Arxiu d'etiquetes: Pep Planes

– Roda de premsa – SER-HO O NO – Teatre Lliure

La vida de jubilat es mol estresant !!!

Avui he pogut assistir a una roda de premsa que em feia especial il·lusió, ja que se celebrava al Teatre on vaig iniciar-me amb la “malaltia teatraire”… al Lliure de Gràcia i el protagonista principal era un dels actors/directors que més he admirat sempre… Josep Maria Flotats; aquest últim, el recordo amb admiració perquè va ser el director que va posar en marxa el Teatre Nacional de Catalunya i ens va permetre veure produccions teatrals amb posades en escena espectaculars, a la Sala Gran (ara tan criticada injustament), que fins aleshores mai havíem somiat poder veure.

La setmana que bé, Josep Maria Flotats, estrena a la Sala de Gràcia, SER-HO O NO (L’être ou pas), un text escrit pel seu amic Jean-Claude Grumberg, l’any 2013. Flotats, aquesta vegada és el director i al mateix temps, actor d’aquesta proposta i ha escollit com company a l’escenari a l’actor Arnau Puig; ens ha comentat que va conèixer a l’Arnau en unes proves d’actors quan estava fent selecció al TNC per “El joc de l’amor i de l’atzar” i li va impactar el seu treball.

roda de premsa - SER-HO O NO - 1-imp

Continua llegint

– GREC2015 – Dansa o Teatre ??? – AQUIL.LES O L’ESTUPOR – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 28/07/2015

ESTUPOR és el que vàrem sentir en veure que el que podria haver estat un magnífic espectacle de Dansa, es va malmetre per la dramatúrgia massa descriptiva i la direcció de l’espectacle (🐌), responsabilitat d’Albert Mestres, que no ens va convèncer gens ni mica.

aquiles-o-estupor_5  foto de Josep AznarNosaltres potser equivocadament, creiem que anàvem a veure un espectacle de Dansa/Teatre i malauradament sembla que era a l’inrevés…. Teatre/Dansa.

El que hauria pogut ser un gran espectacle de dansa, segons el nostre punt de vista, es va malmetre per un text teatral enrevessat d’Albert Mestres (en clau d’un humor de dubtós gust), sobre la mitologia clàssica, que no va aclarir als espectadors l’entrellat de qui era qui, si prèviament no s’havia ben embegut de la història dels Déus mitològics…..

I si Aquil·les i Helena, la filla de Zeus raptada per Paris, s’haguessin entrevistat en secret durant la guerra de Troia i s’haguessin enamorat sense remei? Són dos éssers de gran bellesa que s’atreuen com a imants però que viuen un amor impossible. La vida d’Aquil·les, un heroi ambigu en la vida, en l’amor i en la mort, en el qual entren en conflicte dues concepcions de l’existència.

Ni el text, ni la posada en escena dirigida pel mateix autor, Albert Mestres, ens va agradar; des del nostre punt de vista, va espatllar la que hauria pogut ser una de les coreografies estrelles d’aquest GREC2015, signada per la molt reconeguda coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen i interpretada pels magnífics i joves ballarins de la Companyia IT DANSA.

Fa tan sols 5 dies, vàrem tenir la gran sort de veure l’espectacle THE GUEST de la mateixa coreògrafa i sense cap mena de dubte, considerem que ha estat la millor producció d’aquest Grec2015.

L’espectacular començament amb un ballarí a escena interpretant a Zeus, prometia i molt, però de sobte es va tallar per un monòleg que es va fer llarguíssim, gairebé insuportable, que a més a més estava escrit en clau d’una mena de “conya marinera”, tot intentant apropar el text a l’espectador, suposem que a la recerca de les riallades que gairebé no es van produir.

aquiles-o-estupor_1  foto de Josep Aznar

L’actor Quimet Pla, ho va fer prou bé…. ell no tenia pas la culpa d’aquell text … i encara sort que amb la seva professionalitat va intentar salvar els mobles; posteriorment la interpretació de l’actor Pep Planas va estar força aconseguida, malgrat que el text ens va deixar d’interessar ben aviat.

Un altra cosa ben diferent va estar l’extraordinària coreografia (encara que malauradament entretallada), quan el director permetia que és desenvolupes; els ballarins de IT DANSA, com sempre, van interpretar magníficament la coreografia de Ina Christel Johannessen, malgrat les pauses de text imposades, que en bona part malmetien la continuïtat d’un espectacle que de ben segur hauríem valorat en 4 cargols Voltaires.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball del compositor Knut Vaage va ser excel·lent des del primer minut i és un dels actius que va salvar l’espectacle; també l’escenografia va ser un element que va contribuir que la nostra valoració no fos més negativa del que ja és; un espectacular final, protagonitzat exclusivament per l’esclat de la mateixa escenografia, la dansa i la música….. que no el text, va deixar un agradable sabor de boca.

 Autoria i direcció: Albert Mestres
Coreografia: Ina Christel Johannessen
Composició i direcció musical: Knut Vaage
Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla, Pep Planas
Dansa: IT Dansa (direcció: Catherine Allard)
Interpretació musical: Tom Chant, Marc Egea, Jørgen Træen, Knut Vaage
Escenografia i vestuari: José Menchero // Vestuari: Raquel Bonillo // Disseny d’il·luminació:  Quico Gutiérrez // Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos i Jørgen Træen // Ajudant de direcció: Iban Beltran  // Regidoria: Germano Bozzelli // Producció: Queralt Riera, Sol Blasi i Isabel Castellet – Collserola, projectes culturals
Cargols dansaires

Cargols dansaires

– Teatre – BARCELONA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya

Per Miquel Gascón

Segon intent de veure aquesta producció que ja prometia d’entrada. La setmana passada varem haver d’anul·lar la nostra assistència perquè precisament aquell dia es va morir la meva “sogre predilecte” tal i com li acostumava a dir… i ella reia ben a gust perquè li feia gràcia aquesta rucada meva.

No varem voler que aquesta producció al TNC ens quedes marcada d’alguna manera com si per nosaltres estigues maleïda i fa pocs dies varem tornar a comprar les entrades de nou i ja posats la varem fer coincidir amb el dia del col·loqui, que al TNC van variant de dia sense gaires miraments i sense cap respecte als abonats que han reservat les seves localitats fa molts mesos, tenint en compte la primera data anunciada.

Barcelona cartell

Haig de dir, que “BARCELONA”, esta sent una agradable sorpresa per molts “teatraires” i molts d’ells ja diuen que es tracta de la millor producció de la temporada del TNC. Veritablement nosaltres coincidim plenament amb aquesta valoració i creiem que teatre contemporani català com aquest és el que fa que a casa nostra estimem cada cop mes el Teatre amb majúscules. El seu autor i també director PERE RIERA, és el responsable d’aquesta meravella d’espectacle.

Barcelona 2

El que en un principi hauria de ser un argument a un país qualsevol durant una guerra qualsevol, es va anar transformant en una història en el que mes important és la relació entre dues amigues amb dues concepcions de vida antagòniques…… durant les 12 hores d’un dia a Barcelona, concretament el 18 de març de 1938 (matí, tarda o nit), des de què surt el sol fins que es posa, durant un dels tres dies on els bombardejos a la ciutat per l’aviació feixista italiana a les ordres de Franco, va massacrar la població civil catalana, on van morir 2500 persones….. un altre “Guernika”, amb moltes mes víctimes i que s’ha intentat silenciar.

Continua llegint