Arxiu d'etiquetes: Òscar Molina

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 – espectacle nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

Continua llegint →

– 395 – Teatre – TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.08.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 302)

Deixa un comentari

TANCATS (temp. 18/19 – espectacle nº 302)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres. TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.

La companyia Versus Teatre va néixer el 1982 a les aules de l’Institut del Teatre de Terrassa i del Centre de Teatre de Granollers. Es va consolidar amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.

TANCATS és una comèdia àcida, plena de sarcasme i cinisme sobre la pèrdua d’escrúpols dins la família.

This slideshow requires JavaScript.

En entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.

A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.

Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.

La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a “fer passar per la pedra” a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.

Continua llegint →

– Teatre (323) – SOTA LA CATIFA (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 01.08.2017

Deixa un comentari

SOTA LA CATIFA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Per sort, quan acaba el Grec no s’atura del tot la maquinària de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona, gràcies a iniciatives com les dels teatres Gaudí, Versus, Teatre de l’Eixample, Teatre del Raval, El Maldà … que continuen programant alguns espectacles pels teatraires que es queden a Barcelona durant aquest mes de “sequera” cultural.

Ahir dimarts 1 d’agost, era nit d’estrena al Teatre Gaudí Barcelona i gran expectació per veure aquesta proposta escrita a quatre mans per Jordi Calafí i Alexis García i dirigida per Oscar Molina que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 28 de juliol.

I abans de començar (20,15 h) té lloc un petit concert, al vestíbul del teatre, per part del grup Malacara and Wilson Band. Aquests concerts de mitja hora de durada es repetiran els dies 3,10,11,12,16,18,25,26 i 31 d’agost i l’1 de setembre, amb cervesa gratuïta inclosa.

Estem davant d’un text escrit com un thriller en clau de comèdia. Els dos escriptors són experts en guions de sèries de televisió, a Catalunya Jordi Calafí i a Cuba Alexis Garcia.
que atrapa pel seu punt d’intriga.

Una habitació d’un luxós hotel. En Medina, un home elegant d’uns cinquanta anys, jau a terra, moribund. Hores després, David, Toni i Alex, tres detectius d’uns quaranta anys que són a l’hotel per participar en el congrés anual organitzat pel seu col·legi professional, venen a l’habitació del seu professor, Medina, a buscar-l0.

Medina no s’ha presentat a fer el discurs inaugural. Troben l’habitació regirada i sota la catifa, taques de sang.

Tots quatre personatges es coneixen de quan havien estudiat junts a la Universitat i tots quatre tenen una doble cara, amaguen tensions, enveges i algunes traïcions entre ells.

Continua llegint →

– Teatre (194) – AMICS ÍNTIMS (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 23.02.2017

Deixa un comentari

AMICS ÍNTIMS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres 23 de febrer era nit d’estrena al Teatre Gaudí. El dramaturg Ever Blanchet assegut a fora al costat de la taquilla. Ell és el director artístic d’aquesta sala i del Versus teatre i és l’autor de l’obra que s’estrena. La dirigeix Oscar Molina, un director que comença a ser habitual en aquestes dues sales.

Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d’una vida llarga en companyia.

This slideshow requires JavaScript.

Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d’en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.

L’espai escènic ens mostra dos espais, dues habitacions que corresponen una a cada casa, el llit, o sofà al mig de l’escenari és compartit, delimita els espais a banda i banda i serveix també de punt de trobada entre els membres de les parelles.

A l’obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d’una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l’altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d’impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.

Continua llegint →

– Teatre (147) – A CADA REY SU MERECIDO (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 03.01.2017

3 respostes

A CADA REY SU MERECIDO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dia 3 era nit d’estrena al Versus Teatre amb aquesta proposta escrita per Felix Hèrzog, una nova producció de Laboina Produccions de la que hem vist els dos darrers espectacles “Cloaca” i “La Peixera”.

Laboina Produccions és una petita productora de Barcelona creada en 2015 i especialitzada en projectes relacionats amb les arts creatives i visuals. Desenvolupen la seva activitat en els camps del teatre, del cinema i de la publicitat.

A CADA REY SU MERECIDO és una obra escrita en castellà i està dirigida novament per Òscar Molina amb un repartiment format pel mateix Hèrzog, per Julio Alonso i per David Solans que per nosaltres ha estat un gran descobriment en el món teatral, ja que, de fet, només l’havíem vist treballar a través de la pantalla a la sèrie de Merlí i a la pel·lícula Fill de Caín.

Julio Alonso és nascut a Salamanca i viu entre Barcelona i Madrid on és conegut i reconegut en el món de les arts escèniques i al que nosaltres havíem vist treballar a la sèrie Nit i Dia. En un primer moment el vam trobar una mica sobreactuat en l’escena quan va begut, però a mesura que va avançar la representació, hem de dir que la seva actuació ens va captivar.

De l’autor i actor Felix Hérzog no en teníem referencies i ens ha agradat molt tant com a dramaturg amb un text colpidor dels que fan reflexionar i t’emportis “deures” a casa, com per la seva convincent interpretació del personatge de Agatón, el germà gran.

