Arxiu d'etiquetes: Paula Ribó

– 353 –  GREC2019 – Teatre – RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2019.07.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 273)

GREC2019 – RICHARD III  And They’ve Never Heard Of Love (temp. 18/19 – espectacle  nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 8 vam poder veure una de les propostes que agrupades com a ”Companyies Catalanes” ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat 31 de maig.

Es tracta de “RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love”, un projecte desenvolupat en residència a La MaMa Theatre de Nova York per Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (The Mamzelles) i Jason Trucco. I l’hem pogut veure a l’acollidor espai del Teatre la Gleva.

Ara fa més d’un any que vam conèixer teatralment a The Mamzelles a la proposta “Mafia” (vegeu ressenya) en el seu pas per la Sala Atrium. The Mamzelles és un grup musical català nascut l’any 2010, amb Paula Malia, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, un grup que va crear la companyia teatral en 2012.

La MaMa Experimental Theatre Club és un teatre del Off-Off-Broadway fundat l’any 1961 pel dissenyador de moda Ellen Stewart,  i  ubicat a l’East Village de Manhattan. En els seus inicis, de dia boutique, de nit teatre. Un espai dedicat a nous dramaturgs i a totes aquelles persones que “fan art” oferint un espai d’assaig amb tots els elements necessaris per aixecar una proposta.

Bàrbara Mestanza i Paula Ribó van      arribar a Nova York l’octubre de 2017 deixa’n enrere Barcelona i la situació política d’aquell moment. Allà constaten l’abisme entre el que elles havien viscut i el que explicava la premsa oficial i això els hi dóna la idea per construir, a partir de Richard III de Shakespeare, un assaig a la recerca de la veritat, qüestionant les versions oficials.

Dues actrius deixen enrere una Barcelona immersa en una turbulenta situació política. Entre música i cançons, buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà, però acabaran pensant que és un bé tan escàs als diaris com als llibres d’història.

Es tracta d’una reflexió sobre la veritat de la història mundial, la veritat intrínseca en els fets i personatges que han marcat, marquen i marcaran la història. Partint d’un clàssic volen parlar de somnis i inseguretats a la recerca de la veritat.

En la seva recerca, estan acompanyades de guitarres, de música electrònica i dels llums de neó que són la metàfora eloqüent del somni americà que ambdues persegueixen.

Continua llegint

– Teatre – MAFIA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

MAFIA (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder “repescar-la” a la Sala Atrium, on prorroga funcions fins al 21 de gener.

MÀFIA és una proposta que posa en qüestió el sistema patriarcal explicant-nos la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa.

Estem en alguna part de Calàbria en algun moment dels anys 90. Ens trobem en una cuina, en la nit més calorosa de l’any, la vespra de les noces de la filla petita de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Les quatre germanes Maritzzo esperen els homes de la família per sopar. 

Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins “la família”.

Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen i parlen en italià. Parlen dels seus marits, de la mare morta i d’un colom que sembla que s’hi ha instal·lat al pis de dalt.

Quatre dones, quatre personalitats ben dibuixades, preparen el dinar del casament d’una d’elles, que s’ha de celebrar l’endemà. Truquen a la porta, no hi ha ningú, només una nota, una notícia que fa trontollar tot i elles decideixen “decidir”.

Continua llegint

– Teatre (34) – CINCO TONOS DEL COLOR AZUL (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Atrium – 28.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CINCO TONOS DEL COLOR AZUL – 

Aquesta obra de la Companyia Proyecto Azul va ser una residència de creació de La Seca Espai Brossa la temporada passada i s’ha pogut veure en diferents centres cívics, i ara fa una petita estada a la Sala Atrium, dirigida per Paula Ribó i interpretada per Marta Aguilar i Lluna Gay.

La Lluna i la Marta són l’Anna, i l’Anna ha perdut la seva mare per una malaltia diagnosticada tan sols cinc mesos abans de la seva mort. L’Anna no ha tingut prou temps per fer-se a la idea i la mort de la mare la deixa fora de joc i l’obliga a iniciar el procés de dol.

Quan mor un ésser estimat, ens convertim en hàmsters. Iniciem una cursa a tota velocitat amb els ulls embenats sobre una roda que no sembla avançar. Aquesta marató s’ordena emocionalment a: negació, ira, depressió, negociació i finalment acceptació. Cinc tons del color blau és una anàlisi del duel pel qual passa Anna després de la mort de la seva mare, amb la particularitat que la protagonista està interpretada per dues actrius en lloc d’una. Anna és un hàmster que no deixa de pedalejar mentre el món no deixa d’engreixar els tabús que envolten el tema de la mort. Però al final, encara que no ho sembli, sempre arriba la llum i la vida segueix.

cinco-tonos-de-color-azul

Segons la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross un procés de dol es pot dividir en cinc fases: la negació, l’ira, la depressió, la negociació i l’acceptació.

Continua llegint