Arxiu d'etiquetes: NENES  I NENS

– 338 –  GREC2019 – Teatre – NENES  I NENS (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.06.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 259)

GREC2019 – NENES  I NENS (temp. 18/19 – espectacle nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la roda de premsa de fa un parell de setmanes (veure la ressenya), ja vam intuir que aquesta proposta de NENES I NENS era un punt fort d’aquesta edició del Festival GREC. Aquest dijous vam poder assistir a la seva estrena a La Villarroel.

Es tracta d’un text “brutal” en forma de monòleg escrit per Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Dirigida per Joel Joan es pot veure a La Villarroel dins del GREC 2019 Festival fins al 7 de juliol.

NENES I NENS qüestiona l’equilibri de poder entree els sexes i aconsegueix fer trontollar les nostres conviccions.

Ella és una dona emprenedora, valenta, que no acota el cap davant les adversitats. Està casada amb un paio espavilat amb qui ha acabat tenint dos fills. La gran vol jugar a arquitectes i construeix edificis de fang, son germà els bombardeja perquè “s’hi han amagat els terroristes”. Ser una bona mare pot resultar frustrant. Ser una dona emprenedora, també. Però el més frustrant de tot és descobrir, massa tard, que l’home de qui et vas enamorar és l’home equivocat.

“Girls&Boys” es va estrenar el febrer del 2018 al Royal Court Theatre de Londres, amb direcció de Lindsay Turner i interpretada per Carey Mulligan (El Gran Gatsby o Drive). Un text de l’escriptor i productor anglès Dennis Kelly (1970) i que ha estat traduït per Carme Camacho i Neus Bonilla.

En paraules de Joel Joan “NENES I NENSés un text sense filtres. Sense metàfores. Sense concessions. Un cop de puny al masclisme invisible, latent i corrosiu que no desapareix de les nostres societats i que de tant en tant es mostra amb tota la seva cruesa.

Hem vist una Anna Sahun diferent de la que coneixíem fins ara als escenaris o a la televisió; una interpretació que ens ha descobert una actriu amb una gran capacitat de comunicació i que ens ha sabut fer riure, ens ha fet patir i ens ha commogut a mesura que anava desgranant la seva història. Amb una gran naturalitat, el seu monòleg semblava espontani, com si ho anés dient a mesura que ho anava pensant, com si al darrere no hi haguera hores i hores de feina. Una interpretació senzillament sensacional.

Continua llegint