Arxiu d'etiquetes: Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya

– 123 –  Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.16  (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge el nostre tercer concert de la temporada dirigit també pel seu director titular Kazushi Ono i que ha comptat amb el violinista Joshua Bell per a la segona peça interpretada.

Inicialment aquest concert estava previst amb un altre repertori, “El concert per a violí de Dvorák” que ha estat substituït pel concert per a violí de Saint-Saëns, a petició del solista amb l’aprovació del mestre Ono.

El concert ha estat interpretat per l’Obc en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya).

El programa ha estat doncs, el següent:

  1. MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA (València, 1980)

Ungebetenes Spiel 2 (2011) (🐌🐌🐌🐌)

Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors europeus més brillants de la seva generació, al que li agrada treballar el so des de l’inici. Ungebetenes Spiel 2 va ser estrenada per l’Orchestre National de Lorraine a Metz el 13 de juliol de 2011 i també s’ha pogut escoltar a Dinamarca i Alemanya.

Aquest compositor construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors. Aquesta és una obra breu en què ens proposa un joc de percepcions a partir de petits motius que es van succeint, enllaçant i retornant en un treball molt elaborat de construcció.

Una peça plantejada a partir de tres motius diferents que van apareixent i desapareixent i el contingut de les quals es van completant en el temps. Una obra que es pot veure com una espècie de prisma mòbil en que cada cara és un d’aquests diferents gestos musicals.

Una peça potent, de curta durada, però que ens ha sorprès i agradat molt. Potser ha estat amb la peça que hem gaudit més de tot el concert, per la seva originalitat i per la recerca de nous sons dintre de les formacions simfòniques.

Continua llegint

– Concert – L’OBC i MARION COTILLARD (****) – (3/12) – L’Auditori – 18/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN….

Aquest cap de setmana l’OBC ha aconseguit fer-se un nom important en l’entorn musical d’arreu del Món… i és que ha protagonitzat un dels concerts que amb tota seguretat serà un dels mes memorables de la temporada i potser de la seva història (internacionalment parlant), ja que el dissabte va ser retransmès en directe a traves d’Internet per la cadena Medici.tv… i la sorpresa ha estat majúscula, per la qualitat i espectacularitat del concert. Des d’aquest modest Bloc, els hi faig arribar la meva entusiasta felicitació per l’èxit obtingut.

Que l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, aconsegueixi èxits d’aquest calibre és un orgull per tots els seus seguidors i abonats que des de fa molts anys desitjàvem que això fos reconegut internacionalment.

L’obra que es va interpretar és l’Oratori “Joana d’Arc a la foguera“, del compositor suís Arthur Honegger. És una obra que nosaltres no coneixíem i que teníem inclòs al nostre abonament dels diumenges al matí… i com el dissabte al vespre estàvem a casa (de debò… no teníem cap plan…jejeje), ens varem connectar per Internet per veure quina pinta tenia el concert que veuríem poques hores desprès… i varem quedar literalment atrapats per el que veiem i escoltàvem. Val a dir que el ressò mediàtic de què el paper de Joana d’Arc era interpretat per l’actriu Marion Cotillard (coneguda per molts pel paper que va interpretar a Midnight in Paris de Woody Allen i també per ser la protagonista de “La Vie en Rose” per la que va obtindre l’oscar a la millor actriu), … havia fet efecte prèviament i tothom estava expectant  d’aquest concert amb força antelació.

Desprès ens hem assabentat de què és un obra mestre, que quasi mai es programa, donada la seva dificultat. Va ser estrenada escènicament al Liceu l’any 1954 sota la direcció de Roberto Rosellini, i la protagonista va estar llavors Ingrid Bergman.

Continua llegint