Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.
El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.
La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.
Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:
1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)
Simfonia núm 5, en Do menor, op.57
A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.