Arxiu d'etiquetes: Pablo Molinero

– Teatre (112) – SÂLMON Fest. – AFASIANS (🐌🐌🐌🐌) The Last conference – Mercat de les Flors – Sala MAC – 03.12.2016

AFASIANS The Last conference

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Havíem vist algun espectacle de “Los Corderos” i no havíem pogut connectar gaire que diguem; recordem un d’ells molt especialment, “El cel dels tristos” que vàrem poder veure en el Festival NEO de l’any 2012… i llavors no vàrem entendre res, ni vàrem poder connectar amb l’espectacle en cap moment.

Ara anem a veure aquest AFASIANS, que es va presentar al Grec d’aquest any, amb moooooltes expectatives, malgrat que encara teníem els nostres dubtes, però ens vam animar i esperem amb ganes la data de la seva representació dins del SALMON Fest., a causa de la gran acceptació i bones crítiques que havia rebut al Grec. Per aquesta producció Los Corderos, han unit les seves forces amb ZA !, per la qual cosa s’han multiplicat per dos…. 2 x 2 = 4. No sabem pas si és a causa d’aquesta multiplicació, però hem de dir que ha estat una agradabilíssima sorpresa, perquè hem gaudit de valent des d’abans de començar la representació.

afasians-salmon-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

…. I és que tot just entrem a la sala, amb presses per tal d’asseure’ns a la fila 1, un actor ens aborda i ens ofereix si volem prendre alguna cosa… voleu cervesa o vi ?… Jo demano cervesa i l’Imma vi….. blanc o negre ?, blanc respon l’Imma, malgrat que ella ja s’ensuma de què tot és una conya marinera…. jo no sóc dona i per tant m’ho empasso.

Dos dels 4 actors estan ja a l’escenari, cantant cançons conegudes per tothom, malgrat que una cosa no quadra gaire, ja que les cançons tenen la lletra canviada i totes parlen de gats.

…. i comença el show en forma de conferència qüantica !!!

Continua llegint

– Teatre – NEO 2012 (d) – Noves Escenes Obertes – EL CEL DELS TRISTOS (*) – PENDENT DE VOTACIÓ (***)

El diumenge 13 de maig 2012, tornem per ultim cop al FESTIVAL NEO 2012, per tal de veure dues propostes mes. Aquesta vegada accedim als dos recintes del Teatre lliure de Montjuïc, on fins l’any passat es celebraven totes les representacions de RADICALS. Amb aquestes dues propostes hem assistit a 8 espectacles diferents en els pocs dies que ha durat el Festival.

El primer espectacle al que assistim en la Sala Fabiá Puigserver, es EL CEL DELS TRISTOS (*)

El cel dels tristos (o la impossibilitat de ser millor persona) és un paratge anímic situat en algun lloc entre les orelles i el clatell on fa niu el nostre fantasma fonamental. Per travessar aquest enigmàtic estadi i aterrar en una ment feliçment deserta, no convé ser o no ser, ni desitjar o no. Allí, transcendir es converteix en no esperar res. Entre l’espera i l’esperança passa tot. Res de hipòtesis, res de conjectures. Teràpia o mort. Immolació pseudopsicofilosòfica a la caça de raons per continuar seguint. No hi ha cap altra manera d’entendre l’existència que no sigui existir? Una migració exaltada cap als suburbis mentals que ens desequilibren per poder prendre inconsciència. Un lloc on renovar-se o morir.

Continua llegint