Pau Escobar |

ELS DESGRACIATS (temp. 19/20 – espectacle nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres 6 de novembre vam fer cap al Teatre La Gleva per veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. Llavors a la seva estrena, a la Sala Atrium, estava interpretada per Jordi Vilches i Bruno Bergonzini i la va dirigir Iván Morales.

La companyia “Todo por el Punk” la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra.

L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz.

Una peça que explica la història de dos pallassos, en Baptiste i en Jack que viuen en una carpa de circ en estat ruïnós. Ja no tenen públic i fa temps que viuen sols, …. només es tenen l’un a l’altre. Una història que barreja terror, “humor” de clown i molta nostàlgia en els dos personatges protagonistes. Recorden a l’home forçut, les acrobàcies de la ballarina russa, els riures dels nens, els aplaudiments, …..

Jack sembla el més fort de tots dos i lluita perquè en Baptiste, amb greus problemes de mobilitat, no perdi l’esperança de veure tornar el seu amor, la Svetlana, amb qui hi ha somniat que l’espera “allà a fora”. Però al mateix temps farà tot el possible perquè en Baptiste no marxi. Tenen gana, molta gana i només els hi queda una mandonguilla, la de la reserva de la reserva de la reserva.

Com pot una persona retenir un altre?? Com aconsegueixes que no t’abandonin??

Els Desgraciats és una història d’amor tèrbola i perversa de riures, llàgrimes, de culpa i de sang.

Una peça que a nosaltres ens ha semblat fosca i depriment en plantejar un món decadent on dues persones sobreviuen sense cap mena d’esperança. Un plantejament de la vida com un mer exercici de supervivència.

Continua llegint →

SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Terrats en Cultura, és una iniciativa de Coincidències, associació cultural que impulsa aquest esdeveniment amb uns escenaris fora de l’habitual. Enguany, la seva sisena edició de la qual vam parlar arran de la Gala de presentació que va tenir lloc el passat mes de maig.

Gràcies als amfitrions, gent que cedeix el seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques a l’aire lliure, algunes d’elles amb vistes privilegiades de la ciutat.

En aquesta ocasió però, el terrat del barri de Les Tres Torres de Barcelona, no en tenia de vistes, perquè estava situat a sobre d’una antiga caseta de planta baixa, però que era idíl·lica per poder gaudir plenament de l’obra “SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO“, en la segona nit de representació.

Un nou text del dramaturg irlandès John O’Donovan, que establert a Londres, és autor d’una obra extensa que s’ha estrenat a teatres londinencs com The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama, Southwark Playhouse, Theatre503, Arcola Theatre i RADA. Aquest text “If we got some more cocaine, I could show you how I love you” va ser estrenat a l’Old Red Lion Theatre l’agost de 2016 i va obtenir un premi IARA al millor dramaturg.

Aquesta peça, traduïda per Gemma Beltran, té lloc dalt d’un terrat, de manera que l’espectacle, dirigit per Alberto Díaz (director de EL LLARG DINAR DE NADAL), s’adapta extraordinàriament a l’espai escènic.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint →