Arxiu d'etiquetes: Pavel Bsonek

– Teatre – LENI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.13 (temp. 17/18 – esp. nº 134)

LENI (temp. 17/18 – espectacle nº 134)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LENI és una proposta d’Exquis Teatre que forma part del cicle Cicatrius, que en paraules del seu director Pavel Bsonek tenia un objectiu molt clar:  Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Aquesta peça és la quarta del cicle després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“.

LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment?

Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació informativa?

LENI ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals. D’una banda Johnny Carson, una acuradíssima interpretació de Sergi Mateu, un presentador de la cadena de televisió nord-americana NBC, en el seu moment de més èxit. Entra al “plató de televisió” trencant directament la quarta paret interpel·lant al públic amb els seus acudits. Ens dóna instruccions de com ha de ser el nostre comportament com a públic i ens recorda que estem gravant un programa que abans de ser emes serà convenientment “tractat”.

Continua llegint

– Roda de premsa LENI – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.11.14 (temp. 17/18 – RdP 034)

Roda de premsa LENI  –  (temp. 17/18 – RdP nº 34)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimarts vaig voler assistir a una roda de premsa que en feia especial il·lusió, ja que és una proposta escènica que pertany a un cicle de quatre espectacles, de la que nosaltres ja hem pogut veure “La nit de Helver“, “La conferència de Wannse” i “Protesta“. En un saló de l’hotel Internacional, amb vistes a les Rambles, ens presenten ara la darrera d’aquestes amb el nom de “LENI“.

Un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák, que intenta fer reflexionar sobre la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Planteja a l’espectador qüestions com: és possible ser responsable d’una època a través de la nostra creació? L’art canvia el món? On és la frontera entre la creació artística i la cooperació activa en la construcció d’un sistema? Els mitjans de comunicació incideixen en la percepció de la realitat?

Cicatrius, és un projecte escènic que neix amb la voluntat de mantenir intacte la memòria històrica dels terribles fets provocats per l’holocaust nazi.

Davant nostre, a la mateixa taula, el director d’aquesta proposta Pavel Bsonek i al seu costat els quatre actors que interpreten els personatges, començant pels principals protagonistes Montse Guallar (Leni Rifenstahl), Sergi Mateu (Johnny Carson) i amb papers més secundaris però també importants Minnie Marx (una espectadora del debat) i Carles Goñi (la parella de Leni, 30 o 40 anys més jove que ella).

La proposta ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals, l’any 1974; Johnny Carson un famós presentador de la cadena de televisió NBC en el seu millor moment (tenia 30 milions d’espectadors) i Leni Rifenstahl la directora de cinema preferida de Hitler) que vol presentar en públic el seu llibre de fotos “Last of the Nuba” una tribu africana sense contacte amb l’home blanc.

Continua llegint

– Teatre (226) – PROTESTA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 29.03.2017

PROTESTA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’1 de gener de 1977 el dramaturg Václav Havel, el filòsof Jan Patocka i l’exmembre del partit comunista Jiri Hájek esdevenen els tres signataris principals de Carta 77, una declaració a favor dels drets humans a l’antiga Txecoslovàquia, assetjada pels abusos del règim comunista. La publicació de la Carta comporta la mort de Patocka a causa dels interrogatoris policials, i l’empresonament de Havel durant quatre anys. Abans del seu empresonament havia escrit l’assaig “El poder dels sense poder” i el text teatral “Protesta“.

PROTESTA és una de les obres prohibides de Havel i ha estat treta a la llum per la companyia Exquis Teatre. Dirigida per Jordi Casasampera està emmarcada dins del seu cicle “Cicatrius“, cicle que pretén recuperar obres de les cicatrius que encara estan obertes a Europa. En aquest cas, una obra que a causa de la prohibició es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys.

Václav Havel va néixer a Praga l’any 1936 i va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer President de la República Txeca. Durant la seva vida va anar a presó en nombroses ocasions per la seva defensa dels drets humans. En acabar la seva carrera política va tornar a la seva activitat de dramaturg i conferenciant. El 2008 es van publicar les seves memòries en espanyol amb el títol “Sigui breu, si us plau”. Va morir en 2011 a 75 anys.

PROTESTA és una conversa desigual entre dos intel·lectuals, Stanek (Jordi Gràcia i Vallès) i Vanek (Carles Goñi).

Continua llegint

– Teatre (167) – LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE (🐌🐌🐌) – Casa de la Seda – 29.01.2017

LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam poder assistir a aquesta “conferència” representada en un espai poc habitual, la Casa de la Seda. La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d’evitar l’oblit d’un dels episodis més negres de la nostra historia, l’holocaust i el genocidi nazi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cicle, que es representa a diferents llocs està format per 4 obres:

  • La Nit de Helver” que s’ha pogut veure a l’Àtic 22, amb el rerefons de l’anomenada Nit dels Vidres trencats del 9 de novembre del 1938.
  • La conferència de Wannsee” que es pot veure a la Casa de la Seda fins al dia 5 de febrer, a partir de la transcripció i els documents reals fets públics durant els Judicis de Nuremberg.
  • Protesta“, sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món. Es podrà veure a la Seca del 9 de març al 2 d’abril.
  • Leni“, trobada fictícia entre dos personatges reals, Johnny Carson i Leni Riefenstahl coneguda directora de les pel·lícules del Tercer Reich. Es podrà veure a la Seca al mes de maig.

Pavel Bsonek és el director de la companyia i d’aquesta proposta  i diu del cicle:   

En el nostre cicle volem cridar l’atenció sobre les cicatrius que s’han obert per no curar-les en el moment oportú o les que hem curat malament. Amb les obres que us presentem en aquest cicle volem ressaltar les ferides que té Europa i que tenim nosaltres mateixos i que, en la nostra opinió, semblen obrir-se cada vegada més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”,  les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats.  Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió. Aquesta proposta ha estat teatralitzada per Filip Nuckolls, Vladimír Cepek i Pavel Bsonek a partir de la transcripció real de la reunió i dels documents fets públics.

Continua llegint

– Teatre (152) – LA NIT DE HELVER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Átic22 del Tantarantana – 12.01.2017

LA NIT DE HELVER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dijous passat vam tenir l’oportunitat de veure aquesta producció de LA NIT DE HELVER, obra de l’autor polonès Ingmar Villquist i dirigida per Pavel Bsonek i que ja es va poder veure a la Sala Atrium la temporada passada.

Encara recordem l’impacte en el nostre esperit, de la proposta que dins del Festival Grec 2015, vam poder veure al Teatre Romea, en versió original, amb la companyia Karmeni Teatar de Sarajevo. Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”.

En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sergi Torrecilla i Alba Florejachs són Helver i Karla. Ell és un noi amb les capacitats mentals disminuïdes que se sent atret per un líder militar que l’afalaga regalant-li una insígnia per a la seva gorra i una banderola vermella. Vestit amb uniforme militar i botes de soldat se sent que forma part del que està passant al carrer i com ells increpa a les persones “marcades” i participa “des de la vorera del davant” a cremar la botiga d’un vell botiguer del barri. Aficionat a col·leccionar soldadets de plom sent que es fa realitat el seu joc i vol fer participar la Karla que contempla horroritzada el procés però que acaba seguint-li el joc. Al carrer se senten els crits dels que es manifesten.

Continua llegint