Arxiu d'etiquetes: Pau Sastre

– 284 – Teatre – ALGUIEN VIENE (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella Teatre – 2019.05.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 206)

ALGUIEN VIENE (temp. 18/19 – espectacle nº 206)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous vam fer cap a La Vilella, el petit i acollidor espai teatral del Poble Sec, per tal de veure la proposta de la Cia. La Münchausen, amb dramatúrgia i direcció de Dionisio Sánchez, ALGUIEN VIENE.

En entrar a la sala travessant les cortines verdes que envolten l’espai, una pianista vestida de vermell (Laura Mihon) ens dona l’esquena, Sarah, una dona gran (Llúcia Pérez) que acaricia un gat està asseguda en un sofà, i un home espera a peu dret.

Ell és en Perkins (genial interpretació de Pau Sastre) i és taxidermista. Ens explica la seva passió per la selva i els animals. Ell vol que semblin vius sempre. Les seves actituds i la seva gestualitat s’identifica amb actituds i gestualitats animals.

This slideshow requires JavaScript.

Perkins visita Sarah un cop l’any, coincidint amb l’aniversari de la desaparició de la seva dona i filla, Lee. Ella té a les mans la foto de la seva filla desapareguda amb qui diu parlar. Espera la trucada de la seva amiga Rose. L’entrada inesperada de la llogatera Miller (Guli Brünner) ho capgira tot. Perkins a partir d’aquell moment vol visitar a Sarah almenys un cop per setmana … per què ?

Continua llegint →

– Teatre – CLIFF (PRECIPICI) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 276)

2 respostes

CLIFF (PRECIPICI) (temp. 17/18 – espec. nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A vegades es compleix fil per randa aquella dita coneguda que diu “en el pot petit està la bona confitura“…. i aquesta és una d’aquelles ocasions que una proposta de petit format d’un teatre no massa conegut pel gran públic, provoca el nostre entusiasme, especialment per una M E M O R A B L E interpretació.

No coneixíem en Montgomery Clift (1920-1966), millor dit, el coneixíem per pel·lícules com “De aqui a la eternidad” o “El baile de los malditos”, per esmentar alguna, però sabíem poc o molt poc de la seva vida i és que en la data de la seva mort, nosaltres no érem encara ni tan sols adolescents.

This slideshow requires JavaScript.

El juliol de 2016 es van complir cinquanta anys de la seva mort (va morir jove, amb 45 anys) i diuen que Monty, va “protagonitzar” el suïcidi més llarg de la història de Hollywood. Un personatge complex i autodestructiu, una llegendària figura de l’època daurada de Hollywood, al que un accident de cotxe l’any 1956 va marcar l’inici de la seva carrera autodestructiva.

CLIFF (PRECIPICI) ens situa el 1961, uns dies abans de la cerimònia dels Oscars on ell estava nominat per quarta vegada (última ocasió en què va ser nominat). Montgomery Clift prepara la seva tornada als escenaris teatrals interpretant a Trèplev en la Gavina de Txékhov, i vol tenir a Elisabeth Taylor com a coprotagonista. Espera la concessió del Òscar per anunciar la seva retirada de les pantalles.

Continua llegint →

– L’HORA BLAVA (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.03.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 225)

Deixa un comentari

L’HORA BLAVA (temp. 17/18 – espec. nº 225)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

PerImma Barba & Miquel Gascón –

Dins de la quarta edició d’EL CICLÓ, el Cicle de Companyies Independents en Residència, que organitza el Teatre Tantarantana, el Col·lectiu La Santa ha presentat la seva proposta L’HORA BLAVA.

Aquesta és la darrera participació d’aquest grup en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d’haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L’EST (2017).

Col·lectiu La Santa va néixer el setembre de 2012 a mans d’Adrià Olay, l’Arántzazu Ruiz i l’Anna Lorente incorporant després a la Laura Mihon. La filosofia d’aquest grup teatral es Teatre en Guerra, obrint un espai per a la irreverència i la incorrecció.

L’hora blava és l’estona que va entre el moment de la posta de sol a l’horitzó i el moment en què ja no hi ha llum residual i comença la negra nit.

L’HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d’humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant.

