Arxiu d'etiquetes: NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL

– Voltar per la Literatura – NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL de Miquel Esteve (🐌🐌🐌🐌) – 2018.02.12 – (temp. 17/18 – llibre nº 020)

NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL de Miquel Esteve – (temp. 17/18 – llibre nº 020)

Per Imma Barba

Aquest títol és la primera incursió de l’autor en la novel·la negra i policíaca. Un llibre que arranca a la tardor de 2015 a Barcelona, quan apareix, en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d’una dona, l’Imma Esparza.

L’autor separa els personatges i el temps narratiu en dues parts, d’una banda el grup de persones que investiguen el crim, l’Adolf, un inspector en cap dels Mossos d’Esquadra, que vol resoldre el cas per consagrar la seva carrera, l’Ester, una advocada de l’administració de justícia que té la capacitat de contactar amb els morts a l’últim alè de vida i en Gabriel un sotsinspector dels mossos, enamorat de l’Ester.

Tots tres es mouen per la Barcelona de la freda tardor del 2015, i un narrador ens va parlant d’ells i les seves vides.

L’altre grup narratiu són les persones relacionades amb la víctima, d’una manera o altra. En Pol, un professor que viu a Tarragona, la Làrissa una prostituta, Nacho l’exmarit de l’Imma, i el Guti, un amic de la infància.

Aquest grup es mou entre Barcelona i Tarragona, l’estiu calorós del 2015, just abans de l’assassinat. Aquí, un narrador en primera persona segueix en Pol, ens descriu el que fa i el que pensa, i ens avança, a nosaltres els lectors quines són les seves decisions i quins són els seus pensaments més íntims.

Només dues pistes per “estirar del fil”, una nota escrita desada dins la boca de la víctima “no deixis de mirar al cel” i la targeta de Nirvana, una agència matrimonial de Barcelona.

Continua llegint