Arxiu d'etiquetes: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

– 323 – Concert – CANTA AMB L’OBC (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 2019.06.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 243)

CANTA AMB L’OBC (temp. 18/19 – espectacle nº 243)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a l’Auditori el projecte CANTA AMB L’OBC, que s’ha dut a terme per segon any consecutiu. Han estat tres concerts únics, en que un cor de 360 persones han cantat acompanyats dels músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la batuta del mestre Miquel Ortega i amb Pere Lluís Biosca com a director assistent.

CANTA AMB L’OBC, forma part del projecte EO-LAB II de la Unió Europea, que vol promoure l’acostament de la música clàssica a noves audiències.

Elisenda Carrasco ha estat la directora del cor i David Pintó ha estat el director d’escena. Tres mesos d’assajos amb les 360 persones seleccionades per formar part del cor, i nosaltres hem pogut veure el resultat en el concert de diumenge dia 16.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Han interpretat les següents peces del repertori operístic i simfònic-coral:

De Giuseppe Verdi (1813-1901):

  • I vespri siciliani. Obertura
  • Macbeth: Patria opressa
  • Il Trovatore: Cor de Gitanos

De Pietro Mascagni (1863-1945):

  • Cavalleria Rusticana: Intermezzo

De Giacomo Puccini (1858-1924):

  • Turandot: Perchè tarda la luna ?

De Amilcare Ponchielli (1834-1886):

  • La Gioconda: Dansa de les hores

Continua llegint

– 266 – Concert de l’OBC – EL CONCERT PER A VIOLÍ DE BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌🐌) L’Auditori – 2019.05.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 195)

EL CONCERT PER A VIOLÍ DE BRAHMS (temp. 18/19 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una activitat programada pel cap de setmana ens va fer avançar aquest concert a divendres dia 10 de maig. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Daniele Rustioni va interpretar tres peces amb la vida humana com a fil conductor.

Daniele Rustioni (Milà 1983) és en l’actualitat director principal de l’Orquestra della Toscana i de l’Opéra national de Lyon. A partir de setembre serà el nou director de l’Ulster Orchestra. Va estudiar piano i orgue al conservatori de Milà i amb només tres anys es va iniciar en l’estudi del cello.

Amb només 35 anys és un dels directors més captivadors de la seva generació, tant en el gènere operístic, com en el simfònic.

El programa va ser el següent:

  1. ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

Carnaval, op. 92. Obertura (1891) (🐌🐌🐌🐌)

Un cant a l’alegria de viure, una representació del remolí que representa el carnaval de la vida. Forma part de la trilogia “Natura, vida i amor” que integraven “A la natura”, “Carnaval” i “Otello”. Hem escoltat doncs la segona peça d’aquesta trilogia d’obertures de concert, peça que inicialment s’anomenava “Carnaval de Bohemia” i que ens deixa entreveure el folklore eslau.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La trilogia va ser estrenada a Praga el 1892 sota la batuta del mateix Dvorák. Carnaval es tracta d’una composició musical alegre i colorista que Daniele Rustioni ha dotat d’energia i vivacitat acompanyant a l’orquestra amb els seus moviments i que ha estat molt ovacionat.

Continua llegint

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – ROS MARBÀ 80 ANYS (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.11.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 115)

Concert de l’OBC – ROS MARBÀ, 80 ANYS  (temp. 17/18 – espectacle nº 115)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem tornar a assistir a un altre concert de l’OBC a l’Auditori, que tenia per títol “Aniversari amb Ravel”, però que nosaltres l’hem reanomenat amb el de ROS MARBÀ 80 ANYS.

Antoni Ros Marbà per nosaltres és tot un símbol, perquè ens vam iniciar en el món de la música simfònica amb ell, ara fa ja 45 anys, quan dirigia habitualment l’OBC en aquells concerts matinals als quals assistíem, com abonats al Palau de la Música. Han passat els anys i per sort continuem amb el nostre abonament, ara però en un altre espai, amb millors condicions en tots els aspectes.

Ara fa 50 anys que va ser nomenat director titular de l’OBC i la va dirigir en un període força llarg de 15 anys.

Ahir, va ser un concert emotiu, especialment per veure com als seus 80 anys, el mestre continua en actiu, tant pel que fa a la direcció orquestral de forma esporpàdica, com molt especialment per la seva faceta creativa; en ocasió d’aquest concert, ha estrenat la seva peça musical “Tres homenatges: a Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge”.

Malgrat tot, no va ser pel nostre gust un concert rodó, amb molts alts i baixos, especialment a la primera part que no ens va acabar de fer el pes i fins i tot en algun moment ens va arribar a ser feixuc.

1 – MAURICE RAVEL (Ciboure 1875 – París 1937)

Le Tombeau de Couperin (🐌🐌)

Ravel va començar a compondre Le tombeau de Couperin l’any 1914. Poc després, l’exèrcit francès el va cridar a files durant la Primera Guerra Mundial, i no va reprendre la composició fins al 1917. Inicialment, l’obra constava de sis parts i era per a piano sol: cadascun dels moviments està dedicat a la memòria d’un amic mort al front. La paraula tombeau, a més de significar ‘tomba’ o ‘sepulcre’, es refereix a un tipus de peça musical molt habitual al Barroc per homenatjar un difunt.

La versió orquestral es va estrenar l’any 1920 i només té quatre moviments, ja que Ravel va considerar que els altres dos (Fuga i Tocatta) eren massa «pianístics» i no es prestaven a l’adaptació orquestral.

