Arxiu d'etiquetes: Patrick Marber

– Grec2014 – Teatre – LA PARTIDA (*****) – Teatre Romea – 06/07/2014

Un altre sorpresa agradable d’aquest GREC2014….. LA PARTIDA.  Un altre cinc estrelles a “Voltar i Voltar”.

La Partida - Teatre Romea - Grec2014 - Fotos David Ruano 1De nou en Julio Manrique dirigeix amb mestria, una nova producció i ens torna a deixar meravellats amb la seva manera de muntar peça a peça, un espectacle al que auguro una molt bona acollida per part del públic.  Juntament amb la seva parella, Cristina Genebat, formen un tàndem difícilment superable, ella com adaptadora del text i ell dirigint tot l’entramat que suposo representa una producció d’aquesta envergadura, amb  un important grup de persones a les seves ordres, per tal d’intentar aconseguir l’excel·lència, que efectivament, aquesta vegada ha aconseguit.

Soc de l’opinió que el text en una obra de Teatre es importantíssim, i si no es així, malament;  perquè per molt bon director i molts bons actors, si  l’obra no m’acaba d’atrapar….. bufff.

 Després d’haver interpretat en John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena), “no es juga a les cartes, es juga a l’home”.
Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. Quin dels jugadors ha guanyat partida en realitat?
La Partida - Teatre Romea - Grec2014 - Fotos David Ruano 6

La Partida – Teatre Romea – Grec2014 – Fotos David Ruano

Es per això que a vegades en Teatre,  valorem tan sols la posada en escena i les actuacions, però no la vàlua d’un text que interessi des de el minut 1 de veure’l representat a un escenari. Es per això que en aquest cas, voldria remarcar que el text de Patrick Marber, m’ha resultat fascinant, perquè encara que el tema del joc mai m’ha interessat gens, amb l’excusa d’una jugada de pòquer en un soterrani, m’ha transportat sense gairebé ni adonar-me, al fons de l’anima que tot esser humà te, com la protecció paternal, la dependència filial i moltes vegades egoista dels fills, l’amistat, l’angoixa …i fins i tot la desesperació en algun moment donat de la vida.

Continua llegint

– GREC 2012 – (11) – Teatre – SENYORETA JÚLIA (****) – Teatre Romea

Ahir dimarts 17 de juliol ens apropem al Teatre Romea per tal de veure una obra teatral que teníem moltes ganes de veure i que no hem pogut veure abans per tal de prioritzar unes altres propostes del GREC 2012 que es representaven únicament un parell de dies. Es tracta de SENYORETA JÚLIA.

La senyoreta Júlia (en suec; Fröken Julie) és una obra de teatre realista escrita el 1888 per August Strindberg, que tracta de les classes socials, l’amor / luxúria i la batalla dels sexes amb un fort toc de determinisme (s’entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l’atzar prengui un paper en cap moment).

En la nit de Sant Joan de 1874 en l’estat de Count a Suècia, la jove noble Júlia, que intenta escapar d’una existència plena de costums socials i passar una bona estona, decideix anar a ballar a la festa dels servents, on sedueix a un lacai anomenat Joan. Aquesta nit Joan i Júlia consumeixin el seu amor, cosa que resulta dramàtic per Júlia, qui veu tacada la seva posició social, en haver-se relacionat amb un criat. Joan la convenç dient-li que l’única manera d’escapar de la seva dificultat és el suïcidi.

L’acció pren lloc en la cuina del senyoriu del pare de Júlia, on la núvia de Joan, una serventa anomenada Cristina, cuina i de vegades dorm mentre Joan i la senyoreta Júlia parlen. La lluita de classes i el poder estan molt presents en l’obra.

Júlia exerceix poder sobre Joan, perquè és d’una classe social més alta, però, Joan té el poder sobre aquesta, perquè és un home. El comte, el pare de la senyoreta Júlia (un personatge que no apareix en escena), exerceix el poder sobre ambdós personatges perquè és un home noble, el patró de Joan i el pare de la senyoreta Júlia.

Gairebé un segle més tard, el dramaturg i guionista britànic Patrick Marber va escriure After Miss Julie i va traslladar l’acció a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès el 1945. Va saber a mes a mes, polir l’odi a les dones que declarava tenir l’autor Strindberg i va posar mes accent en la lluita de classes. 

Continua llegint