Arxiu d'etiquetes: NEO 2012

– Teatre – NEO 2012 (c) – Noves Escenes Obertes – CIEL (**) – DIARI D’ACCIONS (**)

Continuem la “marató” de Teatre d’aquesta nova proposta que es hereva del cicle RADICALS que el director actual del Teatre Lliure, Lluís Pasqual no ha volgut que tingues continuïtat.

Divendres 11/05/2012 – CIEL (**) – (Jordi Galí/ARRANGEMENT PROVISOIRE) – Teatre Lliure de Montjuïc – Plaça Margarita Xirgu

Ciel, embull organitzat de troncs i de cordes. Una construcció feta amb pràcticament no-res, amb allò indispensable. Una escriptura de gestos precisos i necessaris. Un gairebé res, suficient per mostrar una certa poesia que pugui ser vista i compartida per altres.

Un espectacle, aquesta vegada gratuït, a la mateixa Plaça Margarida Xirgu, que va començar una mica impuntual i ens va fer témer que la següent obra no la podríem acabar de veure….. com aixi va succeir. El problema dels NEOs es que comença un espectacle quan acaba l’anterior i això es problemàtic en la nostra agenda massa atapeïda.

Un performance agradable de veure, en el que es veu com del no res en Jordi Galí, aconsegueix aixecar una estructura a base de troncs i de fil de cotó, i sense cap eina mes que les mans, sense claus, l’estructura queda en equilibri perfecte.

Idea i interpretació: Jordi Galí
Companyia: Association Arrangement Provisoire

Una coproducció de CCN Rillieux-la-Pape/Cie. Maguy Marin (Accueils Studios 2009/2010) (Francia), RamDam (Lyon, Francia),  Nau Côclea (Girona), L’Animal a L’Esquena/Cie. Mal Pelo (Girona)

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Espectacle gratuït  – Plaça Margarida Xirgu

————————————————————————————————

Divendres 11/05/2012 – DIARI D’ACCIONS (**) – (Pere Faura i Iñaki Alvarez) – Mercat de les Flors – Sala PB

A través de la utilització de retalls de premsa diària com a element motor del procés de creació, el projecte proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Un exercici físic, visual i poètic que explora l’espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Un espectacle repetitiu però simpàtic, que a traves de l’acció dels dos protagonistes, les seves corredisses en forma de joc, expressen amb paraules escrites en retalls de premsa el que volen explicar o el que el public els hi demana.

Treball de moviment, d’objectes que canvien de color, vídeo en directe, acció trepidant que deixa als actors esgotats, fan riure a vegades a un public entregat a les seves improvisacions; escollint un d’ells els retalls de premsa que vol que l’altre interpreti amb gesticulacions e intentant que el public s’integri amb l’espectacle a base de bromes utilitzant el vídeo.

Malauradament i per causa de el retard amb el que va començar l’espectacle varem tenir que abandonar l’espectacle pocs minuts abans de la seva fi, a causa de que teníem entrades per el TNC mig hora mes tard.

No ens va desagradar l’espectacle, però a vegades el varem trobar un pel infantil i un pel massa repetitiu. Es van poder dedicar massa a “vendre” el seu espectacle als programadors d’espectacles internacionals, presents a la sala, allargassant massa el temps de la representació, al incloure la traducció al angles de cada retall de premsa.

Creació i execució: Iñaki Álvarez i Pere Faura

Tècnic: Israel Quintero

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Preu per representació 10 € per persona ( preu pagat 8 € – Carnet Biblioteques) – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch

————————————————————————————————

– Teatre – NEO 2012 (b) – Noves Escenes Obertes – GREENWICH ART SHOW (**) – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA(*****) – INSOMNI (****)

Continuem amb el Festival de Teatre o de “Noves Escenes Obertes” NEO 2012, i el dijous    fem el triplet. Desprès de la jornada laboral a les 7 de la tarda estàvem a la Plaça Margarita Xirgu, per tal de veure 3 propostes d’aquest Festival, una darrera de l’altre i sortíem passades les 12 de la nit cap a casa.

Dijous 10/05/2012 – GREENWICH ART SHOW  (**) – (Macarena Recuerda Shepherd) – Institut del Teatre – Teatre Estudi 

És el retrat d’un fotògraf, una dona i una ciutat explicada a través de les fotografies que el nostre protagonista va fer entre els anys 1942 i 1945.

Aquesta peça pretén ser un biopic del fotògraf i una de les dones que casualment posa en diverses de les seves fotografies, suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf de premsa, conegut com un dels pares de la fotografia sincera, fingís retratar la veritat dels carrers, fent-se anomenar a si mateix fotoperiodista quan en realitat són escenificacions amb actors més pròpies de la foto d’autor.

Un treball ben pensat i realitzat a base de maquetes, vídeo en directe i interpretació de la seva creadora Macarena Recuerda; llastima que el dia de l’estrena absoluta la tècnica no els va anar de cara i varen tenir forces errades, que va provocar fins i tot que al final Macarena es tingues que disculpar, tot i que va dir que mai surt a escena en els aplaudiments.

Continua llegint