Festival TNT – EL BOSQUE (temp. 18/19 – espectacle nº 036)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Dijous, a Terrassa, va començar el Festival TNT en la que és la seva onzena edició, un dels esdeveniments d’arts escèniques que ofereix les propostes més avantguardistes i innovadores del món teatral.
Una edició, que tal com ens va explicar el seu director Pep Pla, a la roda de premsa de presentació del Festival, pretén ser més participativa, per al públic de sempre i per als nous públics. Un TNT que dóna suport a les propostes més innovadores, que interpel·la i no deixa indiferent. Un TNT que vol que l’impacte de la creació contemporània s’expandeixi.
De tota l’oferta que ofereix el Festival nosaltres hem agendat vuit entre dijous i divendres.
La primera de totes és la que té lloc a la Sala Muncunill, EL BOSQUE, una instal·lació que evolucionarà al llarg dels dies del Festival i que nosaltres veiem únicament fins divendres.
Aquest és un projecte creuat entre dos artistes que habitualment treballen en diferents territoris, Juan Navarro i Pablo Gisbert.
This slideshow requires JavaScript.
Juan Navarro és conegut per la seva feina com a intèrpret de propostes de Rodrigo Garcia; nosaltres el vam veure treballar al Festival TNT 2016 en l’espectacle inaugural “4 de Rodrigo Garcia” o al Radicals’11 en “Muerte y reencarnación en un cowboy“, sent també un creador escènic, performer i director.
CONDE DE TORREFIEL. Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba& Miquel Gascón –
Dins del cicle Transaccions que enguany han programat El Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima, dissabte dia 2 vam assistir a aquesta proposta de El Conde de Torrefiel a la Sala Pina Bausch.
Formada per Pablo Gispert i Tanya Beyeler el 2010, el Conde de Torrefiel és un projecte artístic en el qual conviuen literatura, arts plàstiques i coreografia. El Conde de Torrefiel forma part de l’equip artístic de la companyia de dansa La Veronal en la composició textual i dramatúrgica de les seves peces.
En aquesta proposta i a través de les històries i preocupacions de 12 joves europeus, l’espectacle pretén donar una visió de la societat contemporània, una societat que creuen perduda i sotmesa a una forma de feixisme quotidià; una reflexió sobre el nostre dia a dia i una pregunta sobre quan som realment lliures en els nostres pensaments i en les nostres accions.
Amb un llenguatge a mig camí entre la dansa i el teatre, la proposta compta amb una estètica visual i textual que potser quan va ser estrenada ja fa uns anys podria considerar-se potent. Dotze històries explicades amb ironia, de persones que amb desitjos sexuals “primitius” lluiten per mantenir les aparences. La divergència constant entre el que desitgen fer, el que socialment han de fer i el que realment acaben fent.
Dimarts al vespre vàrem treure el “morro” per la Plaça Margarida Xirgu, per tal d’estar presents a la “inauguració popular” del Festival Grec 2015. Creiem que oferir un espectacle de forma gratuïta, és simplement una excusa, per fer veure que aquest Festival està obert a tothom, independentment de la seva disponibilitat econòmica. No enganyen a ningú, perquè la realitat és que per poder participar d’aquest esdeveniment, s’ha de desembutxacar un bon grapat de diners, ja que els seus preus són realment prohibitius i sobretot els abonaments mal plantejats, perquè no tenen pas en compte el nombre d’espectacles adquirits.
La Plaça Margarita Xirgu, a l’hora de començar estava a menys de la tercera part de la seva capacitat i l’ambient era majoritàriament de gent jove; els bars improvisats per l’ocasió estaven literalment deserts…. i la veritat que feia una mica de llàstima veure tant desplegament amb un enorme escenari, equips de so i de mitjans tècnics, per la poca gent que estava present.
Solament faltava que el “cavall de Troia” Ada Colau, que sota l’aparença d’una ideologia esquerrana i populista, sortís a xuclar càmera i inaugurar el festival conjuntament amb el seu director Ramon Simó. Em va fotre molt que s’auto proclames defensora de la CULTURA, quan no és precisament una persona que sovinteja el món de les Arts Escèniques i mai s’havia pronunciat en aquest sentit; pura demagògia i unes enormes ganes d’aparèixer per tot arreu.
La veritat és que no vàrem estar massa estona i no podem fer una crònica com caldria del concert en el qual intervenien la Banda Municipal de Barcelona, Obeses i Oques Grasses.
Inauguració oficial – Dansa – VORÒNIA – La Veronal (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)
Dimecres era la inauguració oficial i en l’ambient es notava força, molts polítics, però quan dic molts, vol dir MOLTS…. i clar les sobtades ganes de “cultura” van fer assistir de nou a l’Ada Colau (només faltaria), rodejada de fotògrafs per totes bandes i ella molt satisfeta d’aquest seguiment mediàtic…. això si, almenys aquest dia va callar i no va fer demagògia cultural. A la política canvien les cares, però tot segueix exactament igual. A banda de polítics, suposo que hauria algunes persones aficionades a les Arts escèniques, que haurien comprat les entrades com nosaltres …. i dic suposo perquè el percentatge de gent de la faràndula, que anava de franc, era estratosfèric. De fet jo vaig comprar les localitats en el primer minut de posar-se a la venda, i les primeres 8 fileres senceres ja no estaven a la venda. És clar… diners públics que recullen entre els pocs que paguem els nostres impostos.
Però parlem de l’espectacle de Dansa que hem vingut a veure…. VORÒNIA. Com ja ens imaginàvem aquest nou espectacle ens ha tornat a fascinar i potser encara mes que l’anterior de La Veronal, SIENA, que vàrem veure a l’abril del 2013 al Mercat de les Flors. La Veronal, és una companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió.
VORÒNIA és un espectacle que abasta molt més que el món de la dansa, ja que també integra dins seu moltes facetes de les Arts escèniques com són el Teatre, l’opera, la mímica, la literatura e inclús la participació d’animals en el que vol ser un espectacle TOTAL.
Dues parts molt diferenciades, la primera és la“blanca” on apareix el teòric “bé”, simbolitzat per un nen, el seu naixement, l’anyell de deu, les religions monoteistes que manipulen la humanitat per tal de captar “clients”. La segona, la “fosca o vermella” on el “mal” es situa en la foscor i les tenebres, i que l’han volgut situar en un autèntic avern, en la cova més profunda del planeta terra, anomenada VORÒNIA, situada al Caucas occidental, on l’home no pot arribar al límit màxim de la seva profunditat perquè es tracta realment d’un infern on no podria sobreviure. És aquí on estan representats tots els mals de la humanitat, i La Veronal utilitza un ascensor al mig de l’escenari que sempre va de baixada i engoleix als seus personatges. El mal es va filtrant a poc a poc en totes les capes socials de la societat humana, arribant a corrompre el que va començar a fi de bé. VORÒNIA ens vol explicar aquest camí fosc cap a la destrucció de la persona i de la societat.
