Arxiu d'etiquetes: Oreig Canela

– 131 – Teatre – EL DIBUIX DELS TEMPS (🐌🐌🐌) – Castell de Montjuïc – 2018.12.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 099)

 EL DIBUIX DELS TEMPS (temp. 18/19 – espectacle nº 099)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam estar convocats per tal d’assistir a la prèvia del DIBUIX DELS TEMPS al Castell de Montjuïc, un nou projecte de l’equip de Píndoles. Es tracta d’un espectacle teatral integrat a les visites guiades que es faran durant el període de Nadal.

Aquest espectacle teatral està escrit i dirigit per Silvia Navarro i està interpretat per Adrià Diaz i Oreig Canela.

La visita comentada al castell de Montjuïc, que avui fem amb Roger com a guia, comença des de la mateixa entrada. Allà en Roger ens dóna dades de la construcció d’aquest castell, de la seva condició de fortalesa militar i de què l’estructura actual data de l’any 1779, després que el primer castell quedés totalment derruït el 1714.

Passant pel “pont llevadís” que marca l’entrada al recinte del castell accedim al cos de guàrdia per anar fins al dipòsit d’aigua de Santa Amàlia que data del segle XVIII, i està gestionat per Aigües de Barcelona.

És en aquest lloc que trobem la primera de les tres històries dramatitzades, que no desvetllem per no fer espòiler, però que ens ha engrescat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens dirigim seguidament al pati d’armes d’aquest castell que havia estat una presó fins a l’any 1960 (data en la qual Franco el va reconvertir en Museu Militar).En aquest pati d’armes hi ha una instal·lació artística anomenada IMPASSE, obra de Júlia Calvo, que presenta una reinterpretació artística dels grafitis dels calabossos del Castell.

Continua llegint

– Teatre (113) – LES NOCES DE FIGARO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 04.12.2016

LES NOCES DE FIGARO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Moltes ganes de veure aquesta nova/vella proposta d’aquest clàssic de Beaumarchais, escrit entre el 1777 i el 1780, i que és la segona obra de la trilogia començada amb “El barber de Sevilla” (1772) i acabada amb “La mare culpable” (1792).

Segons va explicar en Lluís Pasqual a la roda de premsa, aquesta va ser l’obra escollida per commemorar el 40è aniversari del Teatre Lliure que va iniciar les seves representacions a Gràcia el 2 de desembre del 1976. Les Noces de Figaro que va aixecar en Fabià Puigserver, va ser estrenada el 7 de febrer del 1989 i va representar un reconeixement de la feina que s’estava desenvolupant al Lliure, va ser un èxit de públic i va fer gira durant quatre temporades. Es va poder veure a Madrid i Sevilla (1991/92), Düsseldorf i Stuttgart (1992/93), A Corunya, Barakaldo, Logronyo i Pamplona (1993/94), i Alacant, Bilbao, Córdova, Múrcia, Toledo i València (1994/95).

les-noces-de-figaro-teatre-lliure

En aquella ocasió el paper protagonista l’interpretava Lluís Homar que ha estat l’escollit per portar la direcció d’aquesta nova proposta.  En paraules del mateix Lluís Homar:

Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer és intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat.

La trama d’aquesta òpera bufa ens situa anys després de la primera part, a Sevilla, on som testimonis del desig que sent el comte d’Almaviva (Joan Carreras) per Susanna (Mar Ulldemolins), cambrera de la comtessa (Mónica López)  i promesa de Fígaro (Marcel Borràs). Un amor que el jove Fígaro impedeix astutament amb la complicitat de Susanna i la comtessa i que posa en evidència el comte davant els seus servents. Una veritable comèdia d’embolics i portes.

Continua llegint