2 – LLUÍS BENEJAM I AGELL (Barcelona 1914 – Birmingham 1968)

Iberian Preludes, concert per a dos pianos i orquestra. 1a audició (🐌🐌+🐚)

Interpretacions al piano: Josep Colom i Albert Guinovart

Lluís Benejam, violinista i compositor barceloní, es va establir als Estats Units l’any 1959. Va treballar a la Universitat de Montevallo i al Birmingham-Southern College com a professor de composició i instrumentació. L’any 1965, va dedicar els Preludis ibèrics al duet de pianistes residents en aquella universitat americana, format per Robert H. Cowan i la seva dona, Joan Yarbrough Cowan.

Preludis ibèrics és una obra en tres moviments inicialment escrita només per a dos pianos, amb girs melòdics i motius que justifiquen la paraula ibèric del títol.  La versió orquestral que hem escoltat, mai no s’havia estrenat al nostre país.

Els aplaudiments van “obligar” a Josep Colom i Albert Guinovart a regalar-nos un bis i a 4 mans en un sol piano; van interpretar la Malagueña de Rapsòdia Espanyola de Maurice Ravel.

3 – ANTONI ROS MARBÀ (L’Hospitalet de Llobregat 1937)

Tres homenatges: “A Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge”. (🐌🐌🐌) Estrena absoluta – A Toldrà. Gloses – A Mompou. De la quietud al silenci –              A Montsalvatge. Rondó calidoscòpic

He estimat la seva música i els he estimat a ells; era lògic fer-los un homenatge musical. Amb aquestes paraules, Antoni Ros Marbà presenta l’obra que estrena amb l’OBC en aquest concert. Es tracta d’una obra en tres moviments, cadascun dels quals evoca d’una manera o altra la música i la figura del compositor a qui està dedicada. L’autor diu: L’estètica de l’obra és la meva, però hi ha ressons de cadascun d’ells, de la seva època i de la seva personalitat.

Al primer, hi ha motius de Toldrà perfectament “reconeixibles”; al segon es busca l’atmosfera tan característica de Mompou, i al tercer, a més dels motius de Montsalvatge, hi ha una aclucada d’ull al seu llenguatge, una certa derivació del color que era capaç de donar a la música.

4 – MAURICE RAVEL

Daphnis et Chloé: Suite núm. 2 (🐌🐌🐌🐌)

L’any 1910, els Ballets Russos instal·lats a París, dirigits per Serge de Diaghilev, van estrenar L’ocell de foc; el 1911, Petrushka; el 1912, Daphnis et Chloé, i el 1913, La consagració de la primavera, quatre obres cabdals del començament del segle XX, tres de Stravinsky i una de Ravel.

Daphnis et Chloé és una de les obres cabdals del simfonisme de tots els temps, amb un treball d’orquestració poques vegades igualat, compendi de l’estètica impressionista i, alhora, mostra de la genialitat de Ravel en l’ús de recursos arcaics per fer-los sonar com la cosa més moderna del món.

Podeu escoltar el concert clicant en aquest ENLLAÇ

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA i NACIONAL DE CATALUNYA

Director: Antoni Ros Marbà

– Concert de l’OBC( M11) – EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌🐌) – 26.02.2017

EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest diumenge un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigit pel seu titular Kazushi Ono i dedicat íntegrament a Richard Wagner. Sense dubte un dels concerts més vibrants i extraordinaris del que portem de temporada.

El concert presentava el següent programa:

A la primera part:

  • Lohengrin, Preludi de l’acte I (1850)
  • Tannhaüser, Obertura i Bacanal (versió 1875)
  • Tristany i Isolda, Preludi I Mort d’amor (1865)

I a la segona part:

  • Siegfried, el murmuri al bosc
  • El capvespre dels deus (1876) – El viatge de Siegfried pel Rin – Marxa fúnebre
  • Els mestres cantaires, preludi del acte I (1868)

el-wagner-mes-simfonic-lauditori-voltar-i-voltar-1

Com aconsellen al programa de mà, per escoltar aquests fragments orquestrals escollits per Kazushi Ono, cal deixar fora els records de les representacions teatrals de les òperes, per no trobar a faltar la veu d’una gran soprano i poder gaudir d’aquesta versió merament orquestral, que posseeix per si mateixa una gran brillantor i un enorme vigor narratiu.

Continua llegint

– Concert de l’OBC ( M10) – Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19:02.2017

Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

kazushi-ono-dirigeix-mozart-i-brahms-lauditori-19-02-2017-voltar-i-voltar-2

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M07) – Thomas Dausgaard dirigeix NIELSEN, SIBELIUS I ARVO PÄRT (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 15.01.2017

Thomas Dausgaard dirigeix NIELSEN, SIBELIUS I ARVO PÄRT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge passat un altre bon concert de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director danès Thomas Dausgaard.

Nascuts el mateix any, Sibelius i Nielsen no van tenir gaire contacte, tot i que es respectaven mútuament. Avui, comparteixen una reputació basada en la producció simfònica que, en tots dos casos, fa de pont entre el post-Romanticisme i el neoclassicisme. D’altra banda, l’estonià Arvo Pärt s’ha fet un nom com a autor d’obres corals, en bona mesura basades en una tècnica anomenada tintinabula.

concert-de-lobc-dirigit-per-thomas-dausgaard-lauditori-voltar-i-voltar-1

1 – ARVO PÄRT – Paide, Estònia 1935

La cançó de Silouan (1991) 1a audició (🐌🐌🐌🐌)

Escrita i estrenada el 1991 per encàrrec d’una entitat sueca i una de les seves peces de major càrrega espiritual, que combina melodies de cant pla en algunes veus i una tríada en altres –un procés en què el compositor veu un simbolisme religiós.

Crec que no havíem escoltat mai cap composició de ARVO PÄRT i la veritat és que ens va sorprendre molt favorablement, malgrat la curta durada de la peça.

Continua llegint