Arxiu d'etiquetes: Paco Mir

– 135 – Teatre – HITS del TRICICLE (🐌🐌🐌🐌🐌) – T. Coliseum – (temp. 19/20 – espectacle 086) – 2020.01.30

HITS del TRICICLE (temp. 19/20 – espectacle nº 086)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquesta temporada ha tornat el Tricicle al Teatre Coliseum, per oferir cinquanta noves representacions de HITS, la proposta que significa el seu comiat dels escenaris. Encara, que tal com van manifestar en la roda de premsa del passat dia 22, “ens reservem el dret de tornar, si algun dia ens vingués de gust“.

HITS, acrònim d’Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent, o acrònim d’Humans Immortals Teatralitzant Situacions, o també acrònim d’Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols  reuneix dotze esquetxos seleccionats a través de votacions populars a la pàgina web de la companyia, i un ampli resum que tanca l’espectacle, compost de gags molt curts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I com ells mateixos diuen, el nom no enganya, HITS és el millor del millor del millor de Tricicle, …. o gairebé. Una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicòmic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits (2012)

Unes quantes projeccions, abans i al llarg de l’espectacle acaben de contextualitzar i fer valdre la llarga història d’aquest grup format per Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans.

TRICICLE és una companyia de teatre gestual, en la que l’humor és la base fonamental de tots els seus espectacles, creada a Barcelona l’1 de novembre de 1979 representant petits esquetxos en carrers i espais alternatius. Es van estrenar teatralment, a La Villarroel, l’any 1982 amb l’espectacle Manicòmic que ja va obtenir un premi al Festival Internacional de Sitges aquell mateix any.

Han estat quaranta anys de trajectòria fent televisió, cinema i teatre, han tingut projecció internacional i han estat reconeguts arreu tret de, com ells mateixos planyen, per les institucions públiques catalanes.

Continua llegint

– 048 – Teatre – PEL DAVANT I PEL DARRERA (🐌🐌🐌🐌) — Teatre Borràs (temp. 19/20 – espectacle 028) – 2019.11.20

PEL DAVANT I PEL DARRERA (temp. 19/20 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Com de ben segur sabreu, nosaltres no som massa de comèdies esbojarrades i segurament per això aquesta producció, PEL DAVANT I DEL DARRERA la temporada passada no l’havíem prioritzat a la nostra agenda.

A més a més crèiem que fa uns anys ja l’havíem vist en una altra versió, … i és que a Barcelona des del 1985 quan es va estrenar a la ciutat, ja s’han pogut veure diferents versions, estrena el 1985 (Condal) – 1996 (Victòria i Goya) – 2002 (Borràs) – 2010 (Borràs) i finalment aquesta versió de Paco Mir el 2018, que ara en el 2019, podem tornar a veure en el mateix teatre, gairebé interpretada pels mateixos actors.

Aquesta proposta en les seves diferents versions, s’ha pogut veure en 50 països diferents i ha estat traduïda a 28 idiomes.

Aquesta versió de Paco Mir i dirigida per Alexander Herold , la temporada passada va ser tot un èxit de públic. És per això que no ens hem pogut estar i ens hem “arriscat” a veure-la, encara que erròniament temíem que no seria el tipus de teatre que més ens satisfà. Ahir dimecres 20 de novembre, finalment vam anar al Teatre Borràs per tal de poder veure-la.

Hem de reconèixer que estàvem totalment errats, perquè tenint en compte que es tracta d’una comèdia comercial d’embolics, i que no té massa argument, ens ho hem passat “pipa”, hem rigut força i valorem la proposta com excel·lent, perquè assoleix el seu objectiu al 100% i creiem que darrere de tot plegat existeix una feinada mil·limetrada, tant de direcció com d’interpretació, amb ni més ni menys que 9 actors a l’escenari.

PEL DAVANT I DEL DARRERA (títol original en anglès, Noises Off) va ser escrita pel dramaturg anglès Michael Frayn, estrenada a Londres l’any 1982 i que va estar nominat al Premi Tony a la millor obra l’any 1984.

