Arxiu d'etiquetes: Pau Miró

– Teatre – TERRA BAIXA (***) – Teatre Borras – 14/11/2014

Aquest passat divendres vàrem acudir al Teatre Borràs, una mica amb la mosca darrera l’orella, ja que NO és un teatre al qual nosaltres acostumem a anar-hi, a causa de la seva programació que no lliga massa amb els nostres gustos teatrals; de fet, repassant el que hem vist i publicat aquests darrers quatre anys al Blog, veiem que tan sols un cop l’any 2011, vàrem assistir a veure Madame Melville; això és ben poca cosa si pensem que hem publicat al voltant de 500 cròniques de Teatre.

IMG_9359.PNGPerò crèiem que la cita amb Lluís Homar, era del tot inexcusable, ja que el considerem un dels grans actors de casa nostre i mai ens ha decebut en cada una de la multitud d’interpretacions que hem vist d’ell. Aquesta TERRA BAIXA, tampoc és una excepció i abans de seguir la crònica hem de dir que tornem a caure rendits davant la seva gran professionalitat com a actor.

Aquesta proposta de representar en solitari a escena, els quatre papers principals de TERRA BAIXA d’Àngel Guimerà, sembla que era un somni mai complert de Lluís Homar, i per tant cal felicitar-lo per haver aconseguit aquest repte que considerem no és gens fàcil, i ens traiem el barret davant d’aquesta classe d’interpretació.

Un cop dit això, també hem de dir que una representació Teatral no hauria de basar-se únicament amb l’exhibició d’una bona interpretació per molt valuosa que aquesta sigui, i crec que en aquest cas, gairebé tota la resta no ha estat a l’altura del que almenys nosaltres esperàvem.

Creiem que en un monòleg, els espectadors haurien de veure la representació molt mes propera i no pas en un espai tan gran com la Sala del Teatre Borràs, que a mes a més té una boca d’escenari molt alta, que agreuja aquesta llunyania del’actor vers als espectadors. Evidentment és un tema de costos i es recullen molts més “calerons” a mesura que l’aforament en cada funció és més gran, però als teatraires que anem a veure un tipus d’espectacle així, necessiten veure les expressions de la cara de l’únic actor, si pot ser a un parell de pams de la seva butaca; hauria estat perfecte poder veure aquest “Tour de forçe”, almenys en una disposició del públic a 3 bandes, de poques fileres i sobretot a la mateixa alçada.

IMG_9358.JPG

Continua llegint

– Teatre – DES DE BERLIN, TRIBUTO A LOU REED (****) – Teatre Romea – 12/09/2014

A vegades t’ajuden a valorar, en la seva justa mesura, opinions contràries a la qualitat d’un determinat espectacle; aquesta vegada va passar exactament això, ja que un parell de dies abans d’anar a veure “DESDE BERLÍN, TRIBUTO A LOU REED”, un amic teatraire de pro, que ja l’havia vist prèviament, ens va comentar que no li havia acabat de fer el pes. Per tant, una mica decebuts per aquesta opinió ens vàrem dirigir al Teatre Romea, tenint quasi la seguretat de què seria un espectacle fallit.

IMG_8333.JPG

Potser aquesta predisposició a què veuríem una producció que no ens agradaria, va fer que al final de l’espectacle l’Imma i jo ens miréssim amb cara d’incredulitat i al mateix temps ens vam dir l’un a l’altre…. m’ha agradat moltíssim … i ens vam posar a riure per la coincidència d’opinió i la sincronia en el moment d’expressar-ho.

Us explico això, per tal de què preneu bona nota, ja que les opinions són molt subjectives i no heu de fer massa cas a les nostres opinions escrites al Blog; cada un de nosaltres té uns interessos culturals i inclús el nostre estat d’ànim en un determinat dia, pot influir positiva o negativament en aquesta valoració.

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 2 de març de 1942 – Long Island, 27 d’octubre de 2013) poeta, cantant i músic estatunidenc, considerat com una de les icones més importants del rock, que va influir de manera notable en corrents com el rock alternatiu, el glam o el punk.

Només va gaudir de l’estrellat popular internacional a principis dels anys 70. Finalment, el seu personatge fosc, portaveu d’homosexuals, travestis i sadomasoquistes, va acabar sent més reconegut a Europa que al seu país, on també es van apreciar les seves qualitats literàries.

Continua llegint

– Teatre – ADIOS A LA INFANCIA, una aventi de Marsé (****) – Teatre Lliure Gràcia – 13/12/2013

Anna LizaranAbans de començar la meva crònica… i com aquest espectacle es representa a la Sala (encara sense nom) del Lliure de Gràcia, aprofito per reivindicar de nou, tal i com ho faig sempre a la columna de la dreta d’aquest Blog, que els responsables del Teatre Lliure posin el nom de ANNA LIZARAN a la Sala del Lliure de Gràcia.

Aquest fet no farà que el públic deixi d’anomenar al Teatre “El Lliure de Gràcia”, però crec que l’Anna es mereix com a mínim que el seu nom consti a l’entrada de la Sala.

cartell_adiosEl mateix dia que hem d’assistir a la representació de ADIOS A LA INFANCIA, llegim un parell de critiques on no deixen gaire be l’obra, ni la direcció … ni tan sols les interpretacions. El seu argument principal, es que la representació teatral es massa literaria,  te poc de llenguatge teatral… i que el text no arriba al públic.  Ens deixa una mica ensopits i assistim al Teatre creient de debò que ens avorrirem.  Avanço que la nostra valoració difereix en 180 graus aquest anàlisi i no entenem com un professional de la critica teatral, pot arribar a dir que aquest espectacle no te res de Teatral….  mare de la “constitució intocable”, quina bajanada !!!

Des de l’inici e inclús abans de començar el públic es veu engolit dins d’una festassa al local de la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, on la gent anava a ballar i a passar-ho be (precisament el local que ara ocupa el Lliure de Gràcia)… i ens transporta a una època no massa llunyana. Els espectadors poden sortir a ballar juntament amb els actors de l’obra. En Sisa dalt d’un escenari desgranant cançons de l’època i acompanyat per una orquestrina.

….. oh benvinguts passeu, passeu!!

Continua llegint

Teatre – ELS JUGADORS (****) – Teatre LLiure de Gràcia

Un altre cop aquesta setmana ens apropem al Teatre de nou, el dissabte 21/04/2012 quant gairebé tothom esta pendent del Barça-Madrid, nosaltres ens encaminem al Teatre Lliure de Gràcia per veure ELS JUGADORS, una obra escrita i dirigida per la mateixa persona, en PAU MIRÓ.

Quatre “monstres” de l’escena catalana son els protagonistes d’aquesta historia, ni  mes ni menys que ANDREU BENITO, JORDI BOSCH, BORIS RUIZ i JORDI BOIXADERAS. Amb aquest poker de asos crec jo que qualsevol persona que li agradi tan sols una mica el Teatre, sense pensar-s’ho massa reservi entrades el mes ràpidament possible…. i ja us dic que encertarà de ple.

En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes, un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decideixen a arriscar-se. En aquest moment el joc es torna perillós.

Però es que a mes a mes l’argument i la manera de explicar-ho es de plena actualitat ja que ens toca molt d’aprop… és teatre contemporani del que marca en el mes profund de les persones… pot passar al costat de casa nostre i de fet personalment em sento força identificat… i com jo crec que forces persones de la meva generació.

Continua llegint