Arxiu d'etiquetes: Paula Malia

– Teatre – LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.05.31 (temp. 17/18 – espectacle  nº 284)

LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (temp. 17/18 – espec. nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l’hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l’última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força.

Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d’abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.

“The Importance of Being Earnest” va ser l’última comèdia que va escriure Oscar Wilde i és considerada com un dels seus millors treballs. Va ser estrenada el 14 de febrer de 1895 en el St.James’ Theatre de Londres.

This slideshow requires JavaScript.

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde (1854-1900) va quedar arruïnada sobtadament en sortir a la llum la seva condició homosexual, que havia mantingut amagada, amb la condemna a dos anys de presó, acusat d’indecència per la seva relació amb Lord Alfred Douglas, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

Recobrada la llibertat, va canviar de nom i cognom (va adoptar els de Sebastian Melmoth) i va emigrar a París, on va romandre fins a la seva mort. Els seus últims anys de vida es van caracteritzar per la fragilitat econòmica, els problemes de salut derivats de la seva afició a la beguda i un acostament d’última hora al catolicisme.

David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets. Paula Jornet és la responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten set temes musicals.

Continua llegint

– Teatre – MAFIA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

MAFIA (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder “repescar-la” a la Sala Atrium, on prorroga funcions fins al 21 de gener.

MÀFIA és una proposta que posa en qüestió el sistema patriarcal explicant-nos la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa.

Estem en alguna part de Calàbria en algun moment dels anys 90. Ens trobem en una cuina, en la nit més calorosa de l’any, la vespra de les noces de la filla petita de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Les quatre germanes Maritzzo esperen els homes de la família per sopar. 

Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins “la família”.

Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen i parlen en italià. Parlen dels seus marits, de la mare morta i d’un colom que sembla que s’hi ha instal·lat al pis de dalt.

Quatre dones, quatre personalitats ben dibuixades, preparen el dinar del casament d’una d’elles, que s’ha de celebrar l’endemà. Truquen a la porta, no hi ha ningú, només una nota, una notícia que fa trontollar tot i elles decideixen “decidir”.

Continua llegint

– Teatre – WOYZECK CADUCAT (🐌🐌🐌 + 🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 30/09/2015

Tornem a veure una nova versió de Woyzeck, l’obra inacabada i mítica de l’autor alemany Georg Büchner, que va morir massa jove (26 anys), l’any 1836. Sense anar més lluny l’any 2014 vàrem veure dues versions: la primera per la companyia Iguana Teatre al mateix Tantarantana… i la segona d’una versió de Marc Rosich  amb la interpretació d’una bona part de la Cia. Parking Shakespeare a la Sala Beckett.

This slideshow requires JavaScript.

Roger Torns ha escrit aquesta versió, WOYZECK CADUCAT basada en el mateix text de Büchner i l’ha apropat molt més als nostres dies, esquematitzant molt l’argument i deixant l’essència del Woyzeck original. L’ha fet molt més atractiva visualment, fins i tot en algun moment divertida, malgrat que ha respectat en tot moment la duresa del que està explicant; per això s’ha recolzat en la manipulació de titelles a escala humana, de cançons creades per ell mateix i d’una posada en escena en la qual contrasten molt els dos personatges principals Woyzeck (Marc Ribera) i Maria (Paula Malia), amb la resta de personatges secundaris, tots ells interpretats per Arnau Comas i el mateix Roger Torns, vestits de blanc de cap a peus.

Woyzeck, aquí no és un soldat, sinó un treballador de neteja, que per tal de sobreviure a més de pencar des de que surt el sol fins que es posa, fa també de conillet d’índies oferint el seu cos a la ciència per què facin experiments amb ell (com menjar iogurts caducats) i tot per intentar tirar endavant una família, la Maria i el fill dels dos. Maria en veure que les entrades de diners són minses, també ofereix el seu cos a espatlles de Woyzeck, per intentar viure una mica millor.

