Arxiu d'etiquetes: Oriol Grau

– 164 –  Teatre – AL SOSTRE (🐌🐌🐌)- Escenari Joan Brossa – 2019.01.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

 AL SOSTRE (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir vaig haver d’anar tot sol al teatre, ja que l’Imma fa un parell de dies que està engripada … això vol dir que aviat també cauré.

Ahir tocava veure AL SOSTRE, una comèdia divertida escrita per l’actor londinenc Nigel Planer i dirigida per Israel Solà.

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte.

Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que va realitzar quasi per imposició del Papa Juli II. En aquesta pintura d’una superfície de més de cinc-cents metres quadrats, va plasmar diferents històries del Gènesi. Miquel Àngel hi va estar treballant des del 1508 fins a la tardor del 1512, i ho va fer tot sol, sense ajudants.

En aquesta proposta escènica en Miquel Àngel no surt pas, encara que es parla constantment d’ell; malgrat que la biografia de l’artista diu que la va pintar tot sol, en aquesta proposta els protagonistes de la història són dos artesans que ha contractat perquè l’ajudin a realitzar el memorable fresc.

Continua llegint

– Teatre – EL ESPERANZA (****) – Àtic22 – 21/05/2014

Sorpresa majúscula de bon Teatre.

Aquesta vegada en un petit espai Teatral que vàrem descobrir fa relativament poc temps; es tracta de Àtic22 i està justament a les golfes del Teatre Tantarantana. Cap espectacle que hem pogut veure fins ara en aquest espai ens ha decebut…. i es per això que sovint sense saber massa del que es tracta, reservem entrades.

20140526-122623-44783025.jpg

Dimecres 21 de maig vàrem tornar a anar, per veure la representació de…..                EL ESPERANZA, escrita i dirigida per Quique Culebras; el text s’intercala amb tota normalitat el castellà i el català, com normalment es fa aquí a Catalunya molt sovint.

Es tracta d’un amor furtiu entre dos homes; l’un parla en castellà … l’altre en català… s’estimen i cada un d’ells parla amb la llengua que sent com a pròpia i amb la que es troba mes còmode… i no cal dir que s’entenen perfectament. Segurament aquest fet, fora de Catalunya ni es compren ni tampoc es considera normal…. “ …. Si los dos saben hablar espanyol, …. ¿ que les cuesta hablarlo con normalidad en sus relaciones ?; els nacionalistes espanyols no es que no entenguin aquest fet …. es que no ho volen entendre…. no els interessa pas i es que es creuen que la seva llengua es superior a la resta.  “ Con lo fàcil que es decir queso…. i va y dicen “formatge”.

Els dos homes s’estimen, encara que un d’ells esta casat amb una dona  i te dos fills… i viu una doble vida, es egoista perquè no es vol despendre de cap de les dues vides que te en paral·lel. L’altre es en realitat el  que se l’estima de debò i admet aquest doble joc gairebé com si es tractes d’un fet normal.  La representació comença una nit prenadalenca, el 23 de desembre, en la que celebren en secret la Nit bona amb 24 hores d’antelació….. cada any es veuen obligats a celebrar-ho per avançat…. i es que la Nit Bona oficial, un d’ells la te que viure amb la seva família oficial.

Continua llegint