Continua llegint →

– Teatre (185) – DOS FAMILIAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Porta4 – 12.02.2017

2 respostes

DOS FAMILIAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La Sala Porta4 ha programat DOS FAMILIAS durant els diumenges del mes de febrer i segons ens van comentar, al mes de maig es representarà també a La Vilella. Per poder tirar endavant el projecte José Pascual Abellán, va impulsar la creació de la nova companyia “Dos familias”, formada pel mateix Abellán, l’actriu Annabel Totusaus, els actors Pau Sastre i Eduardo Telletxea i el director Sergio Arróspide. L’estrena oficial la va acollir la desapareguda Sala Trono, de Tarragona, a l’abril de 2016, on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.

This slideshow requires JavaScript.

Una peça de les que arriben al cor, pel text i per unes interpretacions tan convincents que hem acabat plorant amb els protagonistes i ens ha permès posant-se en la pell de tots tres, ara amb un, ara amb l’altre. Un text que ens parla de les implicacions emocionals que l’acollida d’un nen representa per a les dues famílies: la dels pares biològics i la dels pares acollidors. Un text que va ser elaborat després d’un treball d’investigació al voltant del tema mitjançant la col·laboració de famílies i associacions que treballen amb nens d’acollida.

DOS FAMILIAS ens parla d’un nen de dos anys, en Lluís a qui el seu pare biològic no coneix, en Miquel va ser apartat del nen en néixer per problemes amb les drogues i amb l’alcohol. La mare del nen va morir sense conèixer el seu fill. Ara, en Miquel, ha recuperat el control, ha deixat de beure i drogar-se i vol recuperar al seu fill. Té molta por. Se sent insegur. Però ho desitja de tot cor. La seva alegria és desbordant quan li comuniquen que li tornen la custòdia del nen i que el podrà recollir l’endemà.

Continua llegint →

– Teatre (155) – UNA CASA A L’EST (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 15.01.2017

Deixa un comentari

UNA CASA A L’EST –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UNA CASA A L’EST, del Col·lectiu La Santa, és el primer espectacle de EL CICLÓ 2017, III Cicle de Companyies Independents en residència del Teatre Tantarantana.; A la crònica de la roda de premsa d’aquesta obra podeu veure quines són la resta de propostes d’aquest CICLÓ 2017.

Laura Mihon, l’autora del text, va arribar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. Venien de Romania on la dictadura de Ceaucescu havia caigut feia tan sols 3 anys. Es van establir de forma temporal però es van acabar quedant. Laura es va criar a Espanya però mantenint una estreta relació amb el seu país d’origen on visitava anualment als seus familiars de Bucarest. Ha escrit aquesta obra, alimentant-se de la seva pròpia historia però també ha recollit part de totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts.

Malgrat tot, l’autora ha volgut posar l’accent en les relacions personals i els conflictes dels personatges que lluiten entre el fet de voler saber i el no voler saber, i no tant en el context històric… i per tant la narració que explica aquesta obra, transcorre en qualsevol dels països excomunistes.

Després de la caiguda del comunisme, un arxiver (excel·lent Pau Sastre) custodia milers de dossiers personals de l’època de la dictadura. Dos germans, Mònica i Florentin, fills d’emigrants del país i criats a Occident, tornen per buidar la casa familiar que els seus pares han decidit vendre perquè ja han pres la decisió de no tornar.

Continua llegint →

– Teatre – CAIGUDA LLIURE (****) – Àtic22 – 31/05/2014

2 respostes

Tornem de nou a aquest espai, per nosaltres gairebé màgic, que fa relativament poc temps hem descobert…. Àtic22, i tornem a gaudir de molt bon Teatre i a un preu molt i molt assequible per totes les butxaques, 9 €.

Aquest cop hem vist la producció CAIGUDA LLIURE, que en realitat son tres peces de diferents autors, però lligats d’alguna manera per un fil conductor…. la caiguda d’un cadàver a traves del pati interior d’una escala de veïns; es narra el què passa a l’interior de tres pisos d’aquest edifici abans, durant i després de la caiguda. Els autors son Marta Soler, Jordi Centellas i Marc Guevara.

… i ens tornen a sorprendre amb una magnifica representació… i això que jo no soc gens partidari de relats curts, units per un sol títol; però sembla que estic canviant d’idea, perquè aquesta vegada em va agradar i molt.

Imagina’t que un dia ets al menjador o a la cuina o al lavabo o a qualsevol racó de casa teva i de cop sents que un cos ha caigut celobert avall. Què fas si un fet inesperat com aquest irromp en la teva quotidianitat d’una manera tan contundent?

Continua llegint →