NIT DE MUSICALS |

NIT DE MUSICALS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous vam poder assistir a la quarta edició de la gran festa en què s’ha convertit la NIT DE MUSICALS, que ha esdevingut ja un clàssic del Festival Grec, i com també ja comença a ser habitual, el teatre ple de gom a gom.

Enguany la direcció de l’espectacle correspon a Daniel Anglès, la direcció musical i arranjaments a Xavier Torras i la coreografia a Oscar Reyes. En aquesta edició “celebrem el recorregut del teatre musical a casa nostra, així com també dels grans èxits més recents de Broadway”

Recordem les edicions anteriors:

L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

L’any 2015, la segona edició ens va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de l’Elisenda Roca.

L’any 2016, la tercera edició va ser dirigida per Paco Mir i presentada per l’Ivan Labanda i a ritme de swing ens van oferir un repertori format per temes molt coneguts de musicals nor-americans. La Jazz Orquestra va acompanyar els artistes. Aquesta edició va obtenir el Premi Broadway World al Millor Esdeveniment del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta edició s’incorpora l’Orquestra Simfònica Nit de Musicals amb 28 joves músics dirigits amb una força i entrega extraordinàries per en Xavier Torras. A l’escenari (i fora de l’escenari) un ventall generacional d’artistes del teatre musical a casa nostre. La gala es va iniciar amb en Mario Gas que, en clau d’humor diu que no li agrada el teatre musical on les emocions més intenses s’expressen cantant … per acabar cantant !!!

Continua llegint →

Jardins del Teatre Grec – Barcelona

Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart, al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre, que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació, que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)

2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)

3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)

4. Dins les venes – La vampira del Raval

5. Somnis de puresa – La vampira del Raval

6. Estic confós – Flor de Nit (1992)

7. Flor de nit – Flor de Nit

8. La carta – Flor de Nit

9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit

10.Cançó de la Remei – Flor de Nit

11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.