Arxiu d'etiquetes: NÀUFRAGS

– Concert teatralitzat – NAUFRAGS – Deu de Veu (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 09/04/2016

Aquest dissabte passat va ser l’últim concert del cor DEUDEVEU (a darrera hora, va haver-hi un segon concert l’endemà)… aquell cor que va triomfar fa tres anys al programa/concurs “Oh Happy Day” guanyant la primera edició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malgrat que alguna vegada havíem seguit aquest programa per TV3, no és pas un tema que ens apassioni gaire, encara que reconeixem que s’ho han treballat molt i ho han fet força bé, durant aquests tres anys de la seva existència i si mes no, han tingut un gran ressò entre una bona part del públic de Catalunya.

Continua llegint

– Teatre – NÀUFRAGS – Lluís Danés (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – 10/01/2016

L’atzar va voler que aquest passat diumenge poguéssim anar a veure dos espectacles basats en la manipulació de titelles a escala humana i que es representaven a escassos 200 metres un de l’altre. Aquesta circumstància aliena a nosaltres, ens va donar l’opció de poder comparar molt fàcilment la diferència de qualitat entre els dos … o el que no és el mateix, el que a nosaltres ens va transmetre com espectadors cada un d’aquests dos espectacles.

El primer, és aquest “NÀUFRAGS” de Lluís Danés al Mercat de les Flors, amb l’enorme sala MAC gairebé plena…. i que a nosaltres,  ja us avanço, ens va decebre força; l’altre, “DON JUAN …” de Miquel Gallardo, representat al Teatre La Vilella, que novament ens va tornar a fascinar, encara que malauradament érem tan sols una desena d’espectadors, segurament per la impossibilitat econòmica d’efectuar un acurat màrqueting des de les sales de teatre petites; d’aquest darrer espectacle en parlarem en un pròxim apunt.

Naùfrags - Mercat de les Flors 1

Val a dir que la posada en escena de “NÀUFRAGS” és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui; una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorben amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.

Continua llegint