Continua llegint

– Teatre – SOUVENIR (🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/06/2015

Fa una mica més d’un any i també al Tantarantana, vàrem veure una producció de Fèlix Pons i Arsenic Arts Studio, que vàrem valorar amb quatre estrelles; es tractava de “Consejos de un discípulo de Joyce a un fanático de Marrison“, però val a dir que el text era ni més ni menys que de Roberto Bolaño Ávalos i Antoni García Porta; els actors també eren prou solvents…. Nao Albet i Claudia Benito.

Souvenir-TANTARANTANA

Amb aquesta nova proposta del Cicló, amb SOUVENIR, Fèlix Pons amb tota la seva bona voluntat ha intentat fer-ho tot…. idea inicial, text, direcció i interpretació, … i sincerament no s’ha sortit i el resultat ha estat fallit.

Un argument que segons tot el que s’anunciava, pretenia ser crític amb el turisme i concretament el que últimament envaeix la ciutat de Barcelona. Fèlix Pons ha volgut fer un plantejament que sovint recorda a un còmic i amb interpretacions en directe i també amb actuacions virtuals prèviament filmades, que a vegades interactuen amb la utilització de mitjans audiovisuals no gaire ben resolts.

El problema principal al meu entendre, és que l’argument no té una base solida i es fa un gran embolic en voler introduir escenes que no tenen cap lligam entre elles; el que sembla un bon inici, amb una referència al “Grand Tour” des d’una biblioteca a Berna, s’espatlla ben aviat en voler retornar a Barcelona i donar pas a un altre protagonista …. un propietari d’un videoclub que a la vegada és cineasta amateur i que ha de tancar el seu negoci per culpa del turisme.

Continua llegint

– Teatre – SAFARI PITARRA (*****) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers 12/06/2014

Safari Pitarra 1A vegades un espectacle es valora per un conjunt d’aspectes, que  per si sols i valorats de forma independent, no arribarien potser a ser considerats; però el bon treball d’un grup de gent entusiasmada per la seva professió teatral, aconsegueixen aixecar un dels millors espectacles de la temporada. Aquesta temporada al TNC, únicament han assolit 2 produccions, les cinc estrelles  de  “Voltar i Voltar” …. “Doña Rosita la Soltera” i “La Rosa tatuada”, ambdues amb textos extraordinaris d’escriptors consagrats.

Ara però, també fem pujar al nostre pòdium particular aquesta produccióSAFARI PITARRA”, que amb un text absolutament desenfadat i escrit “fa una estona” per dos autors dels que creiem no haviem vist cap obra fins ara,…. arriba a dalt de tot perquè darrera d’ells un equip d’actors i tècnics enamorats amb la seva feina, han aconseguit el que era impensable.

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).
Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils. Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.
Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.
Safari Pitarra 2

Fotografies May/Zircus-TNC

Sabíem per un twit  que ens va arribar el mateix  dia de l’estrena, que ens ho passaríem be, però no ens imaginàvem mai que seria un espectacle tan esbojarrat; segurament el mes esbojarrat que hem vist mai… però compte !!!…. un espectacle que paga la pena veure, perquè no es un espectacle buit , tot al contrari del que sembla a priori, te molt contingut; no es tan sols un “divertimento”…  el que es diu te molt malla llet, es crític especialment amb la classe corrupta política, però també amb el mateix mon teatraire i entre broma i broma i sense pels a la llengua va denunciant fets que ens afecten molt directament. Es l’espectacle TOTAL…. i no, … no es tracta d’un òpera, però es un treball de “xinos” que aconsegueix barrejar moltes arts escèniques, des de Teatre de text, Teatre musical,  Circ, mímica, màgia, musica en directe i humor, molt humor que fa que tot plegat aconsegueixi arribar a ser una de les millors propostes de la temporada del TNC i de tot l’àmbit teatral de Catalunya.

Continua llegint