Arxiu d'etiquetes: Pere Anglas

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

Continua llegint

– 252 – Teatre – SEPARACIONS (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.04.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

SEPARACIONS (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet.

Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació.

Vuit parelles són a punt de separar-se. Molts i variats poden ser els motius que portin a prendre aquesta decisió, però n’hi ha un de molt comú: la rutina de la vida de parella.

Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de totes les històries està la història d’amor de la parella formada per la Naima (Eva de Luis) i l’Oriol (Raul Tortosa) que després de deu anys de convivència decideixen separar-se buscant la independència, però que semblen incapaços de trencar definitivament.

Rafaela Rivas, Miriam Tortosa, Antonio del Valle i Christian Cánovas interpreten 3 o 4 personatges bastant estereotipats, alguns amb més encert que d’altres, en un seguit d’esquetxos on van apareixent moltes de les possibilitats de relació i dels motius de ruptura. Un catàleg de separacions de tota mena, presentades amb un caire molt televisiu.

Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d’una òptica molt més còmica, que dissimuli l’amargor de la qüestió, com es fa en aquesta proposta.

Continua llegint

– Teatre – L’HOME INACABAT (🐌🐌🐌+🐚) – Can Gassol de Mataró – 2017.09.24 – (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

L’HOME INACABAT (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir ens hem desplaçat a Mataró per veure aquesta proposta programada dins del Cicle d’espectacles de confecció mataronina “Fet a Mataró”.

“Fet a Mataró” engloba els laboratoris de creació que es duen a terme a la ciutat així com una filosofia de suport als creadors i formació de públics, donant als creadors eines perquè es relacionin i interactuïn i donant als espectadors la possibilitat d’assistir a la “cuina” dels espectacles ja sigui en format d’assajos oberts, col·loquis amb els creadors o preestrenes…

El cicle Fet a Mataró es realitza a cavall dels equipaments de Can Gassol i el Teatre Monumental. Can Gassol és un espai que vam conèixer en 2011 i al qual no havíem tingut l’oportunitat de tornar fins avui. L’espectacle constitueix un dels actes centrals del programa commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró.

L’HOME INACABAT és una reconstrucció escènica del pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch. Ens situa a Mataró l’any 1967 en la celebració del centenari del naixement d’en Puig i Cadafalch. El poble observa i aplaudeix la col·locació d’una placa commemorativa a la casa on va néixer. Però el franquisme no permet parlar gaire més de qui va ser aquest personatge dins de la història de Catalunya.

Continua llegint

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

 L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640).  Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals.   La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella El germà i la germana

Continua llegint