Arxiu d'etiquetes: Natalia Menéndez

– 078 – Teatre – TEBAS LAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.10.11 (temp. 18/19 – espectacle. nº 059)

TEBAS LAND (temp. 18/19 – espectacle nº 059)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, a la Sala Petita del Nacional vam poder veure TEBAS LAND del dramaturg franc-uruguaià Sergio Blanco del que ja vam poder veure “La ira de Narciso” la setmana passada a la Badabadoc.

En aquesta proposta l’autor pren com a tema central un parricidi, i construeix la peça al voltant del llegendari mite d’Èdip, de la vida de Sant Martí de Tours i de les seves trobades amb el jove assassí Martín Santos.

Pablo-Gomez Pando és “S”, l’alter ego de Sergio Blanco, el dramaturg que ens explica el procés de creació del text a partir de les xerrades amb el jove Martín,  i amb Fede, l’actor que interpretarà el paper de Martín als escenaris.

Pablo Espinosa es desdobla en els dos personatges, Martín i Fede, un actor que ha debutat amb aquesta obra als escenaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Vanesa Rábade

Totes les trobades tenen lloc en una pista de bàsquet de la presó on el jove parricida passa l’estona quan no està tancat a la cel·la. Se’ns fa dues preguntes: Com es comença a escriure un text? Com es comença a gestar un parricidi?

TEBAS LAND, es va representar  fa quatre anys al “Temporada Alta” dirigida pel mateix autor, i en 2017 sota la direcció de Natalia Menéndez, (que ha estat vuit temporades dirigint el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro)  es va representar al Teatro Palacio Valdés d’Avilès, després al Pavon Teatro Kamikaze de Madrid i ara ofereix cinc representacions al TNC.

“Es la tragedia más inquietante que he leído en este inicio del siglo XXI, me pasa algo físico cuando lo leo”

Es tracta d’una peça escrita en 2012 dissenyada especialment pel Teatro San Martin de Buenos Aires. TEBAS LAND va ser declarada Obra d’Interès Cultural al Uruguay i va guanyar el premi Award Off West End de Londres l’any 2017.

Continua llegint

– Teatre – NO FEU BROMES AMB L’AMOR (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 12/02/2015

El passat dijous 12 de febrer vàrem tornar a trepitjar la Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, precisament la nit d’estrena a la Sala Gran d’una obra que nosaltres veuríem l’endemà; l’espectacle que s’acostuma a veure en les estrenes d’aquest teatre públic, amb el tema de les “invitacions” és realment patètic i molt feridor pels espectadors que acostumem a pagar les nostres entrades; és un tema prou conegut per tots els que estimem el Teatre, però que pel que sembla no se li vol posar aturador, ni tan sols es comenta en els fòrums de”cultura”….. potser per por a perdre certs privilegis?

Escoltar frases en el vestíbul com aquesta … “Escolta maca, si vols venir al TNC ara mateix, vina corrents que t’espero al vestíbul, … tinc 8 invitacions i me’n sobren tres…. i és que em sap greu que es perdin“, això dit per una dona d’uns 30 anys, parlant a crits per telèfon a la porta dels lavabos compartits per les dues sales. Cada vegada més, evitem el dia de les estrenes als Teatres públics de casa nostre, ja que les platees estan gairebé exhaurides abans de posar-se a la venda i la cohort d’aprofitats que les omplen són gairebé sempre els mateixos… i no parlo pas de la premsa ni d’altres mitjans paral·lels que promocionen el Teatre.

Però anem al que toca, que no és més que parlar de l’obra que venim a veure… NO FEU BROMES AMB L’AMOR, escrita el 1834 per Alfred de Musset (Paris 1810 – 1857). Musset va escriure aquesta obra a l’edat de 24 anys, immediatament després del trencament del seu apassionat romanç amb l’escriptora George Sand; es tracta d’un drama romàntic amb la presència de l’amor, del seu fracàs a causa de l’orgull humà, … i l’aparició sobtada de la mort.

IMG_0547

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Suposo que en aquella època podria arribar a ser un text molt atractiu, precisament per tractar de l’amor adolescent que té molt de romàntic i que, qui mes qui menys hem “patit” tots, amb les falses actituds vers la parella estimada, com de no voler aparentar-ho massa, per tal de ser encara més valorat i desitjat; malauradament és un text que no ha resistit el pas del temps i que vist des del present, almenys a mi no m’interessa gaire. Un text que camina des de la comèdia esbojarrada de l’inici, fins a la previsible tragèdia final, amb algun moment intermedi remarcable.

Continua llegint