UNA DONA D’AIGUA  de Núria Esponellà (temp. 18/19 – llibre nº 003)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquesta era una autora i un títol que tenia pendent de llegir de fa molt de temps. UNA DONA D’AIGUA és una història d’amor  ubicada a Banyoles en 1887, la història d’un amor clandestí entre Sara Prats i Miquel Camps, tots dos atrapats en matrimonis sense amor. Una relació que haurà de lluitar contra els rumors d’una ciutat petita com Banyoles.

Novel·la finalista del Premi Prudenci Bertrana 2012, té com a ingredients la intriga psicològica i la recreació de la vida social de finals de segle XIX. Personatges ficticis que es barregen amb personatges històrics vinculats als indrets geogràfics on es desenvolupa la història, Banyoles, París i Barcelona.

La mateixa autora indica, en el pròleg del llibre, l’esforç de documentació que li va exigir l’escriptura de la novel·la enquadrada entre les guerres carlines i la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Una època convulsa on, lligat al procés d’industrialització, sorgeixen les lluites entre treballadors i amos. Una obra que pren com a referent el mite d’Orfeu i Eurídice en què un home ajuda una dona a sortir de l’infern.

La protagonista és una dona d’una gran sensibilitat, una autèntica “dona d’aigua” capaç de percebre més enllà dels sentits físics i que, al llarg de la novel·la, experimenta una profunda transformació interior. És una dona que guarda un secret. El protagonista masculí se sent seduït per aquest enigma i intenta descobrir que amaga l’ànima de la dona.

Continua llegint →