Una posada en escena magnífica amb un gran tractament de la il·luminació que aconsegueix transmetre l’angoixa de viure en un entorn en guerra i on la malfiança, la precarietat i la por són la base de tot.

Continua llegint →

– Teatre (207) – CLOACA (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 12/06/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta producció de l’obra de Maria Goos porta una llarga trajectòria als escenaris catalans i ara torna de nou al Teatre Gaudí. En paraules de la mateixa autora, aquesta versió catalana és una de les millors que ha pogut veure de la seva obra.

CLOACA tracta sobre l’amistat de quatre homes adults i com el pas del temps i la recerca constant d’èxit, diners i poder acaba perjudicant el vincle de la relació.

Un grup d’amics de joventut es retroben després d’una temporada allunyats i on cadascú ha seguit el seu camí sense saber-ne poc o no res dels altres tres.

Comença l’obra amb en Pieter, que lesionat per un accident de bici, rep de cop la visita d’en Jan que busca un lloc per viure temporalment, en haver deixat la seva dona.

Pieter és un funcionari públic que col·lecciona pintures descartades pels museus. Rep una trucada que l’informa que ha de retornar-les. Aquest fet, és el deslliurador de tota la història.

Continua llegint →

– Teatre – LA PEIXERA (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 29/04/2016

Deixa un comentari

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré “L’efecte 2000” escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com “LA PEIXERA“.

Toni Cabré (Mataró, 1957) és un dramaturg i guionista català conegut pels seus treballs teatrals, molt sovint vinculats a la tecnologia, que l’ha fascinat des de sempre, i potser una de les raons importants és que la seva professió està lligada a la informàtica. Ha estat també guionista de conegudes sèries de TV-3 com “Laberint d’Ombres” o “La Riera”.

“LA PEIXERA” l’interpreten Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé, Jaume Casals i Òscar Molina. La direcció de l’espectacle és també de l’Òscar Molina, qui també és l’autor de l’escenografia i de l’espai escènic, juntament amb Jofre Blesa.

“LA PEIXERA” compta amb la música de la banda Malacara & Wilson, composta expressament per a l’espectacle. Aprofitem per anar divendres per gaudir de la mitja hora prèvia de música en directe que ofereix Malacara & Wilson tots els divendres i dissabtes.

Continua llegint →

– Roda de premsa de LA PEIXERA – Versus Teatre – 20/04/2016

Deixa un comentari

Aquest matí he estat convidat a assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral que es podrà veure a partir del 27 d’abril al Versus Teatre.

Es tracta de LA PEIXERA, un text escrit ja fa gairebé 19 anys pel dramaturg Toni Cabré, que va ser guanyador del premi Ciutat d’Alcoi, sota el nom “L’efecte 2000” i que va ser publicat a la tristament desapareguda col·lecció “El Galliner” d’Edicions 62, l’any 2000. No obstant això, fa uns 3 o 4 anys el seu autor va revisitar el text i segons les seves paraules “el va pentinar” per tal d’agilitzar una mica els seus diàlegs.

Malgrat que aquest text ha estat premiat i va estar força reconegut en el seu dia, malauradament mai s’havia estrenat professionalment. L’autor ens comenta que ell no es considera pas un escriptor i si en canvi un dramaturg o autor teatral; afirma que ell contínuament escriu i no pensa mai, si l’obra en què està treballant tindrà o no sortida posteriorment per poder-se representar en una sala de Teatre… si ho fes, potser buscaria agradar el més possible perquè fossin representades… potser llavors les faria més comercials; escriu el que li agrada en cada moment i no vol estar pensant en què després s’haurà o no de representar, com si fos una obra d’encàrrec.

Continua llegint →

– Teatre – ELS DIES FELIÇOS (*****) – Teatre Lliure Gràcia – 16/05/2014

14 respostes

llagrimes per l’Anna Lizaran

De nou tornem al Teatre Lliure de Gràcia …. i per tant, i de manera reiterada, no ens cansarem de demanar-ho una i mil vegades, el que ja tots sabeu … reclamem el nom d’ANNA LIZARAN per una de les sales del Teatre Lliure, a poder ser el de la Sala on ella va fundar i treballar durant una bona part de la seva vida…. el Lliure de Gràcia.

Precisament anem a veure un treball d’una de les grans de casa nostre … la gran actriu Emma Vilarasau, que com bé ja sabeu a nosaltres ens agrada moltíssim … i que de fet han treballat juntes en forces produccions amb l’Anna Lizaran, com per exemple “Les Noces de Figaro“, “Dansa d’agost”,”Un matrimoni de Boston”, “Agost”, ; segurament Emma és l’actriu que es mereix ser reconeguda com la seva hereva.

Els dies feliços - fotografia de ros ribas 1

Els dies feliços – fotografies de ros ribas

Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie, el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital davant la fragilitat i el pas del temps. ELS DIES FELIÇOS ….

Continua llegint →