Arxiu d'etiquetes: Pep Ramis

– GREC2015 – Dansa – EL CINQUÈ HIVERN (🐌🐌+ 🐚) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 22/07/2015

El Grec d’enguany ens porta de nou al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de dansa de la Companyia Mal Pelo interpretada pels dos fundadors, Maria Muñoz i Pep Ramis.

Es tracta del CINQUÈ HIVERN que ens parla de la relació de dues persones que esperen, en silenci, que passi un altre hivern, el cinquè i últim de les seves vides. Es tracta d’una reflexió sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis

el-cinque-hivern Mal Pelo

El 1989 Maria Muñoz I Pep Ramis van formar el grup de dansa Mal Pelo basant el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els primers anys, van realitzar nombroses gires internacionals i van obtenir el Premi Nacional de Dansa 2001 de la Generalitat de Catalunya i l’any 2009 el Premi Nacional de Dansa atorgat pel Ministeri de Cultura. El seu centre de creació és una masia de Celrà a Girona, centre on es fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes i ballarins.

D’aquesta companyia, vàrem poder veure la temporada passada un altre espectacle, L’esperança de vida d’una llebre, que tampoc ens va acabar de convèncer massa.

Tots els elements treballats en el seu grup són dins d’aquest espectacle  CINQUÈ HIVERN: l’espai acotat per un tractament del so i de la llum. Els cossos captius, deambulen per una geografia intima, suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

el-cinque-hivern Mal Pelo 2

Ens ha resultat un espectacle llarg i en alguns moments fins i tot avorrit; tan sols amb alguns moments destacables i un últim quart d’hora que ens ha fet aixecar una mica l’abatiment en el qual estàvem immersos. Moments de massa immobilitat i fins i tot foscor. Com hem sentit en sortir, un escenari en blanc, sense res, i parlar de l’hivern ens han deixat freds, li ha faltat quelcom d’emoció, de vida. Sabem que el tema era justament la vellesa i la mort però potser massa depriment tot plegat. La banda sonora ha estat prou encertada sobretot amb les veus de la cantant tunisiana Alia Sellami la aportació flamenca del Niño de Elche i Israel Galván.

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Col.laboració en la direcció: Jordi Casanovas
Assistencia d’assajos: Neus Villà // Col.laboracions artístiques: Vincent Dunoyer i Leo Castro // Text: Erri de Luca // Espai sonor i composició : Fanny Thollot // Col.laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche i Israel Galván // Veu en off: Meritxell Yanes // Disseny d’il.luminació: August Viladomat // Espai escénic: Pep Aymerich i Pep Ramis// Vestuari: CarmenpuigdevalliplantéS // Ténic de so: Andreu Bramon // Técnic muntador: Pau Costa // Producció técnica: Punt de Fuga // Producció executiva: Mal Pelo // Promoció: Eduard Teixidor // Fotografía: Jordi Bover.

– Dansa – L’ESPERANÇA DE VIDA D’UNA LLEBRE (**) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 30/01/2014

Dijous 30 de gener …. avui toca Mercat de les Flors i dansa.

L'ESPERANÇA DE VIDA D'UNA LLEBRE  1

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

Per mi es difícil…. realment difícil fer una crònica d’un espectable de dansa, ja que es tracta d’una experiència sensitiva, que es te que viure en directe, i és diferent al Teatre, ja que aquí el que compte son mes les sensacions rebudes per l’espectador i cada un de nosaltres les pot rebre de forma molt diferent…. o no rebre.

L'ESPERANÇA DE VIDA D'UNA LLEBRE  4

En un primer moment l’escenari el trobem força espectacular inclús abans de començar l’espectacle.  La part esquerra del escenari es la escenificació d’un bosc, on una sèrie de troncs d’arbres pengen d’uns cables sense tocar terra.  Tot l’espai escènic esta compartimentat amb ratlles rectes ben marcades e inclús números de coordenades.

Continua llegint