Arxiu d'etiquetes: Oriol Grau

– 088 – Teatre – LES VARIACIONS BILDELBERG (🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 058) – 2019.12.20

LES VARIACIONS BILDELBERG (temp. 19/20 – espectacle nº 058)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I al mateix Escenari Joan Brossa, a la sala Joan Brossa va tenir lloc l’estrena a Barcelona de la proposta d’Oriol Grau “LES VARIACIONS BILDELBERG”, una producció de la Sala Trono de Tarragona, amb direcció de Joan María Segura i amb Oriol Grau, Albert Mora i Alexandra Palomo com a protagonistes. El muntatge compta amb música composta per Enric “Xato” Grau i un sorprenent desplegament visual d’Albert Rué.

Una proposta que també forma part del cicle #PARATEATRALSBROSSA, i que va ser estrenada a la Sala Trono el passat mes de maig. Una nova versió de l’anterior muntatge “Bildelberg Club Cabaret” que es va poder veure a la desapareguda Sala Muntaner l’any 2013.

Un espectacle construït partint de la informació i de les especulacions que es coneixen sobre l’autèntic Club Bildelberg, format per persones influents en els àmbits empresarials, acadèmics i polítics, i des de la particular visió d’una proposta amb format de cabaret polític. Un cabaret polític ple de sàtira que ens parla de temes tan variats com la tecnologia, la política o la identitat de gènere.

Un club que enguany travessa una crisi profunda: per primer cop els seus plans de control global comencen a fallar, i les persones més poderoses del planeta no pensen tolerar que el món sigui can Pixa. Ha arribat l’hora de tornar a prendre el comandament, aquest cop amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, en aquesta cimera convocada amb la màxima urgència. Fins i tot els més rics de l’univers saben que toca fer canvis, toca fer variacions.

Oriol Grau, actor, dramaturg i director de teatre, ràdio i televisió a qui hem vist actuar, aquest mateix any, a “Al sostre“, en aquesta mateixa sala, combina la feina artística amb la docència. La seva popularitat està lligada a la seva feina a la televisió com a membre de “El Terrat” i com a Cap de programes d’entreteniment de TV3 del 2008 al 2010.

Continua llegint →

– 164 – Teatre – AL SOSTRE (🐌🐌🐌)- Escenari Joan Brossa – 2019.01.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

Deixa un comentari

AL SOSTRE (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir vaig haver d’anar tot sol al teatre, ja que l’Imma fa un parell de dies que està engripada … això vol dir que aviat també cauré.

Ahir tocava veure AL SOSTRE, una comèdia divertida escrita per l’actor londinenc Nigel Planer i dirigida per Israel Solà.

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte.

Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que va realitzar quasi per imposició del Papa Juli II. En aquesta pintura d’una superfície de més de cinc-cents metres quadrats, va plasmar diferents històries del Gènesi. Miquel Àngel hi va estar treballant des del 1508 fins a la tardor del 1512, i ho va fer tot sol, sense ajudants.

En aquesta proposta escènica en Miquel Àngel no surt pas, encara que es parla constantment d’ell; malgrat que la biografia de l’artista diu que la va pintar tot sol, en aquesta proposta els protagonistes de la història són dos artesans que ha contractat perquè l’ajudin a realitzar el memorable fresc.

Continua llegint →

– Teatre – EL ESPERANZA (****) – Àtic22 – 21/05/2014

2 respostes

Sorpresa majúscula de bon Teatre.

Aquesta vegada en un petit espai Teatral que vàrem descobrir fa relativament poc temps; es tracta de Àtic22 i està justament a les golfes del Teatre Tantarantana. Cap espectacle que hem pogut veure fins ara en aquest espai ens ha decebut…. i es per això que sovint sense saber massa del que es tracta, reservem entrades.

Dimecres 21 de maig vàrem tornar a anar, per veure la representació de….. EL ESPERANZA, escrita i dirigida per Quique Culebras; el text s’intercala amb tota normalitat el castellà i el català, com normalment es fa aquí a Catalunya molt sovint.

Es tracta d’un amor furtiu entre dos homes; l’un parla en castellà … l’altre en català… s’estimen i cada un d’ells parla amb la llengua que sent com a pròpia i amb la que es troba mes còmode… i no cal dir que s’entenen perfectament. Segurament aquest fet, fora de Catalunya ni es compren ni tampoc es considera normal…. “ …. Si los dos saben hablar espanyol, …. ¿ que les cuesta hablarlo con normalidad en sus relaciones ?; els nacionalistes espanyols no es que no entenguin aquest fet …. es que no ho volen entendre…. no els interessa pas i es que es creuen que la seva llengua es superior a la resta. “ Con lo fàcil que es decir queso…. i va y dicen “formatge”.

Els dos homes s’estimen, encara que un d’ells esta casat amb una dona i te dos fills… i viu una doble vida, es egoista perquè no es vol despendre de cap de les dues vides que te en paral·lel. L’altre es en realitat el que se l’estima de debò i admet aquest doble joc gairebé com si es tractes d’un fet normal. La representació comença una nit prenadalenca, el 23 de desembre, en la que celebren en secret la Nit bona amb 24 hores d’antelació….. cada any es veuen obligats a celebrar-ho per avançat…. i es que la Nit Bona oficial, un d’ells la te que viure amb la seva família oficial.

Continua llegint →