LA TRISTEZA DE LOS OGROS (temp. 17/18 – espectacle nº 193)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Un muntatge basat en fets reals que va crear el jove actor i director belga Fabrice Murgia per al festival de Liegès el 2009. La versió francesa, es va poder veure a Temporada Alta l’any 2013; una proposta que ha obtingut nombrosos reconeixements (Premi del Públic i Premi Télérama del Festival Impatience 2010 – Odéon-Théàtre de l’Europe).
Malauradament hem de dir que aquesta adaptació espanyola que ahir vàrem poder veure al Teatre Lliure, ens ha decebut enormement, especialment al que fa a la seva direcció i posada en escena.
Un senyal molt clar de què aquesta producció no atrau gaire al públic del Teatre Lliure (que sovint esgota les localitats dels seus espectacles), és que ahir divendres nit, les grades de la petita sala del lliure de Gràcia estava mig buida, ja que no estaven ocupades ni la meitat de les seves localitats, … i això tenint en compte que fa pocs dies els abonats hem rebut ofertes del Teatre a 7 € i de 12 € per la resta del públic, quant el preu oficial segons la web del teatre és de 26,50 €.
Quan entrem a la Sala l’actriu Andrea de San Juan està ja sobre l’escenari, recorrent l’espai escènic d’una banda a l’altre desesperadament amb el micro a la mà, donant cops a les cortines laterals i amb una veu ridículament distorsionada, recitant una vegada i un altre, i un altre, i un altre … les mateixes frases del relat de l’ogre que es cruspeix els seus propis fills per continuar regnant; … i ho fa reiteradament fins a l’avorriment, inclús quan ja passen gairebé 10 minuts del teòric inici de la sessió. Vaja … comencem malament.