L’autor va escriure un esquetx de 8 minuts per a una gala benèfica a encàrrec d’Elisabet II del Regne Unit, i un productor que ho va veure li va donar un xec dient que es quedava l’obra sencera, de manera que Frayn va haver d’escriure ràpidament tot el text, però va conservar aquest esquetx en el segon acte.

Continua llegint

– 364 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.07.15 (temp. 18/19 – espectacle  nº 281)

DE MARES I FILLES (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns dia 15,  vam fer cap al Teatre Poliorama per veure una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla.

Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia, i que estarà en cartell al Poliorama fins al dia 24 de juliol en sessions de dilluns, dimarts i dimecres.

Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família.

Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir,  que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de “I deien que plouria“.

Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja d’emocions que ens aclapara i que ens arrosseguen a l’habitació de l’hospital on la mare i la filla parlen del passat i del present, de les 1001 coses que s’haurien de dir abans ….. que sigui massa tard.

Perquè la vida passa tan de pressa que el que ens pensem que serà demà, ja és avui  …..

Mont Plans i Annabel Totusaus són dues actrius que  tenen el do de la comèdia, però al mateix temps són capaces d’imprimir a les seves interpretacions el dramatisme necessari per donar la pàtina de seriositat que provoca en nosaltres, els espectadors, el toc de reflexió que el text busca.

Mont Plans (Artés, 1948) a qui hem vist treballar recentment a “El gran Mercado del Mundo” (vegeu aquella ressenya) (TNC, maig 2019), … és coneguda per haver estat una de les actrius de referència de La Cubana i Dagoll Dagom, i una de les recordades “Teresinas”. Una actriu que ha desenvolupat sempre una brillant feina teatral en tots tipus de papers i que aquesta nit ens ha captivat per la seva naturalitat.

Annabel Totusaus (Calafell, 1974) és també una actriu nascuda a La Cubana i actriu de Dagoll Dagom. L’última proposta en què la vam veure treballar va ser “El llibertí” (vegeu aquella ressenya) en aquest mateix teatre durant la temporada 2017/18.

Mare i filla, ens captiven des del primer moment dins les teranyines del seu passat; un dragonkhan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Dues personalitats contrastades, una mare despreocupada, que viu la vida intensament i que far “volar coloms”, les seves vivències són fruit de la seva imaginació? O realment ha viscut la vida que explica que ha viscut? Va viure realment el maig del 68 a París? És de veritat activista de GreenPeace?

Continua llegint

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Continua llegint

– Teatre (23) – ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS – Club Capitol (🐌+ 🐚) – 15.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS (guia essencial per entendre la parella) – 

John Gray és un autor nord-americà que escriu sobre les relacions i el creixement personal. L’any 1992 va escriure el llibre que el va catapultar a la fama en convertir-se en un best-seller….”Els homes són de Mart, les dones són de Venus“. Els llibres de Gray parteixen de la premissa que els homes i les dones són intrínsecament diferents i que la igualtat només s’aconsegueix acceptant aquestes diferències en lloc d’intentar igualar-les.

Fa més de set anys que l’autor i actor francès Paul Dewandre va fer l’adaptació teatral d’aquest llibre, i des de llavors s’ha representat ininterrompudament en els escenaris francesos. A partir d’aquesta adaptació Paco Mir la va traduir i adaptar fent una versió amb més components còmics i retallant la durada. L’any 2014 va ser estrenada al Poliorama amb Jordi Martínez. Aquesta és la tercera temporada d’aquesta producció, aquesta vegada en el Teatre Capitol i amb Jordi Díaz a l’escenari.

els-homes-son-de-mart-i-les-dones-de-venus-3

Esperàvem trobar molts tòpics i hem trobat tots els tòpics, de fet tota la producció és un tòpic, des de la posada en escena on volen simular que estem en un curs de formació on el primer que ha de fer el professor és passar llista (?), tres pissarres, una vermella (homes), una verda (dones) i la neutral de color negre.

Voler donar proximitat interactuant amb el públic amb preguntes que requereixen respostes globals i evidentment tòpiques.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 28/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

NIT DE MUSICALS: SWING BROADWAY –  

Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.

A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.

Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.

Continua llegint