Arxiu d'etiquetes: octor Gomez de la Torre

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CHICLAYO – TÚCUME – Museo TUMBAS REALES (Señor de SIPÁN) – HUACA RAJADA – CHACHAPOYAS – 2019.09.13 (crònica 6)

Avui hem “mig” dormit a CHICLAYO, ja que no ens trobem gens bé; avui ja som els dos que tenim gastroenteritis i la veritat és que en aquestes condicions tenim poques ganes de voltar. …. però no ens volem perdre l’excursió a TÚCUMEHUACA RAJADA i al Museo de les TUMBAS REALES, on es va trobar la tomba original del “SEÑOR de SIPÁN”.

Encreuem els dits i no ens ho pensem gaire; com a la nit marxem amb autocar a CHACHAPOYAS, deixem les maletes a la consigna de l’hotel i sortim; el més fotut és que es tracta d’una excursió compartida… la primera i crec que l’única de tot el viatge; això comporta que hem d’anar recollint més gent en altres hotels.

Per acabar-ho d’espatllar, avui no connectem gaire amb la guia, Carmen, que ens acompanya.

Ens dirigim en primer lloc 33 km al nord de CHICLAYO, al complex arqueològic de TÚCUME, ciutat religiosa amb piràmides o huacas d’adob on la més gran té 750 metres de llarg, 150 metres d’amplada i 40 d’alçada.

Un conjunt format per dotzenes de huacas que el converteixen en un dels llocs arqueològics més grans d’Amèrica. Des del mirador només observem 5 piràmides, però l’excursió no inclou la visita de cap d’elles.

De lluny difícilment podem albirar la meravella d’aquestes piràmides, ja que es poden confondre fàcilment amb simples muntanyes.

El Museu tampoc és comparable als que ja hem vist i és d’aquelles visites que no compensen el desplaçament per unes carreteres en bastant mal estat i amb molta brutícia arreu.

Parem a la població de LAMBAYEQUE a dinar al “Rincón del Pato“, un restaurant massa turístic i on tot i demanar, no podem dinar perquè els nostres estómacs no toleren res.

En aquesta mateixa població de Lambayeque està el MUSEO TUMBAS REALES de SIPÁN, ubicat en un edifici ultramodern construït segons l’estil arquitectònic dels mochicas. Malauradament no deixen entrar càmeres ni mòbils, ni cap mena d’aparell electrònic.

Al baixar de l’autocar tenim la gran sort de coincidir amb l’arqueòleg Walter Alba Alba, descobridor de la tomba del “Señor de Sipán”, i que ara dirigeix aquest museu. Parlem una estona amb ell i ens pregunta d’on venim, … se sorprèn que viatgem des de Barcelona, perquè pocs turistes europeus arriben a aquesta part del país.

El Museu és una autèntica meravella, magníficament condicionat, una autèntica joia que recull elements seqüencials de la vida del “señor de Sipán”, antic governant mochica del segle III, i els objectes trobats a la seva tomba. Es tracta d’un home d’uns quaranta anys i 1,65 m d’alçada.

Al centre del Museu trobem la Sala Real amb el Señor de Sipán guarnit com a guerrer amb totes les seves joies, la seva cambra funerària amb els vuit esquelets dels seus acompanyants (tres dones, dos homes, un nen i dos guardians), i de tres animals (dues llames i un gos), tots ells sacrificats a la mort del Señor de Sipàn perquè l’acompanyessin a la vida d’ultratomba.

També es mostren les restes d’un sacerdot, contemporani al Señor de Sipán i les del “vell señor de Sipán”, que va aparèixer enterrat tres pisos per sota del Señor de Sipán i va viure tres-cents anys abans que ell.

En sortir del museu, ens emportem un disgust, perquè la botiga ja ha tancat i no ens podem portar ni un trist record d’aquest meravellós museu, un dels més extraordinaris d’Amèrica. Un altre punt negatiu d’aquesta guia, que no ha estat capaç d’avisar-nos a l’entrada..

Tornem a Chiclayo per deixar un dels passatgers a l’aeroport i després continuem fins al lloc arqueològic de HUACA RAJADA on es va trobar la tomba original del Señor de Sipán.

Tres piràmides truncades, dues de grans proporcions connectades per rampes i una gran plataforma, i una piràmide o huaca més petita, apartada de les anteriors, que és on es va trobar la tomba.

Per sort un dels nostres companys d’excursió és metge; ell és el doctor Gomez de la Torre i en comentar-li que no estem gaudint massa per culpa de les nostres panxes, ens recepta una medicació per la gastroenteritis que podem comprar en arribar a Chiclayo (comentar que al Perú els medicaments es venen amb recepta i només la quantitat exacta de medicació prescrita). Gràcies a ell en un parell de dies estem com a nous.

En arribar a l’hotel ja ens estan esperant per acompanyar-nos a la terminal d’autobusos des d’on sortim a les 20.30 h per anar a CHACHAPOYAS on arribarem a les 6.30 h del matí de l’endemà.

Estem situats al pis superior a primera fila i les butaques s’estiren 180°… un autèntic luxe; encara que donen sopar, nosaltres mengem una mica de pa i formatge que havíem comprat, prenem la medicació i mig dormim tota la nit.

En arribar a CHACHAPOYAS ja ens estan esperant.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 5, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 7, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–