ràpidament.

KRUM - Foto de David Ruano - Grec2014

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

KRUM (Crosta), és tracta d’un text del dramaturg israelià Hanoch Levin; un text molt dur que ens mostra la rutina del nostre dia a dia i de la majoria de gent d’aquest planeta, però ho fa des de l’humor intel·ligent i res barruer. Ens explica entre gag i gag la història dun home que ha intentat ser escriptor però que en realitat no ha fet res a la vida, quan torna a la terra dels seus orígens i es troba que està igual que quan el va deixar…. un lloc on sembla que no hi ha passat res.

Krum (un nom que en llengua hebrea significa ‘crosta’) torna a casa després d’un llarg viatge. A la maleta no hi porta cap regal, només roba bruta, però la seva vida no sembla gaire més plena: no s’ha fet ric, no ha trobat l’amor i, per descomptat, tampoc no ha triomfat. En arribar a casa, però, descobrirà que no hi ha canviat res: el seu és un món paralitzat i apàtic que no ha avançat, on ningú no ha desenvolupat cap projecte.

Naixements, casaments i funerals són els únics esdeveniments destacables, uns fets que Krum es mira com a espectador passiu, com si fos en un teatre on s’escenifiquen les seves pors i fantasies. Amb un humor esmolat i una ironia de vegades sagnant, Levin retrata un món que potser és el mateix que tots habitem, un microcosmos que ens parla de diferents aspectes de la condició humana.

KRUM - Foto de David Ruano - Grec2014

KRUM – Foto de David Ruano – Grec2014

La direcció de Carme Portaceli, aquesta vegada m’ha agradat i molt. Amb una posada en escena que sembla esbojarrada, ens presenta els personatges d’una manera fresca i divertida; evidentment ha tingut la gran sort de comptar per tal d’establir el moviment escènic amb el nostre admirat, Ferran Carvajal, que també interpreta un personatge que gairebé utilitza tan sols la mímica; l’espectacle sovint sembla un espectacle de dansa, dins i fora de l’escenari i en els que els ulls dels espectadors se’n van d’una banda a l’altre de l’escenari, intentant abastar tanta bellesa.

Continua llegint

– Teatre – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 24 /01/2014 (repetim en 20/06/2015)

Divendres passat, 24 de gener i desprès d’assistir a la primera part del pre assaig general de l’òpera “La Somnàmbula” de Bellini, al Liceu…..  amb un cop de metro em vaig apropar al Teatre Lliure, on varem poder veure una petita part de l’exposició dedicada a la nostra estimada Anna Lizaran (properament la tornarem a veure amb la tranquil·litat que es mereix i farem la corresponent crònica).

Un enemig del poble 8

Però la nostra fita per aquell dia era poder assistir a la representació de UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen. Abans però estàvem convidats en el mateix foyer del Lliure a un tast de 3 vins de denominació origen Catalunya, acompanyats de 3 lectures dramatitzades (una per cada vi). Una experiència realment insòlita per nosaltres, però summament enriquidora, ja que es tracta d’una iniciativa de portar la cultura del vi a la resta de les cultures de casa nostre.

Però anem al que us vull explicar…

Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.  

Un enemig del poble 1

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.

Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.

Un enemig del poble 2

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

Continua llegint

– Teatre – RECORDANT LA FEDRA (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 07/09/2013

Varem reservar les nostres entrades en el mateix moment de comprar el nostre abonament, fa quasi un parell de mesos, tot sabent que aquesta funció (l’única), es faria el mateix dia que nosaltres tornàvem d’un llarg vol de mes de 18 hores (LAS VEGAS – MIAMI -BARCELONA).  No estàvem segurs llavors de poder aguantar la representació sense haver pogut dormir abans, una estona com cal.

Però ha varem aconseguir, encara que la maleta gran, esta encara avui “perduda” diuen que per l’aeroport deMIAMI.

Nuria Espert - Recordant Fedra

L’any 1978 quan va ser estrenada “UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU“, ara ja fa 35 anys, al Teatre Municipal de Girona, nosaltres no anàvem tant al Teatre i aquesta obra quan la varen reposar a Barcelona, desprès dels “incidents” i empresonaments dels membres dels Joglars, nosaltres malauradament ens la varem perdre….. i no és que no ens agrades llavors el Teatre, ja que recordem haver vist YERMA uns anys abans interpretada per la ja gran NURIA ESPERT.

UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU la va escriure ni mes ni menys que SALVADOR ESPRIU a petició expresa de Nuria Espert un parell d’anys abans i ESPRIU sorprenentment va complir l’encarreg.  Es va escollir per dirigir aquesta obra un jovenissim  LLUIS PASQUAL, que amb tan sols 26 anys començava a triomfar al Teatre Lliure de Gràcia. Encara que va ser una producció de la companyia de Nuria Espert, va ser assajada al Teatre LLiure i el propi Fabià Puigserver va cosir amb les seves pròpies mans el vestuari dels actors, així com la vela de l’escenografia que volia simular l’aigua del mar, envoltada per unes quantes tones d’arròs a mode de sorra de platja.

Continua llegint

– Teatre (lectura dramatitzada) – MATA’M (***) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2012

Per IMMA BARBA

Dilluns vam tenir la immensa sort d’haver estat convidats per la Perla 29 a la lectura de Mata’m, un text del director, actor i dramaturg Manel Dueso llegida per Pere Arquillué, Aurea Màrquez, Carlota Olcina i Francesc Orella.

20121114-123320.jpg

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol “motiu que justifica el viatge”, hi ha quelcom especial que canvia el ritme d’un dilluns del mes de novembre i et predisposa a gaudir del que et proposen.

Aprofita’n l’escenografia de la obra que actualment s’esta representant, la reposició de Luces de Bohemia (amb un Lluis Soler immillorable sota la direcció d’en Oriol Broggi) trobem una taula de banda a banda de l’espai , al davant dos tamborets de bar i a un costat una petita taula escairada.

Arribem molt d’hora i al entrar al recinte veiem que a ma esquerra tenen una barra de bar… ens apropem i demanem 2 tòniques; la noia ens diu: ho sento, únicament tenim aigua i cerveses ara mateix. És igual deixau, no passa res, li contestem. La cervesa conté gluten i l’aigua …no és per la dutxa ???

Ens dirigim a les butaques i escollim un bon lloc a la fila 1; al moment veiem a Oriol Broggi que ve cap a nosaltres amb una tònica gran i ens diu… Si voleu, he recordat que teníem aquesta a la nevera… Acceptem encantats i ens dirigim un altre cop a la barra on ens serveixen un got.

Ens agrada explicar aquests detalls, perquè veieu la bona sintonia quasi familiar que es respira en aquest Teatre. L’Oriol no ens coneix de res i en canvi, s’ha fixat en el que demanàvem i ha tingut aquest detall de cortesia envers nosaltres.  Quina diferencia amb el tracte que rebem al TNC !!!! …. per dir l’altre extrem oposat del mon Teatrero.

Continua llegint