Arxiu d'etiquetes: Nathalie Sarraute

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint

– Teatre – PER UN SI O PER UN NO (🐌🐌+ 🐚) – Sala Muntaner – 22/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 21 plovia a doxo quan ens vam encaminar a la Sala Muntaner per veure aquesta obra que no vam veure a la temporada 2013/2014, en aquesta mateixa sala, ni en la seva versió de fa 20 anys estrenada al Poliorama i interpretada per Josep Mª Flotats i en Juanjo Puigcorbé. Era per tant una obra pendent i que en la roda de premsa ens va semblar prou atractiva.

I no direm pas que no és una proposta interessant, amb un text potent amagat sota un joc de paraules que volen dir més del que diuen. Però hi ha hagut alguna cosa que no ens ha acabat d’atrapar, potser el mateix text amb masses segones intencions, potser la interpretació que no ens ha sigut del tot creïble, potser o molt segurament la posada en escena, però el resultat  ens ha decebut una mica i ens ha fet pensar que no l’havíem encertada.

L’obra de l’escriptora Nathalie Sarrauté és una conversa que confronta dos amics, un joc dialèctic i un text sobre dues maneres de viure la vida, dues maneres de veure el món.

Continua llegint