Nit d’inauguració de la desena temporada del SAT (Sant Andreu Teatre) que encara no l’havíem trepitjat mai, encara que si havíem sentit parlar mol bé d’ell, especialment de la seva faceta dedicada a la dansa contemporània. Aquest Teatre combina els espectacles familiars, amb una molt bona temporada de dansa per adults amb alguns espectacles per nens.
Varem estar convidats per pertànyer al grup TOT TEATRE dins de Facebook i participar activament amb la publicació de les nostres cròniques dedicades a les arts escèniques. Normalment per gaudir de la dansa, acudim al Mercat de les Flors i en menor mesura al Gran Teatre del Liceu. D’ara en endavant estarem molt atents de la programació de dansa de l’espai DanSAT.
Varem poder veure 2 espectacles. El primer va estar BRUTAL LOVE (**1/2), creació de Thomas Noone, ens va agradar però no ens va acabar de satisfer la coreografia, per massa repetitiva en els moviments dels quatre ballarins (Alba Barral, JavierG. Orozena, karolina Szymura, Jerònimo Forteza, tots ell de la companyia espanyola THOMAS NOONE DANCE); no dubtem de la dificultat tècnica del ball, ni de la vàlua dels interpretes, que ens van oferir moments realment màgics, però visualment la coreografia ens va arribar a cansar. Tampoc va ajudar la banda sonora enllaunada amb una composició de Jim Pinchen amb ben poca melodia i forces sorolls acústics, pel nostre gust. L’amor diferent de dues parelles que amb els seus moviments intenten expressar la tendresa però també la possessió i fins i tot la violència de la seva relació. Solos, duets i algun cop els 4 ballarins a escena sense buscar en cap cas la coordinació de moviments en un volguda coreografia on cada cos busca la seva pròpia “vida” i personalitat.