Arxiu d'etiquetes: Paolo Fanale

– 166 –  Òpera – LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart  (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu  (temp. 19/20 – espectacle 114 ) – 2020.02.25

LA CLEMENZA DI TITO (temp. 19/20 – espectacle 114)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dins del nostre abonament del torn “A”, ahir dimarts vam poder veure LA CLEMENZA DI TITO de Wolfang Amadeus Mozart , òpera en dos actes sota la direcció escènica de David McVicar i la direcció musical de Philippe Auguin.

LA CLEMENZA DI TITO, és una història de l’imperi romà, al segle I de la nostra era i ens explica la conjura de Vitellia (Myrtò Papatanasiu), i del seu amant Sesto (Stéphanie d’Oustrac) per assassinar i enderrocar Tito (Paolo Fanale) l’emperador. Un emperador que, un cop coneguda la conxorxa, preferirà mostrar clemència perdonant els conspiradors.

McVicar ens presenta una posada en escena d’una sobrietat i foscor “monumentals”, tota l’escenografia amb tonalitats grises i el vestuari negre que anacrònicament no correspon a l’època que representa. Tan sols l’emperador i Servilia (Anne-Catherine Gillet) la germana de Sesto, vesteixen de blanc. L’única nota de color, la donarà la capa de l’emperador i el cap del bust de Vespasià que tenyit de vermell es descobreix al segon acte. Aquesta posada en escena és de llarg el que menys ens va agradar.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de A. Bofill

Una escenografia per oblidar de David McVicar i Bettina Neuhaus, que compta amb cinc grans peces arquitectòniques que es desplacen horitzontalment i reiteradament al llarg de l’escenari, creant els diferents espais on transcorre l’acció, l’espai urbà, el Palau de l’emperador, el Capitoli o les estances privades. Una gran gelosia indica la separació entre interior i exterior.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF (***1/2) en directe desde el MET de NY – Cinemes Icaria Yelmo – 14/12/2013

Fa tan sols una mica mes de 9 mesos, vam assistir (a través del cinema) a un altre producció  de la mateixa òpera de Verdi, FALSTAFF…. i el curiós és que el protagonista era el mateix baríton, en Ambrogio Maestri, que sembla tothom coincideix que és un dels millors Falstaff’s de la història operística.

En aquella ocasió va ser una producció de l’òpera de La Bastille de Paris.

Dissabte passat, 14 de desembre i en directe des de el Metropolitan de New York, assistim en directe a un altre producció de la mateixa òpera i tornem a veure a dos cantants en el mateix paper, el mencionat Ambrogio Maestri i també a Paolo Fanale en el paper de Fenton.

Cartell Falstaff MET

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint…” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF de Giuseppe Verdi – en directe des de l’òpera de la Bastille de Paris – Cinemes Girona

Per MIQUEL GASCÓN

Ens assabentem de què el dimarts 12 de març en els cinemes Girona, retransmeten en directe l’òpera FALSTAFF des de l’òpera de la Bastillle de Paris. El curiós i per altra banda escandalós del cas… és que hem pogut comprar les entrades per avançat i amb descompte dels TRESC, 7 euros mes barates que en els cinemes Bosque de la cadena Balaña… i és la mateixa retransmissió.

falstaff_cartell

Molts dels amics que acostumen a venir a aquestes retransmissions operístiques, clarament “deserten” a favor del futbol per tal de veure el partit de Champions del Barça amb el Milan. Se l’han jugada i pensem que patiran de valent… però la sort els va de cara, ja que a la mitja part de l’opera ens assabentem que el Barça guanya un a zero….

La Sala dels cinemes Girona a menys d’un terç de les localitats plenes. Per sort tenim uns amics que ens acompanyen en la seva primera incursió en aquest tipus de retransmissions en directe… la Montse i en Quim (amics des de fa molts anys i que ara ens hem retrobat a partir de la publicació del Bloc).

Opera de la Bastille - Paris

Opera de la Bastille – Paris

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint …” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint